Pausànias (geògraf)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pausànies (geògraf))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)[Nota 1] fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli. És conegut per la seva obra Descripció de Grècia, en la qual va fer un retrat de l'antiga Grècia amb testimonis de primera mà .[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estereotip de l'edició de la Descripció de Grècia de Carl Christoph Traugott Tauchnitz, de 1829.

Se sap poc de Pausànias. No hi ha cap referència a la literatura antiga. L'autor mai indica el seu nom al llarg de l'obra ni esmenta el seu lloc d'origen. Només coneixem el que es desprèn d'algunes pistes disperses dels escrits recollits sobre el seu propi viatge per Grècia i recopilades en els seus llibres Descripció de Grècia.[2] Pel que fa al seu lloc de naixement es creu que va ser a Lídia, en una ciutat anomenada Magnèsia a la regió de la Muntanya Sípilos situada a l’Àsia Menor.[3] La data del seu naixement podríem situar-la cap al 110 o 115 dC, perquè el favorit d'Adrià, Antínous, a qui va poder haver conegut Pausànias, va morir en el 130 dC. Podem suposar també que va viure fins gairebé el 180 dC, ja que cita la invasió de Grècia en el 176 dC per la tribu dels costobocs.[4]Per tant, Pausànias va viure i va escriure durant el segle II de la nostra era. Una època en què Grècia i tots els països que ell va conèixer formaven part de l'Imperi Romà. Així doncs en aquesta època que mirava cap al passat i que volia conservar la civilització grega que desapareixia, encaixa perfectament una " Descripció de Grècia" com la que Pausànias ens va llegar, amb els seus monuments, la seva història i les seves llegendes. Una descripció que descriu la cultura hel·lènica Podem deduir dels seus escrits que Pausànias va viatjar per molts països. La pau de la qual gaudia l'Imperi Romà durant el segle II dC li permetien viatjar amb relativa seguretat. Situem a Pausànias entre els membres privilegiats de l'aristocràcia municipal de la ciutat que comptava amb mitjans i connexions per adquirir una costosa educació a través de lectures i viatges.[5] Sabem també que va entaular relacions amb il·lustres personalitats com els emperadors Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli, els senadors d'origen grec com Herodes Àtic i Antoni Pitodoro i uns quants vencedors olímpics. Gràcies a algunes dades que proporciona podem datar amb precisió el moment de la seva activitat literària, ja que indica en una ocasió que havien transcorregut 217 anys des de la re-fundació de la ciutat de Corint per Juli César que va tenir lloc al 44 aC, la qual cosa situa el seu camí al 174 dC en el temps de l'Emperador Marc Aureli.[6] El que fos aquest l'últim emperador esmentat en la seva obra i el que morís en 180 dC, indueix a pensar que al voltant d'aquests anys o una mica abans va ser quan Pausànias va donar per conclòs el seu projecte, que va poder haver iniciat uns 20 anys abans sobre el 155 dC. Es creu que no va ser un treball continuat a causa dels viatges que feia. Va començar el seu treball en plena maduresa.[7]

Caràcter[modifica | modifica el codi]

Els seus treballs revelen que era un home format per la tradició clàssica amb una ment comú sense un particular talent però amb un gran fervor i molta honestedat en conseqüència amb les condicions de l'època que li va tocar viure. En los siglos I y II d. de C. se pierde aquel vigor polémico que se observa en los siglos III, II y I a. de C. La época de Pausanias es más conformista porque está más desengañada.[8] Potser precisament per ser un home ordinari i sense pretensions va reflectir millor les preocupacions i aspiracions del que va ser L'Hel·lenisme. Pausànias era un home, tal com el descriu M. Fernández Galiano: simpático, honesto, laborioso y prudente.[9]

Pensament i ideologia[modifica | modifica el codi]

S'ha dit sovint que l'autèntic interès que tenia Pausànias era la religió. Apareix com a creient partidari de l'antiga religió grega en totes les seves formes de manifestació. Cal tenir en compte que va ser iniciat en els Misteris d'Eleusis,[10] coneixia els Misteris d’Andania ( segons en importància després dels d'Eleusis ), consultava amb fe l'oracle de Trofonio de Lebadea i descrivia amb serietat i sense un tret d'ironia sacrificis i pregàries. Sorprenia trobar en una època tan tardana un home grec que se situés amb absoluta credulitat i esperit religiós davant tota classe de mites i llegendes, però cal dir que malgrat les seves creences, va estar molt influenciat per les característiques de l'època hel-lenística en oposició al període clàssic. En els seus escrits van quedar patents aquestes dues particularitats que denotaven la consciència històrica de Pausànias i que van conformar el seu caràcter[11]

