Panatenea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de les Panatenees en un vas grec

La Panatenea fou el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena (Atena Pòlies), protectora de la ciutat. També és conegut com els Jocs Panatenaics.

Fou instituït segons la llegenda per Eurictoni; fins al temps de Teseu es va dir festival d'Atena, però quan Teseu va unificar l'Àtica va esdevenir festival comú de totes les ciutats i llavors és quan fou anomenada Panatenea.

Els escriptors estan d'acord en el fet que existien dues menes de festivals: la Gran Panatenea i la Petita Panatenea, la primera celebrada cada 4 anys i la segona cada any (per aquesta concepció dual la festa és habitualment esmentada en plural: les Panatenees). Es celebrava en un dia discutit: el dia de la Bendídia, o sigui el 20 de Thargelion, o el 28, el 20 o el 17 d'Hecatombaeon. La Gran Panatenea es feia al tercer any de l'olimpíada. En tot cas el festival no durava un sol dia sinó uns quants, però un era especialment solemne, i en aquest es feia la gran processó. La duració possible era de 12 dies (del 17 al 28 d'Hecatombaeon).

Entre les celebracions hi havia sacrificis de braus, menja, carreres de cavalls i de carros, concursos musicals i gimnàstics i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feia de nit) en què els rapsodes recitaven els poemes d'Homer i altres poemes èpics (a la Gran Panatenea només), els filòsofs discutien, els cuiners s'exhibien i el poble participava en diversos actes. Els concursos musicals, introduïts en temps de Pèricles, es feien a l'odèon i el primer guanyador fou Frinis. Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera. Al festival eren freqüents tota mena de danses.

La direcció dels jocs era encarregada a uns funcionaris específics en nombre de deu i el seu termini durava un any.

La solemnitat principal era la processó al temple d'Atena Pòlies, probablement el darrer dia. Quasi tota la població de l'Àtica hi prenia part a peu o en carro; els joves de les famílies nobles portaven cistelles per a oferir a la deessa. Fins i tots els presoners gaudien de llibertat durant la festa.

Al lloc d'Atenes on se celebraven les competicions atlètiques dels jocs panatenaics va ser construït, en ocasió dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna, l'Estadi Panathinaikó.