Milcíades el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Milcíades el Jove (Miltiades, Μιλτιάδης) (al voltant de l'any 550 aC-489 aC) era el nebot de Milcíades el Vell, fill de Cimó I i germà d'Estesàgores. Es va convertir en el tirà del Quersonès traci al voltant del 516 aC, al morir aquest darrer. Pisístrat d'Atenes el va enviar a ocupar la tirania vacant de la que es va apoderar per una estratagema i va tancar a la presó als caps locals, gaudint del suport d'una força de mercenaris. Es va casar amb Hegesípila, la filla del rei Oloros de Tràcia. Llur fill Cimó II va ser una figura major a l'Atenes de la dècada dels 470 aC i 460 aC.

Va donar suport a Darios I el Gran en la seva expedició contra els escites al voltant del 513 aC i li fou encarregada la custòdia del pont sobre el Danubi. Es diu que al no tornar el rei en la data convinguda, Milciàdes va recomanar destruir el pont i deixar a Darios i als que havien creuat abandonats tal com el mateix rei havia ordenat, però això no és segur, ja que Milciàdes va romandre en possessió del Quersonès (cosa improbable si hagués traït el rei).

Un temps després en fou expulsat en una incursió dels escites, però va poder tornar quan se'n van retirar. Sembla que fou en aquest període quan Milciàdes va expulsar als pelàsgics de Lemnos i Imbros i va posar les illes sota sobirania d'Atenes. Sembla que aquestes illes eren de sobirania persa i Darios va considerar el fet com a part de la revolta jònica i va enviar la flota fenícia que acabava de sotmetre la Jònia, i va expulsar a Milciàdes del seu govern; el tirà va fugir a Atenes (492 aC); el seu fill gran Metíoc va caure en mans dels perses (el mateix 492 aC) i fou fet presoner de per vida, però va ser tractat honorablement com un membre de fet de la noblesa persa.

Quan Àtica fou amenaçada pels perses sota Datis i Artafernes, Milciàdes fou escollit com un dels deu generals o strategoi (490 aC) i va fer matar als heralds perses que havien anat a demanar subministraments. Quan els atenencs van avançar contra els perses, Milciàdes va convèncer a Cal·límac d'arriscar batalla; els deu generals estaven dividits en aquesta opció just per la meitat, però finalment Milciàdes va empènyer als grecs a la batalla de Marató. Després va fer construir naus (setanta) que va dirigir contra les illes gregues que se suposava havien donat suport als perses; fins i tot va dirigir una expedició a Paros on sembla que volia venjar un greuge privat, però fou rebutjat, i ferit a la cama, va haver de tornar a Atenes. La seva fallida va ocasionar un clamor popular contra ell quan retornà a Atenes, donant als seus rivals polítics l'oportunitat d'explotar la seva caiguda en desgràcia. Fou acusat de traïció per Xàntip d'Atenes, i com que la seva ferida es va gangrenar no es va poder defensar; fou el seu germà Tisàgores qui va actuar en el seu nom a la defensa; va ser condemnat a mort, però la sentència va ser commutada a una multa de 50 talents. Això era una suma immensa i impagable per l'època, i Milcíades no va poder pagar i fou tancat a la presó on molt poc després va morir probablement a causa de gangrena a la seva cama. La multa fou pagada temps després pel seu fill Cimó.

Li fou erigit un monument a la seva memòria al camp de Marató.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milcíades el Jove