Membres de la Lliga de Delos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC.

Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.

Anàlisi[modifica]

L'estudi del symmachikos phoros proporciona les següents idees: La quantitat d'impostos que paga cada estat s'escriu amb numeració àtica . Una seixantena part està dedicada a Atena, la deessa patrona de la ciutat.[1]La pertinença no es limita als jonis o les ciutats-estat gregues (vegeu Ialisos, Mísia Eteocarpats i als caris que governa Tymnes). Els estats aliats de la Grècia occidental no estan categoritzats sota un districte fiscal (phoros tracis, hel·lespontins, insulars, caris i jònics dels estats orientals); districtes d'alguna manera comparables a les antigues satrapies aquemènides de Skudra, la Frígia Hel·lespòntica, els Yaunâ d'aquest costat del mar, Karka i els Yaûna a l'altra banda del mar. La categorització dels membres sota aquests districtes fiscals va aparèixer primer a la llista de 443/2 aC.[2] Després de l'any 438 aC, els phoros caris van passar a formar part del districte jònic i després del 425 aC es va crear un nou Aktaios phoros, que comprenia la Tròade costanera, fora del districte hel·lespòntic. Durant l'expedició siciliana, una llista fragmentària suggereix que l'estat atenès havia creat un districte de Magna Grècia. Es poden llegir els noms següents: naxians, catanis, sículs, regis.[3][4]Les úniques referències fins ara al phoros pòntic són la llista de 425/4 aC[5]i 410/09 aC.

Paradoxalment, tot i que el terme actual actual de l'aliança és "Lliga Dèlica" (Lliga de Delos), encara no s'han trobat inscripcions a l'illa relacionades amb la Lliga, i la informació sobre el trasllat del tresor prové de la cronologia de la primera llista de tributs àtics al 454 aC i no de Tucídides,[6]que només informa sobre el tresor i el centre del poder/aliança atenesa a Delos (Tuc. I.96.97). La primera inscripció que registra els atenencs i els aliats procedeix de Delfos i ha estat datada cap al 475 aC,[7] és fragmentària i els noms dels aliats no es poden llegir o no s'esmenten. Hi ha un buit epigràfic entre el 475 i el 454 aC, tot i que la frase atenencs i aliats és sempre present en la historiografia (Tuc. 1. 109, campanya a Egipte).

La ubicació exacta de diverses ciutats inscrites encara es debat. Les cleruquies i colònies ateneses com Amfípolis es consideren part de l'estat atenès i no membres de la Lliga.

Districtes fiscals (443-409 aC)[modifica]

Foros insulars[modifica]

Nesiotikos phoros (Νησιωτικὸς φόρος)

Eubea[modifica]

Cíclades[modifica]

Egeu septentrional[modifica]

Regió desconeguda[modifica]

Foros jònics[modifica]

  • Ionikos phoros (Ἰωνικὸς φόρος)
  • Astyrenoi Mysoi el 444/443 i 438/437 aC

Illes[modifica]

  • Amorgioi a Amorgós
  • Quios 425/4 aC (abans dels districtes fiscals el 454/3, 448/7 i 447/6)
  • Nisyrioi a Nísiros
  • Oinaioi d'Oine a Icària
  • Thermaioi de Thermai a Icària

Eòlida[modifica]

Jònia[modifica]

Regió desconeguda (de foros jònics o caris)[modifica]

  • Airaies
  • Amynanda
  • Boutheia
  • Diosiritai
  • Edries Messes
  • Erines
  • Gargares
  • Heraioi
  • Hiera para Sidymeas
  • Hyblisses
  • Idymes
  • Isindioi
  • Karbasyandes
  • Karyes para Idyma (ciutat)
  • Kasolabes
  • Klaundes
  • Killares, a qui [...] governa
  • Kindyes, a qui [...] governa
  • Kodapes
  • Koioi
  • Krosa o Crusa
  • Kyromes
  • Lepsimandes
  • Maratesi
  • Oranietai
  • Pactyes, Idumeu governant
  • Pasandes
  • Pladases
  • Pteleosioi
  • Sidosioi
  • Taramptos
  • Tarbanes
  • Teikhiossa
  • Khalkeatai
  • Kheronnesioi

Foros caris[modifica]

Karikos phoros (Καρικὸς φόρος)

Cària i Dòrida[modifica]

Dodecanès[modifica]

Lícia[modifica]

Licaònia[modifica]

  • Tribu milyae

Pamfília[modifica]

Cilícia[modifica]

Foros traci[modifica]

