Regne de Tessalònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Βασίλειον Θεσσαλονίκης
Regne de Tessalònica

Estat vassall de l'Imperi Llatí de Constantinoble

Flag of Palaeologus Emperor.svg
1204 – 1222 Bandera
Ubicació de
Regne de Tessalònica al 1204.
Capital Tessalònica
40° 38′ N, 22° 57′ E / 40.633°N,22.950°E / 40.633; 22.950Coord.: 40° 38′ N, 22° 57′ E / 40.633°N,22.950°E / 40.633; 22.950
Idioma oficial Llombard
Altres idiomes Grec
Religió Catòlica romana (oficial)
Ortodoxa grega (popular)
Forma de govern Monarquia
Rei
 • 12041207 Bonifaci I de Montferrat
Demetri de Montferrat
Període històric edat mitjana
 • Establiment del Regne 1204
 • Caiguda de Tessalònica en mans del Despotat d'Epir 1222

El regne de Tessàlonica fou un Estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'imperi Bizantí l'any 1204. Els francs van ocupar aquestos territoris que estaven dominats per Aleix III Àngel, emperador a Macedònia i Tràcia. Aleix III i l'antic emperador Aleix V Murzufle (que havia estat cegat per Aleix III) no van poder resistir als croats; el primer es va rendir i el segon va fugir al Peloponès però fou capturat.

Historia[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després que els croats prengueren Constantinoble el 1204, tant els croats com els bizantins pensaven que Bonifaci de Montferrat, líder de la croada, esdevindria el nou emperador. Els venecians consideraven que Bonifaci era massa afí a l'Imperi bizantí (el seu germà Conrad s'havia casat amb una dona de la familia reial bizantina). Els venecians volien un emperador al que pogueren manipular més fàcilment, i aconseguiren que fos elegit emperador Balduí de Flandes.

Creació[modifica | modifica el codi]

Un cop esvaïda la possibilitat d'ésser emperador Bonifaci es disposa a conquerir Tessalònica, la segona ciutat bizantina en importància. Inicialment entrà en competència amb l'emperador Balduí, el qual també desitjava conquerir la ciutat. Bonifaci guanyà la disputa entregant als venecians el territori que se li havia assignat a Creta.

El 1204 Bonifaci captura la ciutat i estableix un regne subordinat a Balduí (el títol de "rei" mai no fou emprat de forma oficial. Fonts del segle XIII i XIV suggereixen que Bonifaci basà la seva reclamació Tessalònica afirmant que aquesta li havia estat otorgada al seu germà més jove Renier al cassar-se amb Maria Komnene el 1180.[1]

El regne s'estengué per la costa de Tràcia, Tessàlia i Macedònia. Les seves fronteres internes restaren indefinides, ja que des de l'inici el regne va estar constantment en guerra amb el Segon Imperi Búlgar. Així mateix el derrocat emperador bizantí Aleix III Àngel, el qual s'havia refugiat a Corint, també atacà el regne, tot i que fou ràpidament derrotat.

Bonifaci amplià el regne capturant l'illa d'Eubea, on hi establí la baronia de Negroponte, i ajuda a altres creuats a establir el Ducat d'Atenes i el Principat d'Acaia, els quals es convertiren en vassalls del Regne de Tessalònica.

La rebel·lió llombarda[modifica | modifica el codi]

El regnat de Bonifaci I de Montferrat durà menys de dos anys i morí el 4 de setembre del 1207, quan fou emboscat pel tsar Kalojan I Asen de Bulgària. El regne passà a mans de Demetri de Montferrat, fill de Bonifaci. Donat que aquest encara era una criatura, el govern del regne caigué en mans del regent Oberto II de Biandrate secundat per nobles llombards. Dits nobles procuraren entronitzar a Guillem VI de Montferrat, fill gran de Bonifaci, tot desafiant a l'emperador Llatí Enric I de Flandes. Enric s'enfrontà amb ells i els sotmet el 1209, nomenant al seu germà Eustaci com a regent de Demetri.

Guerra amb el Despotat de l'Epir i caiguda del Regne de Tessalònica[modifica | modifica el codi]

Article relacionat: Despotat de l'Epir

Aprofitant aquesta situació Miquel I de l'Epir, antic aliat de Bonifaci, atacà el regne l'any 1210, mentre que els búlgars feren el mateix. Inicialment Enric de Flandes els derrotà. Amb tot, després de la mort de Miquel I de l'Epir el 1214, el seu germà i successor Teodor I de l'Epir reinicià les hostilitats amb el regne. Al llarg dels següents nou anys Teodor I Àngel-Comnè Ducas conquerí gradualment tot el territori del regne exceptuant la ciutat de Tessalònica. El regna s'hagué de defendre sol, ja que l'Imperi Llatí de Constantinoble no pogué enviar-hi suport, doncs es trobava immers en una guerra contra l'imperi de Nicea. El 1222, just quan Demetri aconseguí la majoria d'edat, Teodor I de l'Epir capturà Tessalònica i la major part del regne passà al Despotat de l'Epir.

Reis de Tessalònica[modifica | modifica el codi]

El 1222 el Regne és conquerit per Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Dèspota de l'Epir.

Reis titulars pretendents de Tessalònica[modifica | modifica el codi]

El 1266, Balduí II de Constantinoble dóna a Hug IV de Borgonya els drets sobre el Regne de Tessalònica, del qual ell es mantindrà com a sobirà.

El 1313 Hug V de Borgonya cedeix el drets sobre el Regne de Tessalònica a son germà Lluís de Borgonya.

El 1320 Eudes IV de Borgonya ven els drets sobre el Regne de Tessalònica a Lluís I de Borbó. Aquest els revengué a Felip I de Tàrent, qui fou el darrer en titular-se rei de Tessalònica.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. E.g. Salimbene de Adam, Chronicle, edició 1966 vol. 2 p. 790.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]