Numeració ciríl·lica

El sistema de numeració ciríl·lica va ser derivat de l'alfabet ciríl·lic, usat pels pobles eslaus del sud i l'est europeus. El sistema va ser usat a Rússia fins al segle XVIII, quan Pere el Gran el va canviar pel sistema de numeració aràbiga.

El sistema era pseudodecimal, estava basat en la numeració grega i s'escrivia amb les corresponents grafemes de l'alfabet ciríl·lic. Cada lletra estava assignada a una unitat (1, 2… 9), a un múltiple de deu (10, 20… 90) i a un múltiple de cent (100, 200… 900). Els nombres s'escrivien tal com es pronunciaven, normalment d'esquerra a dreta, amb l'excepció dels nombres de l'11 al 19. Aquests nombres es pronunciaven i escrivien de dreta a esquerra. Per exemple, el 17 es pronuncia sem-na-dzat ('set-més de-deu'), similar al català "setze". Per poder convertir nombres ciríl·lics a Numeració aràbiga o aràbica era necessari sumar totes les figures de que es componia el nombre.

Degut a que les grafemes de l'alfabet i els símbols numèrics ciríl·lics són idèntics, per distingir uns dels altres els nombres s'escrivien amb un títol o titlo (҃) a sobre; encara que el "titlo" no era precisament un signe diacrític, s'usava com a tal en aquest cas, tal com es pot apreciar en els nombres reproduïts a baix. Així mateix, si el nombre era major de 1000, s'escrivia el signe des milers (҂) abans del nombre, era necessari escriure el signe de miler amb la respectiva lletra de les unitats.

Numeració ciríl·lica

Ciríl·lic	Aràbics
А	1
B	2
Г	3
Д	4
Є	5
Ѕ	6
З	7
И	8
Ѳ	9
І	10
К	20
Л	30
М	40
Н	50
Ѯ	60
О	70
П	80
Ч	90
Р	100
С	200
Т	300
Оу	400
Ф	500
Х	600
Ѱ	700
Ѡ	800
Ц	900

Exemples:

• -1706
• -7118 (any de la Creació, equivalent a 1610 EC)

La numeració glagolítica també funcionava així, llevat pel fet que els valors numèrics s'assignaven per l'ordre alfabètic de la llengua glagolítica, en comptes de prendre'ls verbatim de l'alfabet grec.

Vegeu també

• Numeració armènia
• Sistema de numeració

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numeració ciríl·lica