Eubea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Eubea (mitologia)».
Estadístiques
Capital: Calcis
Entitat: Unitat perifèrica
País: Grècia
Perifèria: Grècia Central
Superfície: 4.167,44 km²
Habitants: 218.032 hab. (2005)
Densitat de població: 51,62 hab./km²
ISO 3166-2: GR-04
Matrícula: XA
Mapa: right

Eubea (grec: ἡ Εὔβοια ['evia]; llatí: Eubœa) és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, al nord de l'Àtica i est de Beòcia, Lòcrida i Tessàlia de les que està separada al punt més reduït per l'estret d'Euripos on un pont l'uneix al continent. Fou coneguda també amb el nom de Negrepont (Negroponte). Juntament amb l'illa Skíros forma la prefectura o nomós d'Eubea (4167 Km² i 220.000 habitants) del que la capital es Calcis (grec Khalkis), dins la regió de Grècia Central. Fins a l'1 de gener de 2011 fou una de les 51 prefectures en què es dividia el país, a partir d'aleshores es convertí en la unitat perifèrica d'Eubea.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El port de Caristos, al sud de l'illa.

Està separada del continent pel golf d'Eubea, dividit en la part nord (Vórios Evvoïkós Kólpos o Canal d'Atalante) i la del sud (Nótios Evvoïkós Kólpos) separades per l'estret d'Euripos, just davant la capital. Al nord està separada de Tessàlia per l'estret de Dhíavlos Oreon (anys enrere Trikeri) que mesura uns 6 km. És una illa muntanyosa de la qual el puig més alt és el Dhirfis (també Delphis) amb 1745 metres, i el segon el Pixariá amb 1.343 metres; a la part nord el Xirón arroba a 991 metres i a l'est de Calcis i sud del Dhirfis, el Ólimbos mesura 1.171 metres. A l'extrem sud de l'illa el mont Ókhi (antic Oché) abans Mont Elies mesura 1.398 metres, al cim del qual hi ha un antic temple. El sud està separat de l'illa d'Andros pel Pothmós Kafiréos.

Les puntes del nord es diuen Kipaion (oest, antic Cenaeum, amb 864 metres al mont Lithádha) i Artemision (est, antigament ja anomenat Artemision), i les del sud Paximadhi (oest, antic Geraidtos, llatí Geraestus) que abans es va dir Mandili, i Kafirévs (est, antic Kapherens, en llatí Caphareus o Caphereus) que anys enrere es deia Kavo Doro o Xylofágo. Les puntes orientals són el Sarakínikon, el Kímis, el Okhthoniá i el Poúnda. La longitud és de 145 km de nord a sud i de 48 km al punt més ample, però a la part més estreta només són 6,5 km. A Artemísion els grec van obtenir una gran victòria naval sobre els perses el 480 aC.

A l'est de Calcis hi ha la plana coneguda antigament com a Lelantum. Al sud de l'antiga Erètria hi havia la plana avui anomenada Alivéri.

El excel·lent port de Yiáltra a l'extrem nord-oest fou l'antic port Kalos. Al golf del sud hi ha algunes illes (Kavalliani, Stira i Petalidi són les principals, que es deien antigament Glauconnesus, Aegiliae i Petaliae)

L'illa no té rius rellevants, només alguns riuets poc importants. Antigament s'esmenten el nom d'alguns dels més destacats: el Kallas (al nord), el Kereus, el Neleus (al centre, desaiguant a l'oest) i el Budorus (al centre desaiguant a l'est).

Els cultius són mediterranis, amb vinya, olivera, cereals, hortalisses, i també el tabac, i predomina la ramaderia (ovins i caprins). Hi ha jaciments de lignit, bauxita i magnesita. Les fàbriques són poques i concentrades a l'entorn de Calcis, destacant les de paper i de ciment.

El nom i els seus pobladors[modifica | modifica el codi]

Els seus nom antics foren Macris, Hellòpia (pròpiament un districte de la part nord el nom del qual es va estendre a l'illa sencera) derivat d'Hellops fill d'Ion; Oche, derivat de la muntanya d'aquest nom; i Abantis, derivat dels mítics abants o abantes primers pobladors coneguts de l'illa en època micènica, el príncep dels quals va governar sobre set principats i era feudatari de Micenes. Va prendre el nom d'Eubea de la cria de bous que feien el propietaris rurals de l'illa, i del mític bou Io, que va criar a Epaphos a l'illa. Els abants se suposa que van venir de Tràcia, de la ciutat d'Abes (Abae,) però altres autors indiquen el seu origen en un heroi epònim; al sud vivien els driops, que van fundar Stira (Styra) i Caristos. L'illa va quedar al marge de les invasions dòriques i era habitada pels jonis, amb la possibilitat d'una colonització des Atenes.

