Numeració japonesa
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El sistema de numeració japonès és el sistema de nom dels nombres usat en l'idioma japonès. La manera d'escriure els nombre està completament basat en la numeració xinesa.
Taula de continguts |
[modifica] Numeració japonesa bàsica
Existeixen dues maneres d'escriure els nombres en japonés, amb nombres aràbics (1, 2, 3) o utilitzant nombres xinesos (一, 二, 三). Els nombres aràbics s'utilitzen habitualment en l'escriptura horizontal, i els xinesos són més comuns en l'escriptura vertical.
(Alguns nombres tenen diversos noms.)
| Number | Character | Lectura preferida | Lectura On | Lectura Kun |
|---|---|---|---|---|
| 0 | 零 / 〇* | zero | rei / れい | - |
| 1 | 一 | ichi | ichi / いち | hito(tsu) / ひと(つ) |
| 2 | 二 | ni | ni, ji / に, じ | futa(tsu) / ふた(つ) |
| 3 | 三 | san | san / さん | mi(ttsu) / み(っつ) |
| 4 | 四 | yon | shi / し | yon, yo(ttsu) / よん、よ(っつ) |
| 5 | 五 | go | go / ご | itsu(tsu) / いつ(つ) |
| 6 | 六 | roku | roku / ろく | mu(ttsu) / む(っつ) |
| 7 | 七 | nana | shichi / しち | nana(tsu) / なな(つ) |
| 8 | 八 | hachi | hachi / はち | ya(ttsu) / や(っつ) |
| 9 | 九 | kyū | kyū, ku / きゅう, く | kokono(tsu) / ここの(つ) |
| 10 | 十 | jū | jū / じゅう | tō / とお |
| 20 | 二十 | ni-jū | ni-jū / にじゅう | hata(chi) / はた(ち) |
| 30 | 三十 | san-jū | san-jū / さんじゅう | miso / みそ |
| 100 | 百 | hyaku | hyaku / ひゃく | (momo / もも) |
| 1,000 | 千 | sen | sen / せん | (chi / ち) |
| 10,000 | 万 | man | man / まん | (yorozu / よろず) |
| 100,000,000 | 億 | oku | oku / おく | - |
| 1,000,000,000,000 | 兆 | chō | chō / ちょう | - |
I l'agrupament de grans nombres segueix la tradició xinesa d'agrupar cada 10000. En japonès existeixen dos conjunts de pronunciacions pels numerals, un es basa en les lectures dels caràcters xinesos Sino-Japanese (on'yomi) i l'altre es basa en la lectura japonesa kun'yomi.
* També existeix la lectura especial maru. S'utilitza quan es llegeixen individualment els dígits d'un nombre un a darrera de l'altre en lloc d'un nombre senzer. Un exemple típic és la famosa botiga 109 a Shibuya, Tokyo que es llegeix ichi-maru-kyū. Aquesta utilització de maru per al 0 és similar a llegir el numeral 0 en anglès com oh. Literalment significa cercle. Malgrat tot, com a nombre simplement s'escriu com 0 o rei (零?).
Els nombres 4 i 9 es consideren de mala sort en japonès: 4, pronounciat shi, és un homòfon per death (死?); 9, quan es pronuncia ku, és un homòfon de suffering (苦?). Vegeu tetrafobia. A vegades es considera el nombre 13 com un nombre de mala sort , encara que això és una importació de la cultura occidental.
En japonès modern, els dígits s'anomenen amb on readings excepte 4 i 7, que s'anomenen yon i nana respectivament. S'utilitzen lectures alternatives pels noms dels mesos, noms dels dies del mes, i frases fixes. Per exemple, la fracció decimal 4.79 es llegeix sempre yon-ten nana kyū, malgrat que abril, juliol i setembre s'anomenen shi-gatsu (4è mes), shichi-gatsu (7è mes), i ku-gatsu (9è mes) respectivament. Els nombres intermitjos es fan combinant aquests elements:
- Múltiple de 10 entre 20 i 90 són "(digit)-jū".
- Múltiples de 100 entre 200 i 900 són "(digit)-hyaku".
- Múltiples de 1000 entre 2000 i 9000 són "(digit)-sen".
- A més a més, els múltiples de 30 a 90 en la lectura kun es formen amb"(digit)-so", on el dígit també està en la lectura kun: miso (30), yoso (40), iso (50), muso (60), nanaso (70), yaso (80), kokonoso (90). Hi ha variacions que inclouen i per 50 i el sufix -ji entre 20 i 90. Malgrat això, habitualment no s'utilitzen en japonès modern.
Hi ha algunes modificacions fonètiques per a nombres grans, però això és un detall de poca importància. Amb nombres grans, els elements es combinen des del més gran fins al més petit, i els zeros també estan implicat.
| Number | Character | Reading |
|---|---|---|
| 11 | 十一 | jū ichi |
| 17 | 十七 | jū nana, jū shichi |
| 151 | 百五十一 | hyaku go-jū ichi |
| 302 | 三百二 | san-byaku ni* |
| 469 | 四百六十九 | yon-hyaku roku-jū kyū |
| 2025 | 二千二十五 | ni-sen ni-jū go |
* Hyaku es transforma en byaku degut a rendaku.
[modifica] Potències de 10
[modifica] Nombres grans
Seguint la tradició xinesa, els nombres grans es creen agrupant els dígits en miríades (cada 10,000) en lloc de com en la cultura occidental que ho fa cada mil (1000):
| Rank | 104 | 108 | 1012 | 1016 | 1020 | 1024 | 1028 | 1032 | 1036 | 1040 | 1044 | 1048 | 1052 o 1056 | 1056 o 1064 | 1060 o 1072 | 1064 o 1080 | 1068 o 1088 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Character | 万 | 億 | 兆 | 京 | 垓 | 𥝱, 秭 | 穣 | 溝 | 澗 | 正 | 載 | 極 | 恒河沙 | 阿僧祇 | 那由他/那由多 | 不可思議 | 無量大数 |
| Reading | man | oku | chō | kei | gai | jo, shi | jō | kō | kan | sei | sai | goku | gōgasha | asōgi | nayuta | fukashigi | muryōtaisū |
