Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, fou una confederació de ciutats estat de l'Antiga Grècia, organitzada entorn d'Atenes, que comprenia les ciutats jòniques de l'Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades.
Es va fundar el 477 aC i tenia com a finalitat alliberar les ciutats gregues en poder de Pèrsia. L'inspirador en fou Aristides d'Atenes, i va ser instrument de la política imperialista d'Atenes, que va tendir a incrementar els tributs de les ciutats membres i a limitar-ne l'autonomia.
El tresor de la Lliga es va decidir que estaria a Delos, al santuari sota l'advocació del qual va néixer la lliga, però a meitat del segle V (454 aC) fou traslladat a Atenes; el tresor era administrat per un consell federal que també decidia la política de la lliga, la guerra i la pau, per consens dels estats membres, però on les decisions atenenques prevalien quasi sempre. En esclatar la guerra del Peloponès (431 aC a 404 aC), Esparta es va presentar com l'alliberadora de les ciutats de la lliga. La victòria espartana va suposar la fi de la lliga.
