Bonifaci I de Montferrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifatios Momferratikos), també conegut com a Bonifaci I Tessalònica i Bonifaci I d'Aleramici, (1150 - 4 de setembre, 1207) fou Marquès de Montferrat i Rei de Tessalònica. Va nomenar ser el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judith de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la Segona Croada. Els seus germans majors foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascalon, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Heroi trobadoresc del Piemont[modifica | modifica el codi]

Bonifacio apareix descriu en la seua joventut, a finals de la dècada de 1170, en la famosa Carta Épica, "Valen marques, senher de Monferrat", pel seu bon amic de la cort, el trobador Raimbaut de Vaqueiras. Aquesta carta inclou el rescat de l'hereva Jacopina de Ventimiglia de mans del seu oncle el comte Otto, que tenia la intenció d'apoderar-se de les possessions que havia heretat, i a tal fi l'havia enviat a Sardenya. Després de rescatar-la, Bonifaci li arranjà un matrimoni. Novament, quan Albert Malaspina (marit d'una de les germanes de Bonifaci) segrestà a Saldina de Mar, filla d'una prominent familia genovesa, Conrad l'alliberà i la retornà al seu amant, Ponset d'Aguilar.

Cultura trobadoresca[modifica | modifica el codi]

Malgrat les guerres, durant la dècada del 1180 al 1190, Bonifaci presidí una de les corts més prestigioses de cultura cavalleresca i trobadoresca. Al segle XII, el piamontès era pràcticament indistingible de l'occità. A més del trobador Raimbaut de Vaqueiras, visitaren la seva cort famosos trobadors com Pèire Vidal, Gaucelm Faidit, i Arnaut de Mareuil. El patronatge de Bonifaci fou molt celebrat; fins i tot Gaucelm l'anomenava Mon Thesaur ("El meu tresor"), mentre que Vaqueiras l'anomenava N'Engles ("l'anglès"), malgrat que mai no se n'ha conegut la raó.

Relacions amb l'imperi Bizantí[modifica | modifica el codi]

El 1179, l'emperador de Bizanci Manuel I Comnè oferí la seva filla Maria en matrimonio a qualsevol dels germans Montferrat, i com que tant Conrad com Bonifaci ja estaven casats i Frederic de Montferrat era bisbe, l'escollit fou el germà menor, Rainier de Montferrato. Tres anys després però, Rainier fou assassinat durant la usurpació al tron bizantí d'Andrònic I Comnè.

Relacions amb el Regne de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

El seu germà major, Guillem, havia mort el 1177 poc després de casar-se amb la princesa Sibilla, hereva del Regne de Jerusalem.

El 1183, el nebot de Bonifaci, Balduí V de Jerusalem fou coronat rei de Jerusalem. El pare de Conrad, Guillem V de Montferrat anà a Jerusalén per auxiliar el seu nét, deixant el Marquesat de Montferrat a càrrec de Conrad i Bonifaci. Però el 1187, Conrad seguí els passos del seu pare i marxà per casar-se amb Teodora, filla de l'emperador bizantí Isaac II Àngel, a fi de renovar l'aliança del llinatge amb l'imperi Bizantí. Aleshores, tant Bonifaci com Conrad havien enviudat.

Relacions amb el Comtat de Savoia[modifica | modifica el codi]

El 1189 Bonifaci encapçalà en consell de regència en nom de Tomas I de Savoia, fill del seu cosí Humbert III de Savoia, fins que el nen fos major d'edat.

Relacions amb el Sacre Imperi[modifica | modifica el codi]

Com la resta del seu llinatge, va fer costat a Frederic I Barbaroja en les seues guerres contra les ciutats de la Liga Llombarda.

El 1191 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic li concedí el Comtat d'Incisa, però aquest fet provocà una guerra amb les ciutat d'Asti i d'Alessandria. Bonifaci creà Liga de Cremona, mentre que les dues ciutat crearen la Lliga de Milà. Bonifaci les derrotà a la Batalla de Montiglio Monferrato en juny d'aquell mateix, però la guerra no era favorable als interessos del llinatge i finalment s'arribà a una treva l'abril del 1193.

El junt del 1194 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic l'escollí per liderar l'expedició contra el Regne de Nàpols. La campanya finalitzà de manera victoriosa amb la coronació de l'emperador Enric VI a Palerm. Però la guerra continuà i el 1199 Bonifaci veié que la guerra s'havia perdut i començà a negoiar la pau.

La Quarta Croada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Quarta Croada
Bonifacio éssent escollit cabdill de la Quarta Croada a Soissons el 1201. Oli d'Henri Decaisne, 1740, Salles des Croisades, Palau de Versalles.

Quan el cabdill de la Quarta Croada, el comte Teobald III de Xampanya, morí l'any 1201, Bonifaci fou escollit com a nou cabdill.[1] Era un soldat experimentat i aquesta era una bona oportunitat per a recuperar la reputació del seu llinatge. Els Montferrat eren prou coneguts a l'Orient: el seu cosí Balduí i el seu germà Conrad havien estat reis de Jerusalem, i la seva cosina, Maria de Montferrat era l'hereva del regne. A més, un cosí de Bonifaci, Felip de Suàbia, estava casat amb Irene Àngel, fill del derrocat emperador bizantí Isaac II Àngel.