Thrakios phoros (Θράκιος φόρος)

Pieria[modifica]

Migdònia[modifica]

Calcídia[modifica]

Macedònia Oriental[modifica]

Tràcia pròpiament dita[modifica]

Espòrades[modifica]

Regió desconeguda[modifica]

  • Asseritai
  • Haisa
  • Galaia
  • Kossaioi
  • Miltorioi
  • Othorioi
  • Phrbelioi
  • Pieres a Pèrgam
  • Pergamoteichitai
  • Sermaies
  • Singeion
  • Skablaioi
  • Smilla Gigonos
  • Thyssioi
  • Tinda
  • Khedrolioi

Foros hel·lespontí[modifica]

Hellespontios phoros (Ἑλλησπόντιος φόρος)

Illes[modifica]

Tràcia[modifica]

Quersonès traci[modifica]

Àsia Menor[modifica]

Regió desconeguda[modifica]

Aktaiai Poleis[modifica]

Les ciutats dels Aktaios phoros (Ἀκταῖος φόρος), la Tròade costanera, es van separar del districte hel·lespontí l'any 427 aC arran de la revolta de Mitilena i van aparèixer per primera vegada a les llistes de tributs del 425/4 aC.

Foros pòntic (Mar Negra)[modifica]

Pontikos phoros (Ποντικός φόρος)

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Loren J. Samons. Empire of the owl: Athenian imperial finance (en anglès). Franz Steiner Verlag, 2000, p. 36. ISBN 9783515076647. 
  2. ↑ Matthew Dillon; Lynda Garland. Ancient Greece: Social and Historical Documents from Archaic Times to the Death of Socrates (c.800-399 B.C.) (en anglès). Edició il·lustrada, reimpresa. Routledge, 2000, p. 274 (Routledge Sourcebooks for the Ancient World). ISBN 9780415217552. 
  3. ↑ (anglès) IG I³ 291 Àtica c. 415 aC
  4. ↑ Robert A. Bauslaugh. The Concept of Neutrality in Classical Greece (en anglès). Edició reimpresa. University of California Press, 1991, p. 147. ISBN 9780520909335. 
  5. ↑ IG I³ 71 línia 170
  6. ↑ Tim Rood. Thucydides : Narrative and Explanation (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 233. ISBN 9780191588884. 
  7. ↑ IG I³ 1465 Phokis — Delphi — stoich. — c. 475 aC —
  8. ↑ Si el nom signifiqués ciutadans de Berga, suggeriria que esdevingué colònia atenenca després de 429/8 aC, el darrer informe de Bergaioi en les llistes.
  9. ↑ Mogens Herman Hansen; Thomas Heine Nielsen. An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 978. ISBN 9780198140993. 
  10. ↑ No s'ha de confondre amb l'illa de Paros, que apareix sota el nom de l'ètnia parioi al foros insular.

Fonts primàries[modifica]

IG I³ 259 454/3 aC, IG I³ 269 443/2 aC, IG I³ 270 442/1 aC, IG I³ 271 441/0 aC, IG I³ 272 440/39 aC, IG I³ 273 439/8 aC, IG I³ 277 435/4 aC, IG I³ 279 433/2 aC, IG I³ 282 429/8 aC, IG I³ 71 425/4 aC, IG I³ 270 422/1 aC, IG I³ 100 410/09 aC.

Fonts secundàries[modifica]

  • Benjamin D. Meritt, H. T. Wade-Gery, Malcolm F. McGregor . The Athenian Tribute Lists ISBN 978-0-87661-913-1 (1939-1953)
  • Harold B Mattingly. The Athenian Empire Restored: Epigraphic and Historical Studies. University of Michigan Press, Ann Arbor, ISBN 0-472-10656-2
  • Thomas J. Figueira. The power of money: coinage and politics in the Athenian Empire
  • Lisa Kallet. Epigraphic geography: the tribute quota fragments assigned to 421/0-415/4 B.C
  • Charles F. Edson, Notes of the Thracian phoros, CP 42 (1947)
  • Anna Avramea. Thrace. Genikē Grammateia Periphereias Anat. Makedonias-Thrakēs pàg. 107 ISBN 960-85609-1-8 (1994)
  • Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen, An Inventory of Archaic and Classical Poleis (Oxford University Press, 2004: ISBN 0-19-814099-1)
  • G. Pisani, Le liste dei tributi degli alleati di Atene (V sec. a.C.), Padova 1974, pp. 1–91
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Membres_de_la_Lliga_de_Delos&oldid=32403602»