Jas Elsner lo ve como un peregrino, Pausanias guardaba en su corazón una piedad profunda y sincera, tenia fe en lo divino y nunca puso en duda la existencia de los dioses.[12] Pausànias, tot i tenir un esperit tradicional, racionalitzava els mites i llegendes deixant traslluir una idea profunda i filosòfica de la divinitat. Per exemple, parlant del mite d'Acteó a qui la deessa Artemisa va convertir en cérvol perquè els gossos el trossegessin per haver-la vist banyant-se, va dir que creia que els gossos de Acteón, sense necessitat de la deessa, van ser afectats de ràbia, amb la qual cosa van embogir i atacaven al primer que es trobaven. Es tractava segons Pausànias d'un cas d’hidrofòbia.[13]

Ell creia en els déus i també que aquests tenien cura dels homes seguint el concepte de Providència Divina tan atacat en l'època Hel·lenística i en què ell creia fermament. Tot i això, va acceptar la tendència monoteista del seu temps. Per contra es va oposar a una altra forta corrent de l'època, la de l'imperi absolut de la deessa Fortuna, En todo el mundo-dice Plinio el Viejo (Natu.Hist., II, 22)-, en todo lugar, a todas horas, las voces de todos los hombres invocan tan solo a la Fortuna; tan solo a ella se acusa, tan solo ella es culpable, tan solo en ella se piensa... [14] Pausànias era religiós d'una manera tradicional barrejat amb retalls de pensament contemporani.

Així mateix semblava cansat de la política. Es mostrava tebi, conformista i enemic de la democràcia potser per la consciència pròpia de l'època derivada de la història de les ciutats gregues. Amb la democràcia, segons les seves paraules, no ha prosperado aún nadie, que sepamos, fuera de los atenienses.[15]

Pausànias era un home d'esperit clàssic vivint una època que li era aliena. Trobava a faltar la Grècia de Dèdal, Fídies i Praxíteles, no la de Scopas ni Lisip. La Grècia que ell estimava ja no existia, i arran d'això Pausànias que des del punt de vista de consciència històrica era un home aparentment fosc sense resplendor propi, reflectia centelleigs del pensament de la seva època, la mateixa que li havia condicionat.[16]

Estil[modifica | modifica el codi]

En escriure, Pausànias no s'acontentava a posar notes i records junts sinó que també realitzava crítiques i, tot i no ser científic rebutjava el que no li semblava probable i en el cas que arribés a fer-ho advertia el lector sobre això. El seu estil era senzill i sense pretensions. Els temes sobre els quals tractava no necessitaven ornamentacions literàries i llevat de dues excepcions, la narració es desenvolupava d'una manera simple i sense ornaments. La primera excepció era que Pausànias, igual que altres escriptors hel·lenístics, utilitzava expressions massa complicades per explicar idees molt simples i la segona era que la vehemència amb què transcrivia algunes d'elles, acabava generant dubtes sobre el seu sentit.[17]

Tot i que l'obra de Pausanias ha estat de gran ajuda tant a arqueòlegs com a hel·lenistes per ajudar-los a interpretar el mapa de Grècia, L'obra de Pausanias no agradava a tothom, ja que Pausànias escribe, pero no es escritor.[18]

Escrivia d'una manera transparent, sense mostrar en el seu treball cap interès personal. La seva obra no el descrivia com un home amb una personalitat entusiasta, ja que en els seus escrits no expressava amor ni odi. El que sí que manifestava a través d'ells, encara que d'una manera continguda, era la seva admiració per les belleses i glòries de Grècia, principalment de la Grècia mare. També manifestava en els seus escrits el seu patriotisme i la profunda tristesa que sentia per la decadència que va conduir Grècia a ser governada per uns altres, a convertir-se en província romana. Lamentava el fet que Grècia fos governada per estrangers que no havien contribuït a la Cultura de Grècia. De la mateixa manera que era enemic de tots els que van amenaçar o disminuir la llibertat dels grecs.

