Cimó II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'ostrakon amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili.

Cimó II (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de Milcíades II.

A la mort del pare vers el 489 aC, i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de Càl·lies d'Atenes, que es va casar amb Elpinice, germana de Cimó II.

Després de la batalla de Platees Aristides se'l va emportar amb ell. El 477 aC al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema de Pausànies i va conquerir la fortalesa d'Eion començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització atenenca, pel que fou reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'Hermes.

El 476 aC va expulsar de l'illa de Esciros als pirates dolops i hi va establir una colònia; a l'illa es van descobrir els suposats restes de Teseu que foren portats a Atenes el 468 aC. Segurament també va dirigir la conquesta de Carist i de Naxos.

El 466 aC al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asiàtica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon combat al riu Eurimedó d'Atenes (Eurymedon) va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de reforç que venien de Fenícia. La seva següent tasca fou l'expulsió dels perses del Quersonès, incorporant el territori a Atenes. La pau de Cimó o de Càl·lies, negociada per aquest darrer, va suposar el final de la campanya.

Vers el 465 aC es va revoltar l'illa de Tasos però Cimó la va dominar el 463 aC. Vers el 464 aC es va produir el terratrèmol a Esparta i la revolta dels ilotes en aquest estat, i una o dues expedicions foren enviades des de Atenes en ajut del govern espartà, sota les ordres de Cimó. Sembla que el 463 aC va ometre socórrer als colons atenencs de la regió de l'Estrimó, que havien estat derrotats pels tracis, i això li va costar un judici, però en fou absolt.

El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan Efialtes i Pèricles van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic areòpag.

Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el 457 aC, un exèrcit espartà es va presentar a Tanagra i els atenencs van anar a trobar-los. Cimnó va demanar participar en la lluita però li fou refusat. El 454 o 453 aC fou cridat per una moció de Pèricles i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el 450 aC.

El 449 aC va sortir amb 200 vaixells cap a Xipre i d'allí a Egipte. Allí estava assetjant Citium quan fou ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra.

Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del Pireu. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cimó II Modifica l'enllaç a Wikidata