Numeració àtica
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La numeració àtica era utilitzada a l'antiga Grècia, possiblement des del segle VII aC. També és coneguda com numeració herodiànica perquè va ser descrita per primera vegada en un manuscrit del segle II per Herodià. També es coneguda com a numeració acrofònica ja que tots els símbols usats, excepte el del nombre '1', deriven de la primera lletra de les paraules cinc, deu, cent, mil i deu mil en grec.
| Decimal | Símbol | Numeració àtica |
|---|---|---|
| 1 | Ι | -- |
| 5 | Π | πεντε (pente) |
| 10 | Δ | δέκα (deka) |
| 100 | Η | ἑκατόν (hekaton) |
| 1000 | Χ | χίλιοι (khilioi) |
| 10000 | Μ | μυριάς (myrias) |
A diferència de la més familiar numeració romana moderna, la numeració àtica només conté formes additives. Per exemple, el nombre 4 és escrit com ΙΙΙΙ, igual que en la numeració romana antiga, no com en la numeració romana medieval i moderna que s'escriuria IV.
A més, els símbols que representaven els nombres 50, 500, 5000 i 50000 eren una combinació del símbol 'pi' antic (amb la pota dreta curta) i una manera d'aplicar una potència de deu. Per exemple, 'pi' i 'delta' combinats en un símbol representaven 50, 'pi' i 'eta' representaven 500.
El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema jònic o alfabètic a partir del segle 4 aC.