El principal interès de Pausànias radicava en els santuaris, estàtues, tombes i llegendes relacionades amb ells mateixos, i ell, igual que els turistes dels temps moderns, va dedicar la seva atenció als detalls superficials més que a les veritables qualitats artístiques. Per exemple, en descriure una estàtua, explicava el que valia la pena veure atenint-se a la mida i a la seva major o menor gràcia, però poques vegades fent una apreciació crítica de la mateixa. Pausànias barrejava mites, llegendes, oracles i profecies amb descripcions de llocs i edificis, així com amb retalls del folklore i la història, .[19] Amb aquestes divagacions es desviava sovint del relat, interrompent el fil conductor, preocupant-se més de la història dels llocs que de la seva bellesa. Com hem dit anteriorment, l'obra de Pausànias no pretenia ser una obra d'art sinó d'informació.

Així mateix, ell mai ometia esmentar un nom si podia. Tal com explica W.H.S.JONES, Pausanias has a voracious appetite for names he never omits to mention one if he can give it.[19] Els artistes, constructors, aquells que van dedicar exvots, figures de la història i la llegenda, catàlegs i genealogies, són els que més apareixien. Actualment aquests noms ens diuen poc, però a les oïdes gregues del seu temps sonaven tendres i propers perquè derivaven de les històries de la seva infància, de la poesia de les propies gestes nacionals i dels càntics i poemes dels seus festivals religiosos.[20]

A Descripció de Grècia veiem que Pausànias està lluny de fer una descripció completa de l'Antiga Grècia. Les característiques geològiques, paisatge, l'aspecte general de les ciutats i pobles, el treball dels pagesos i dels comerciants, la potència i l'eficiència del país, totes aquestes coses que en l'actualitat preocuparien a un autor, ocupaven una part molt petita de la seva narrativa, encara que fins a cert punt, això seria la resposta a les necessitats del lector de l'antiguitat. El poble grec, per exemple, i de fet els pobles antics en general, solien apreciar el paisatge d'una manera menor o diferent que el lector actual. Però la raó principal per al caràcter peculiar d'aquesta obra és que Pausànias la va escriure per a un públic limitat que tenia poc interès en assumptes econòmics i industrials.Com ens diu l'autor, El lector que Pausànias tenia present en escriure era el turista, the reader he has in mind is the tourist, who visited Greece for pleasure .[21]

És interessant observar que al segle II després de Crist eren moltes les persones que viatjaven únicament per plaer, com els actuals turistes. Tenim com a prova no només l'obra de Pausànias, sinó també les nombroses referències que hi ha en ella sobre els ciceroni,[22] persones que com els actuals guies turístics conduïen als viatgers a diferents llocs per mostrar-los les vistes, amanint la visita amb narracions i xafarderies. Pausànias va ser també un d'aquests turistes i va arribar a viatjar molt. Sembla que a més d'haver explorat Grècia amb deteniment va conèixer gran part de la zona Occidental i Central d'Àsia. Ens va parlar de Jordània, del Llac de Tiberíades, de la Mar Morta i de Síria. Va estar a Egipte on va visitar Les Piràmides d'Egipte i els Colossos de Mèmnon. Va conèixer també Bizanci, Roma, La Campània i Leontinoi a Sicília.[23]El lector modern de Pausànias es podria sentir decebut perquè la informació rebuda és sovint escassa i de tal naturalesa, que el que llegeix no pot visualitzar correctament el lloc o objecte que s'està descrivint, encara que la sequedat narrativa i l'enumeració dels llocs sense una adequada descripció ens indica que va idear i escriure la seva obra com una guia que acompanyés als turistes en els seus viatges i els mostrés el que havien de buscar. No pretenia en absolut facilitar informació sobre alguna cosa que pogués ser observat a primera vista.

Obra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Descripció de Grècia

La Periègesis (en grec, περιήγησις),[modifica | modifica el codi]

Els primers a desenvolupar una "Literatura de viatges" van ser els grecs. Aquests van començar agrupant diversa informació que pogués ser pràctica pels navegants. Aquest nou gènere literari es digué "Periple". Amb el temps, aquests periples es varen començar a ampliar amb diverses informacions sobre costums de les zones visitades, desvinculant-se de la mera navegació.[24]

Aquest tipus de literatura s'anomenà Periègesis i es podria considerar l'antecessora de l'actual Literatura de viatges, diferenciant-la dels Periples, en el fet que aquests eren únicament una guia de navegació per a vaixells.