Història[modifica | modifica el codi]

En època històrica estava dividida en sis o set ciutats independents de població jònica. Els petits camperols empobrits quan els grans propietaris es van dedicar al comerç i van abandonar la ramaderia, van haver d'emigrar i es van destacar Erètria, que va exercir el domini sobre Andros i Ceos entre d'altres, i Calcis que dominava les riqueses mineres de Tràcia (Calcídia). En total es van fundar trenta-dues colònies vers el segle VIII aC, de les que destacaren Còrcira (fundada per Erètria i que després serà refundada per Corint) i Cumae (fundada per Calcis).

El 735 aC fou fundada Naxos a Sicília i van seguir Leontins, Catània, i Zancle. Vers aquest temps a l'illa s'esmenten a més a més les ciutats d'Histiea, després Oreos, Dion, Aedepsos, Atenea Diades, Orobia, Aeges, Cerintos, Distos, Stira, i Caristos.

El progrés es va aturar per les lluites entre Calcis i Erètria per la plana de Lelantum (guerra lelantina), la primera amb l'aliança de Samos i Corint, i la segona Mègara, Egina i Milet. Calcis va guanyar la guerra i va arruïnar el comerç d'Erètria, que va perdre Còrcira (que va passar a Corint), i Calcis, esgotada per la lluita, també va perdre les seves colònies que van caure sota influència de Corint i sobretot d'Atenes. Calcis es va aliar a Beòcia i Calcídia contra Atenes, però aquesta va guanyar la guerra i va ocupar Calcis les terres de la qual va dividir entre 4000 ciutadans atenencs (506 aC).

El 499 aC Erètria va ajudar a Milet i els jonis revoltats contra Pèrsia i en represàlia fou arrasada pels perses el 490 aC i encara que fou reconstruïda no massa lluny del seu antic emplaçament ja no va recuperar el seu antic poder.

Després de les guerres mèdiques l'illa va quedar sota influència d'Atenes que s'hi proveïa de gra, fusta i llenya; el 445 aC les ciutats de l'illa es van revoltar però foren reconquerides per Pèricles; el 411 aC, després de la desfeta atenenca a Sicília, es van tornar a revoltar i amb l'acabament de la guerra del Peloponès van romandre independents i es van imposar tiranies properes dels espartans; vers el 371 aC Tebes va intentar imposar el seu domini i no ho aconseguí; van restar independents fins al 357 aC en què l'illa va tornar a la zona d'influència d'Atenes, però mantenint els tirans en el poder, fins que el 338 aC, després de Queronea, van assolir el poder els favorables a Macedònia dirigits per Càl·lies, tirà de Calcis. Des de llavors l'illa fou pràcticament una província de Macedònia i així va seguir fins al 194 aC quan els romans van imposar la seva independència al rei Felip V de Macedònia.

L'illa va romandre fidel a Roma durant la guerra contra la Lliga Etòlia, però Calcis va ser ocupada pel selèucida Antíoc III el gran (192 aC), d'on se'n va haver de retirar l'any següent. Sota domini romà fou inclosa a la província d'Acaia. Va restar sota domini romà i bizantí fins al 1205. A l'edat mitjana fou anomenada Egripo, corrupció del nom Euripus que es va donar a la ciutat construïda sobre les ruïnes de Calcis. Forma part del thema d'Hellas.

El 1205 va constituir una baronia dependent del regne de Tessalònica, repartida en tres senyories (Caristos, Calcis i Oreos) governades per Jaume d'Avesnes, Pegoraro Pegorari i Guimberto della Carceri i Ravano della Carceri. El primer va reconèixer el 1208 la sobirania de la República de Venècia, i els altres ho van fer el 1209; Ravano della Carceri va quedar com únic baró fins a la seva mort el 1216 deixant el poder a la seva vídua de nom desconegut i es va establir una triarquia amb tres senyories però amb els barons emparentats. Els senyors van romandre en general sota sobirania de Venècia que van designar l'illa amb el nom de Negroponte (en català Negrepont) probablement corrupció de les paraules Egripos i ponte (Pont d'Egripos).