Malgrat que la intenció inicial de la croada era atacar els muslmans a Egipte, l'hivern del 1201, Bonifaci, Felip i Aleix IV Àngel, fill i hereu de l'emperador bizantí derrocat Isaac II, es trobaren per tal de planejar un possible canvi de plan de la croada amb l'objectiu de restituir a Isaac II Àngel en el tron de Bizanci. En exposar els seus plans al Papa Innocenci III, aquest li advertí que s'abstingués d'atacar a cap territori cristià, inclosos els cristians ortodoxos de Bizanci.

L'exèrcit croat estava en deute amb la Venecia, que havia proporciant la flota pel transport a l'Orient. El doge venecià Enrico Dandalo exigí com a compensació que els croats ataquessin i capturessin les ciutat de Trieste, Moglie, i Zara., fet que finalment tingué lloc. El doge Enrico Dandolo acabà convertint-se en el cabdill efectiu de la croada, de manera que Bonifaci passà a ser-ne tan sols la figura visible. Malgrat que el Papa Innocenci IIi s'enfurismà en saber que els croats haviebn atacat ciutat cristianes, el doge Enrico Dandolo li prometé que quan Aleix IV Àngel fos restituït en el tron de Bizanci posaria fi al Gran Cisma d'Orient.

Després de la Conquesta de Constantinoble, Bonifaci intentà d'aprofitar la reputació i relacions del seu llinatge per tal de ser nomenat nou emperador bizantí, però els venecians el varen vetar, car creien que això reduiria la seva influència a l'Orient. Per tant, un cavaller de la croada, Balduí IX de Flandes fou coronat com a Balduí I de Constantinoble mentre que Bonifaci fundà el Regne de Tessàlia i s'apoderà de Creta; més tard però, l'acabà venent als venecians.[2] Per tal de legitimar la seva coronació com a rei de Tessalònica, Bonifaci alegà que el seu germà Rainier de Montferrat l'havia rebut al casar-se amb Maria Comnè l'any 1180.[3]

Família i mort[modifica | modifica el codi]

Bonifaci es casà en primeres núpcies el 1170 amb Helena del Bosco. Tingueren tres fills:

En segones núpcies es casà el 1186 amb Joana de Châtillon-sur-Loing. No tingueren fills.[4]

En terceres núpcies es casà el 1204 a Constantinoble amb Margarita, filla del rei Bela III d'Hongria. Margarita era víuda de l'emperador Isaac II Àngel. Tingueren un fill:

Bonifaci fou assassinat en un emboscada dels búlgars el 4 de setembre del 1207, fou decapitat i el seu cap fou enviat al tsar Kalojan I Asen de Bulgària.

Bonifaci I de Montferrat
Naixement: 1150 Mort: 4 de setembre 1207
Precedit per:
Conrad I de Montferrat
(germà)
Marquès de Montferrat
(Llista de Marquesos de Montferrat)
(11911207)
Succeït per:
Guillem VI de Montferrat
(fill)
— Territori conquerit: —
Quarta Croada
Rei de Tessalònica
(Llista de reis de Tessalònica)
(12051207)
Succeït per:
Demetri de Montferrat
(fill)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Queller, Donald Edward; Madden, Thomas F. The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople, 1201-1204 (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1999, p. cap.3. ISBN 0812217136. 
  2. Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571: The thirteenth and fourteenth centuries (en anglès). American Philosophical Society, 1976, p. 177. ISBN 0871691140. 
  3. E.g. Salimbene de Adam, Chronicle, 1966 edition vol. 2 p. 790. Cf. (Runciman 1951-1954, vol. 3 p. 125), i (Haberstumpf 1995, p. 56-67)
  4. Champagne Nobility

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonifaci I de Montferrat Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Linskill, Joseph. The Poems of the Troubadour Raimbaut de Vaqueiras, 1964. 
  • Magoulias, Harry J. (transl.). O City of Byzantium, Annals of Niketas Choniates, 1984. ISBN 0-8143-1764-2. 
  • (occità)-(anglès) Vaqueiras, Raimbaut de. The Epic Letter
  • Villehardouin, Geoffrey de. «The Conquest of Constantinople». A: Chronicles of the Crusades, 1963isbn= 0-14-044124-7. 
  • Brand, Charles M. Byzantium Confronts the West, 1968. ISBN 0-7512-0053-0. 
  • Cognasso, Francesco. Il Piemonte nell’Età Sveva, 1968. 
  • Goria, Axel. «Bonifacio di Monferrato». A: Dizionario Biografico degli Italiani, vol. XII, 1970, p. 118-124. 
  • Marchesi dil Monferrato - Bonifacio I
  • Queller, Donald E.; Thomas F. Madden. The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople', 1999. ISBN 0-8122-1713-6. 
  • Usseglio, Leopoldo. I Marchesi di Monferrato in Italia ed in Oriente durante i secoli XII e XIII, 1926.