La Periègesi que es tracta d'un tipus de font documental indirecta, era un gènere literari que estava molt en voga en el període hel·lenístic.

El Periegeta realitzava un relat a través d'un recorregut geogràfic determinat, descrivint com eren els seus habitants, la seva història, costums i mitologia, realitzant un estudi que ara en els nostres dies podríem anomenar com antropològic. Tot això s'explicava a través de l'experiència pròpia de l'autor.[25]


Manuscrit de PAUSÀNIAS Descripció de Grècia. Biblioteca Medicea Laurenziana, 1485

Contingut del llibre[modifica | modifica el codi]

És una obra singular que no té pròleg[26] ni epíleg, i fins i tot Pausànias mai li dóna un títol, ja que el de Periégesis tês Helládos l'hi dóna Esteve de Bizanci.[27] És considerada literatura de viatges, un gènere en el qual van contribuir poetes com Homer o Apoloni de Rodes, historiadors com Heròdot, o autors de ficció com Luciano i Filostrato. Com que el final de l’obra és una mica brusc, s'ha plantejat la qüestió de què potser s’hagi perdut una part o que Pausànias tenia la intenció d'escriure més però al final no ho va fer. Ell volia descriure "tot el grec" encara que al final la va reduir a un recorregut per les regions centrals i meridionals del continent grec, deixant fora les regions més septentrionals i occidentals. La seva obra no és exhaustiva. És el resultat d'una tasca de selecció i contrast que posa al descobert les seves inquietuds i predileccions més personals. Els deu llibres descriuen llocs, monuments, obres d'art que relaten mites i llegendes, fets històrics, recollia les coses que " eren més dignes de menció " o "les més morals ". Tot el relacionat amb el culte i la religió.[28]

El seu projecte estava centrat en la reconstrucció del mític i gloriós passat grec i, per tant, només acollia en el seu itinerari els elements que contribuïen de manera decisiva a configurar aquest estereotip ideal com eren els monuments més representatius, els seus mites fundacionals i les seves històries més significatives a l'hora de reflectir la grandesa i el valor que havien constituït el senyal de la identitat d'avantpassats.

La descripció de Grècia es divideix en deu llibres dedicats a les següents regions:

Mètode Descriptiu de Pausànias[modifica | modifica el codi]

Pausànias visita Grècia i la descriu al segle II de la nostra era. Però com era un amant de l'època gloriosa de Grècia, és a dir del període que va des de la formació de pobles hel·lens fins al cim esplendorós, aprofita per explicar la història de les fundacions de les polis famoses i els seus santuaris ( Atenes, Esparta, Olímpia, Epidaure, Delfos, etc.), així com les històries referents a les seves èpoques de glòria; esmenta també als seus cabdills, descriu amb detall els llocs on es van lliurar batalles importants per la llibertat de Grècia; narra els temes mitològics i les llegendes sobre els déus i sobre els herois de la Grècia clàssica.

En el seu llarg recorregut viatger, Pausànias ens mostra les ciutats, camins, muntanyes, rius, monuments, estàtues que anava veient. Explica les regions que visita, des de la frontera es dirigeix a la capital pel camí més curt, indicant els detalls rellevants; un cop arribat a la polis (el que nosaltres anomenen ara, la capital de la regió) es dirigeix a l'àgora; d'ella descriu els edificis, civils i religiosos, més importants, així com els edificis religiosos de l'Acròpolis (la acropolis i l'àgora estaven a prop a les ciutats gregues); descriu a continuació, la regió que circumda la polis, amb els seus llogarets, temples, tombes de camins, fonts sagrades, etc.; conclòs un camí, retorna per un altre a la polis, per tornar a sortir per un de diferent; quan ha recorregut i descrit tota la regió, va a la frontera i creua a la regió veïna, Tal mètode topogràfic, li permet descriure amb minuciositat una enorme quantitat de punts i llocs.[29] Diu Sir James Frazer: Hay que felicitar que, dentro del naufragio generalizado de la literatura clásica haya sobrevivido entera la Descripción de Grecia de Pausanias. Esta obra nos presenta una relación ágil, debida a un testigo ocular del estado y situación de Grecia en el siglo II de nuestra era. .[30]