El 1255 els senyors van reconèixer la sobirania del príncep d'Acaia però el 1259 es va restablir el domini venecià; els venecians la van fortificar el 1304 i la van conservar fins que el 1317 fou ocupada pels catalans que havien conquerit Atenes però van fer un tracte amb Venècia i li van retornar l'illa el 1319, el que va permetre millorar les relacions entre els dos estats. El 1351 l'illa fou atacada pels genovesos i defensada pels venecians i catalans. El 1365 el castell de Caristos, a la primera triarquia, que estava sota la senyoria de Bonifaci Frederic, fou comprat pels venecians que van completar així el seu domini sobre tota l'illa.

Durant la Guerra turcoveneciana de 1463 a 1479 fou conquerida pels otomans el 1470, que van desembarcar a Vurko el juny al sud d'Egripos, i ocupada finalment el 12 de juliol de 1470; la guarnició fou massacrada i es van fer 15.000 presoners i finalment la República va reconèixer la sobirania otomana pel tractat de Constantinoble.;[1] els otomans li van dir Eğriboz (també Egribos i altres variants) del nom donat a la vila principal (l'antiga Calcis) i nom del canal d'Egripos que separava Calcis del continent. Formà un sandjak que incloïa també parts continentals i depenia del Kapudan Paixà que hi residia sovint. El 1688 la ciutat d'Egripos (Egribos en turc) va resistir un setge venecià dirigit per Morosini que va durar tres mesos.

El 1821 es va revoltar i a la fi de la guerra de la independència fou reconeguda part de la Grècia independent.

Llista de senyors de Negrepont[modifica | modifica el codi]

A la primera triarquia (seu a Caristos)[modifica | modifica el codi]

  • Vidua de Ravano della Carceri 1216
  • Felícia della Carceri 1216-1262
  • Otto de Ciccone (marit)
  • Grapela della Carceri 1262-?
  • Gaetano della Carceri ?
  • Grapozzo della Carceri ?
  • Maria I della Carceri ?-1315
  • Albert Pallavicini (marit) ?-1315
  • Beatriu 1315-1317
  • Jean de Maisy (marit) 1315 -1317
  • Ocupació catalana 1317-1319
  • Andrea Cornaro (segon marit?) 1319-?
  • Piero della Carceri ?-1340
  • Giovanni della Carceri 1340-1359
  • Niccolò della Carceri 1359-1383
  • Maria II Sanudo 1383- ?
  • Gaspar Sommarippa (marit) 1383- ?
  • Krousino I Sommarippa (senyor d'Andros 1440-1462) vers 1430-1462
  • Domenico Sommarippa (senyor d'Andros) 1462-1466
  • Giovanni Sommarippa (senyor d'Andros) 1466-1468
  • Krousino II Sommarippa (senyor d'Andros 1468-1500) 1468-1470
  • als otomans 1470

Segona triarquia (seu a Calcis)[modifica | modifica el codi]

  • Ricardo della Carceri 1216-1220
  • Carendano della Carceri 1220-1255
  • Guglielmo I della Carceri 1255-1263
  • Guglielmo II della Carceri 1263-1275
  • Guimberto II della Carceri 1275-1279
  • Felícia della Carceri 1279-1296
  • Licarius 1279-1296
  • Agnes de Cicone 1296-1317
  • Bonifaci de Verona 1296-1317
  • Ocupació catalana 1317-1319
  • Maria de Negrepont 1319-1338
  • Alfonso Fadrique 1317-1338
  • Unida a la primera triarquia del 1338 al 1383
  • Januli d'Anoe 1383-
  • Família d'Anoe fins al 1470
  • als otomans 1470

Tercera triarquia (seu a Oreos)[modifica | modifica el codi]

  • Marino I della Carceri 1216-1255
  • Narzoto della Carceri 1255-1264
  • Marino II della Carceri 1264-1278
  • Alícia della Carceri 1278-1296
  • Giorgio I Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos 1303-1315) 1279-1315
  • Bartolomeo II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1315-1317
  • Ocupació catalana 1317-1319
  • Bartolomeo II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1319-1341
  • Giorgio II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1341-1352
  • A Venècia 1352-1358
  • Bartolomeo III Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1358-1384
  • Giorgio III Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1384-1390
  • A Venècia 1390-1470
  • als otomans 1470

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eubea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Harkavy, Robert E. Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 (en anglès). Routledge, 2007, p.38. ISBN 0415701767. 

Coord.: 38° 33′ 9″ N, 23° 47′ 47″ E / 38.55250°N,23.79639°E / 38.55250; 23.79639