Marquesat de Montferrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització del Marquesat de Montferrat.
El Marquesat de Montferrat (en vermell) a la fi del segle XV.

El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest de Itàlia. Durant tota la Edat Mitjana va ser un marquesat del Sacre Imperi, i només amb la dominació espanyola va adquirir el títol de ducat, quan l'emperador Maximilià II va ascendir al marquesat a la categoria de ducat que va concedir al aleshores marquès Guillem I Gonzaga duc de Màntua el 1574.

Història[modifica | modifica el codi]

El Marquesat de Montferrat va néixer com una marca de la frontera nord-occidental del Regne d'Itàlia. En 961 l'emperador Otó I va decidir reestructurar la frontera amb França i va dividir la Marca d'Ivrea en diversos marquesats. Per aquest motiu, Otó I va crear la marca de Ligúria Occidental o Marca Aleràmica ja que el seu destinatari va ser el noble Aleram. A més de la marca de Ligúria Occidental, es van crear a partir de la marca de Ivrea altres dues marques: la Marca de Ligúria oriental, que va ser lliurada al comte Obert (la marca Obertenga o dels Obertenghi) i que amb el temps va derivar en el Ducat de Milà i en la República de Gènova; i la Marca de Torí (nucli del futur Ducat de Savoia) lliurada al comte Arduí Glaber.

Els descendents d'Aleram són relativament desconeguts, ja que no es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb Rainier I. Guillem V, fill de Rainier, es va casar amb una germana de Conrad III augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de Conrad III i l'emperador bizantí Manel I Comnè, mostrant-se com un actiu líder gibel·lí. Guillem V també va participar al costat dels seus fills en les Croades. Bonifaci de Montferrat va ser el líder de l'Quarta Croada i va fundar el Regne de Tessalònica. Aquest regne va ser heretat per un fill "grec" de Bonifaci, Demetri. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho aconseguiren.

Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits güelf i gibel·lí, durant els regnats de Bonifaci II i Guillem VII de Montferrat. Van haver de superar llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunes d'Asti i Alessandria. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova Lliga Llombarda forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era Chivasso, al centre dels territoris del marquesat.

En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família aleramici, passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els Paleòleg, que es van mantenir en el poder fins a 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels terços espanyols, passant el govern a la il·lustre família Gonzaga en la persona de Frederic II Gonzaga, sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fronterers a ser un petit estat del Renaixement italià, dividit en dos territoris separats.

En 1708, en durant la Guerra de Successió Espanyola, Montferrat va ser envaït per Víctor Amadeu II de Savoia, quedant annexionat definitivament als seus territoris.

Governants de Montferrat[modifica | modifica el codi]

Dinastia Aleramici[modifica | modifica el codi]

Escut de la casa dels Aleramici, que va posseir el marquesat de Montferrat.

Dinastia Paleòleg[modifica | modifica el codi]

Dinastia Gonzaga[modifica | modifica el codi]

Escut de Montferrat, de la dinastia Gonzaga.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 45° 08′ N, 08° 27′ E / 45.133°N,8.450°E / 45.133; 8.450


Nota[modifica | modifica el codi]