L'obra fou publicada per primera vegada a Venècia, l'any 1516, per Aldus.[31] James Frazer, edità la primera traducció a l'anglès de Pausànias (1898 en 6 volums).[32]

Fonts[modifica | modifica el codi]

Pausànias parla molt poc de les fonts que ha utilitzat, no cita obres que ha hagut de consultar, i les que cita, en la seva major part, s'han perdut o no queda d'elles més que fragments. Cal distingir entre la part històrica o explicativa i la periegètica o descriptiva. Per a la primera part ha hagut de dependre necessàriament de documents escrits o de relats orals.[33] Per a la part periegética o descriptiva n'ha tingut prou amb els seus ulls encara que hagi consultat a altres autors. Pausànias és potser un dels escriptors antics que més sotmès ha estat a crítiques per part dels erudits moderns, especialment alemanys.[34] La seva predilecció pels monuments del passat ha proporcionat als seus detractors els principals arguments: Se l'acusa de no haver vist o haver vist molt poc el que descriu, havent-se acontentat copiant escriptors anteriors, especialment a Polemó de Troia (segle II aC) Pausànias sembla haver recollit la major part del seu coneixement topogràfic dels seus propis viatges, però també va utilitzar sens dubte en alguns llocs les obres dels seus predecessors. D'altra banda la seva informació històrica és bastant fiable i derivada generalment de bones fonts, encara que hi ha autors, com hem vist, que difereixen d'aquesta opinió.[35]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: Alberich; Ros. «La transcripció dels noms propis grecs i llatins». Enciclopèdia Catalana. Biblioteca Universitària, 13, 1993, pàg. 274.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. HERRERO INGELMO, M. Cruz. "Introducción". A:. Pausanias. Descripción de Grecia: Ática y Megara. Madrid: Ed. Gredos, 2008, p. 1. 
  2. JONES, W.H.S. "Introduction". A:. Pausanias.Description of Greece. Harvard University Press/William Heinemann LTD 1955, p. 9. 
  3. HERRERO INGELMO, M. Cruz. Op.Cit., p. 3. 
  4. DIAZ TEJERA, A. "Introducción". A:. Pausanias. Descripción de Grecia: Ática y Laconia. Madrid: Ed. Aguilar, 1964, p. 9. 
  5. HERRERO INGELMO, M. Cruz. Op.Cit., p. 5. 
  6. GÓMEZ ESPELOSÍN, F. Javier. "Introducción". A:. Pausanias. Descripción de Grecia. Madrid: Ed. Gredos, 2002, p. XIV. 
  7. Ibid., p. XIV. 
  8. DIAZ TEJERA, A. Op.Cit., p. 13. 
  9. Ibid., p. 21. 
  10. GÓMEZ ESPELOSÍN, F. Javier. Op. Cit, p. XIV. 
  11. Ibid., p. 9 i 12. 
  12. ELSNER, J. Pausanias a Greek pilgrim in the Roman World. Past and Present, 1992, p. 135.  Citat per Herrero Ingelmo M.Cruz. Intro. A: Pausanias. Descripción de Grecia: Ática y Megara. Madrid:Gredos, 2008, p. 17. 
  13. DIAZ TEJERA, A. Op.Cit., p. 14. 
  14. Ibid., p. 16. 
  15. Ibid., p. 18. 
  16. Ibid., p. 19 y 20. 
  17. JONES, W.H.S. Op.Cit., p. 10. 
  18. DIAZ TEJERA, A. Op.Cit., p. 24. 
  19. 19,0 19,1 Ibid., p. 14. 
  20. Ibid., p. 15. 
  21. Ibid., p. 12-13. 
  22. Ibid., p. 13. 
  23. POILLOUX, J. "Preface". A:. Pausanias Descriptión de l’Attique. Presentation. Paris: François Maspero. Collection “ Voix”, 1972, p. 9. 
  24. García Moreno, L.A; Gómez Espelosín, F.J, "Contracoberta". A:. Relatos de viajes en la literatura griega antigua. Alianza Editorial 1996. 
