Telmesos
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Turquia  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Telmesos (actual Fethiye) (en grec Τελμησσός, en llatí Telmessus) era una ciutat antiga situada a Lícia, prop de la frontera occidental amb Cària. Porta aquest nom en honor d'un fill d'Apol·lo.
Història[modifica]
Ciutat portuària, Telmesos fou conquistada com la resta de Lícia per l'Imperi aquemènida al s. VI ae, i fou posada sota domini del sàtrapa de Cària.
Els telmesos tenien fama en l'antiguitat pels seus dots com a endevins especialistes en la interpretació de prodigis.[1]
Al s. IV ae passà a ser súbdita del rei lici Pèricles de Limira. El 334 ae, se sotmeté pacíficament a Alexandre el Gran; el sobirà lici Antipàtrida, però, es rebel·là contra el sàtrapa Nearc, que recuperà Telmesos.[2]
Després de la mort d'Alexandre, pertangué un temps al regne asiàtic d'Antígon I Monòftalmes. El 301 ae, passà al domini dels Làgides, que controlaven tot el litoral lici i cari. Fou cedida per Ptolemeu I Sòter al seu net Ptolemeu III de Telmesos.
La ciutat recolzà al selèucida Antíoc III en la seua guerra contra Roma i el Regne de Pèrgam.
Al 188 ae, com a conseqüència de la Pau d'Apamea, Telmesos fou oferta pel Senat romà al rei de Pèrgam, Èumenes II, tot i que al final del seu regnat tornà novament a ser possessió de Lícia.[3] Considerada una de les polis més florents de la nova Confederació lícia, romangué sota tutela dels atàlides, fins a la mort d'Àtal III el 133 ae, data en què fou llegada, com la resta del regne pergameneu, als romans, que la inclogueren a la província d'Àsia.
S'expandí durant l'Imperi Romà d'Orient, però a partir del s. VI començà a perdre importància, arruïnada per les primeres incursions àrabs. Al s. VIII, Telmesos fou reanomenada Anastasiòpolis, en honor de l'emperador bizantí Anastasi II.
Restes arqueològiques[modifica]
Tomba d'Amintes[modifica]
L'àrea arqueològica de Telmesos és cèlebre per les seues tombes excavades en un penya-segat, com la tomba d'Amintes, prop de l'antiga àgora, datada del s. IV ae. La seua façana està inspirada en la d'un temple jònic.
Teatre[modifica]
Les excavacions arqueològiques de 1992 hi desenterraren un teatre de finals del període hel·lenístic. Restaurat pels romans, fou definitivament abandonat al s. VII, per les incursions dels àrabs.
Bibliografia[modifica]
- Guy Rachet; Collectiones Bouquins. «Telmessos, pasaje 907». A: Robert Laffont. Dictionnaire de l'archéologie (en francés), 1994, p. 1060. ISBN 978-2-2210-79041.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Telmessus (Fethiye)». Livius. Arxivat de l'original el 2015-01-24. [Consulta: 29 març 2012].
- «Telmessos/Fethiye». HISToric anatOLIA.de. [Consulta: 29 març 2012].