Andros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andros
Localització d'Andros
Arxipèlag Cíclades
Superfície 380 km²
Altitud màxima 995 m
Població 10.009 persones (2001)

Andros (en grec Άνδρος) és una illa de Grècia, la més septentrional de l'arxipèlag de les Cíclades, situada entre Eubea al nord-est, que es troba a uns 10 km, i Tinos al sud, a tan sols 3 km. Formava part de la prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Fa 380 km², amb uns 40 km de llarg i una amplària màxima de 16 km. És muntanyosa i amb valls fèrtils i ben regades. Andros o Khora, la capital, a la costa est, tenia uns 2.000 habitants el 1992, els mateixos si fa no fa que un segle enrere. L'illa tenia 18.000 habitants el 1900, amb una densitat de 48,13 hab/km²; gairebé un segle més tard (1992), la població total de l'illa va disminuir fins als 10.500 habitants. El 2001, hi vivien poc més de 10.000 persones.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista de Khora, la capital de l'illa

Fou colonitzada pels jonis i després va colonitzar Acant i Estagira a la península Calcídica vers el 654 aC. Quan Xerxes va envair Grècia, Andros va haver d'aportar naus a l'exèrcit persa (480 aC). Com a conseqüència els fou imposada per l'atenenc Temístocles una multa que no van voler pagar i la capital de l'illa fou assetjada, però no la va poder conquerir en aquell moment; al cap d'un temps, tanmateix, va quedar sotmesa a Atenes fins que fou dominada pel rei de Macedònia. El 200 aC fou ocupada pels romans i cedida a Àtal I de Pèrgam. L'antiga capital, Andros, tenia bones fortificacions i utilitzava com a port el de Gàurion.

Abans de caure en poder otomà, Andros fou governada, des del 1207 fins al 1566, per les famílies Zeno i Sommariva, sota la protecció de Venècia. Uns segles més tard, les Cíclades passaven a formar part de Grècia el 1821.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Andros o Khora, la capital, està damunt un promontori entre dues platges. És una barreja de mansions neoclàssiques de després de la Primera Guerra Mundial i de cases típicament ciclàdiques. Les places estan pavimentades amb marbre. Al final del promontori hi ha dues illes, la primera de les quals unida a terra per un pont de maó, on hi ha les ruïnes d'un castell venecià, i la segona amb un far. Hi ha tres museus: el Museu Arqueològic, el Museu d'Art Modern, molt interessant, i el Museu Marítim.
  • La principal ciutat d'estiueig és Batsí, a la costa occidental, molt popular entre els turistes grecs.
  • L'illa és famosa per les fonts d'aigua mineral d'Apikia, a uns 3 km de Khora, que ragen d'un cap de lleó.
  • Paleòpolis, l'antiga capital, a la costa oest, es troba en gran part submergida.
  • Steniés, a la costa oriental, prop de les platges de Giàlia i Piso Giàlia, és segurament el poble més pintoresc de l'illa. La costa est no és precisament famosa per la seva actitud favorable al turisme, i de fet ja fa temps que es mira de reduir-hi el nombre de visitants, de manera que no es malmeti el paisatge com ha passat a les illes veïnes (especialment Míkonos). A Steniés no hi ha pràcticament vida comercial.


Coord.: 37° 51′ N, 24° 51′ E / 37.85°N,24.85°E / 37.85; 24.85

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andros Modifica l'enllaç a Wikidata