  25. (2014). Periégesis. Consultat 29 maig 2014, desde http://www.retoricas.com/2012/01/periegesis.html. 
  26. GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. Op.Cit., p. XV. 
  27. GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. Op. Cit., p. XV. 
  28. Ibid., p. XVIII. 
  29. TOVAR, A. "Introducción". A:. Pausanias. Descripción de Grecia: Tomo I. Barcelona: Gráficas Ramón sopena, 1988, p. 9. 
  30. FRAZER, J. Sur les traces de Pausanias. Les belles Lettres, 1988, p. 3-4.  Citat per Tovar, A.. Intro. A: Pausanias. Descripción de Grecia,Tomo I. Barcelona:Gráficas Ramón Sopena,1988, p. 9. 
  31. (1814). Biblioteca Spenceriana, The fifteenth Century and of many valuable first editions. Shakespeare Press. Consultat 04 juny 2014, desde http://books.google.es/books?id=WosQAAAAIAAJ&pg=PA218&dq=Venecia,++1516,+Pausanias+Aldus&hl=es&sa=X&ei=BGyOU_TrHofuOpr2gZAH&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=Venecia%2C%20%201516%2C%20Pausanias%20Aldus&f=false. 
  32. FRAZER, J.(ed). "Traslation and comments". A:. Pausanias. Descriptión of Greece. London: Macmillan and CO. Limited, 1898, p. Consultat 04 juny 2014, desde https://archive.org/details/pausaniassdescr01frazgoog. 
  33. GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. Op. Cit., p. XVII. 
  34. Ibid., p. XI. 
  35. HERRERO INGELMO, M. Cruz. Op.Cit., p. 22. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • JONES, W.H.S. "Introduction". A:PAUSANIAS. Description of Greece. Cambridge, Massachussetts: Harvard University Press, 1955. pp. 9-25 ISBN 0674993292. London: William Heinemann LTD, 1955. ISBN 0434992984.
  • DIAZ TEJERA, A. "Introducción". A: PAUSANIAS.Descripción de Grecia: Atica y Laconia. Madrid: Ed. Aguilar, 1964, pp. 9-25
  • POILLOUX, Jean. "Préface". A: PAUSANIAS. Description de L'Attique. Presentation. Paris: François Maspero. Collection “Voix”, 1972, pp. 9-21 ISBN 2707113778,
  • HERRERO INGELMO, M.C. "Introducción". A: PAUSANIAS. Descripcion de Grecia: Atica y Megara. Madrid: Ed. Gredos, 2008, pp. 1-37 ISBN 84-249-1651-4
  • PAUSANIAS. Descripción de Grecia: Libros I-II. Madrid: Ed. Gredos, 2002. ISBN 84-249-2657-9
  • GÓMEZ ESPELOSÍN,F.Javier. "Introducción". A: PAUSANIAS. Descripción de Grecia: Libros I-II. Madrid: Ed. Gredos, 2002, pp VII-XXXII
  • PAUSANIAS. Descripción de Grecia: Atica y Laconia (A. Diaz Tejera trad.). Madrid: Ed. Aguilar, 1964.
  • PAUSANIAS. Descripcion de Grecia: Atica y Megara (M.C. Herrero Ingelmo intro.) Madrid. Ed Gredos, 2008
  • TOVAR, A. "Introducción". A: PAUSANIAS. Descripción de Grecia Tomo I. Barcelona: Gráficas Ramón Sopena, 1988, pp. 1-12
  • PAUSANIAS. Descripción de Grecia Tomo I (A.Tovar intr.). Barcelona: Gráficas Ramón Sopena, 1988. ISBN 84-7634-481-3
  • PAUSANIAS. Description of Greece (JONES W.H.S. Intr.) Cambridge, Massachussetts: Harvard University Press, 1955. ISBN 0674993292. London: William Heinemann LTD, 1955. ISBN 0434992984.
  • PAUSANIAS Description de L'Attique. (POILLOUX, Jean. Préface). Paris: François Maspero. Collection “Voix”, 1972. ISBN 2707113778
  • GARCÍA MORENO, L. Antonio; GÓMEZ ESPELOSÍN, F. Javier. "Contracoberta". A: Relatos de viajes en la literatura griega. Madrid: Alianza Editorial, 1996, ISBN 84-206-0794-0


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pausànias (geògraf)