Pseudo-Xenofont
| Biografia | |
|---|---|
| Floruit | segle V aC  |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Pseudo-Xenofont[1]és el nom donat a un autor anònim de l'antiga Grècia Grècia antiga que probablement va escriure un tractat titulat La constitució dels atenesos grec antic: Ἀθηναίων πολιτεία, Athenàion politéia que s'ha transmès entre els escrits de Xenofont, però que no va ser escrit per ell.[2] L'obra no s'ha de confondre amb l'escrit homònim, que va ser escrit per Aristòtil o (més probablement) per un dels seus alumnes.
Autoria[modifica]
Tot i que el tractat es va atribuir una vegada a Xenofont, entre les obres del qual es va conservar, ara es considera que no era obra seva.[2] L'autor de l'obra de vegades es coneix com El Vell Oligarca, un nom utilitzat per primera vegada per Gilbert Murray.[3] Els estudiosos no es posen d'acord sobre les opinions polítiques de l'autor. Tot i que la majoria considera que l'obra és sincera i que l'autor és autènticament oligarca, alguns hi han vist un exercici intel·lectual d'un autor que no creu sincerament en els arguments que exposa.[4]
Molts estudiosos han intentat identificar el Pseudo-Xenofont amb una figura històrica coneguda, per bé que aquests intents "no han donat bons resultats".[5] Un possible autor que s'ha proposat sovint és Críties, que es convertiria en un dels Trenta Tirans l'any 404 aC. No obstant això, hi ha poques proves que donin suport a aquesta posició,[6] i la filosofia de Críties no sembla coincidir amb la del Vell Oligarca: per exemple, el concepte de justícia proposat a la Constitució 1.2 difereix de les idees de Críties sobre això.[7]
Data[modifica]
Les dates suggerides per a la Constitució dels Atenesos van des de l'any 443 aC fins al 406 aC.[8] La majoria dels estudiosos s'inclinen per una data en algun moment de la Guerra d'Arquidam.[8] Un terminus ante quem citat amb freqüència per a l'obra és l'expedició de Bràsides el 424 aC; Roscher va suggerir que això desmentia l'afirmació del § 2.5 que les potències terrestres no podien enviar forces expedicionàries lluny de casa. No obstant això, Harold Mattingly sosté que l'obra podria ser posterior a aquesta data, ja que l'expedició de Bràsides va ser una excepció dràstica a la regla que les potències terrestres no organitzaven expedicions llunyanes.[9] De fet, Mattingly sosté que hi ha proves que l'obra es va compondre més tard del que se sol pensar: sosté que el festival de l'Hefèstia, esmentat a §3.4, es va instituir l'any 421/0 aC, cosa que situa la Constitució després de l'expedició de Bràsides.[10]
Contingut[modifica]
Després d'una introducció en què l'autor exposa la seva tesi que, tot i disgustar-li el sistema de govern atenès, reconeix que està ben dissenyat per a les seves pròpies finalitats, el Vell Oligarca comença a discutir aspectes específics del sistema atenès i com funcionen per promoure'ls interessos democràtics atenesos.[11]
La Constitució dels Atenesos se centra en la interdependència entre la supremacia naval d'Atenes i la seva democràcia.[5] L'autor analitza tres trets que considerava característics del sistema democràtic atenès. Aquests eren que el sistema beneficiava el poble pla, que permetia que els vicis socials fossin comuns i que no estava interessat en la recerca de l'eunomia (“bon ordre”).[12]
Referències[modifica]
- ↑ Antifont. Discursos. Traducció: Jordi Redondo i Sànchez. Vol. I: Tetralogies. Fundació Bernat Metge, 2003 (Col·lecció Catalana dels clàssics grecs i llatins). ISBN 9788472258228.
- ↑ 2,0 2,1 Horn, 1945, p. 182.
- ↑ Norwood, 1930, p. 373.
- ↑ Roberts, 2011, p. 52.
- ↑ 5,0 5,1 Nakategawa, 1995, p. 29.
- ↑ Horn, 1945, p. 29.
- ↑ Nakategawa, 1995, p. 44.
- ↑ 8,0 8,1 Mattingly, 1997, p. 352.
- ↑ Mattingly, 1997, p. 353.
- ↑ Mattingly, 1997, p. 353–4.
- ↑ Sealey, 1973, p. 255–256.
- ↑ Nakategawa, 1995, p. 33–34.
Bibliografia[modifica]
- Horn, Robert C. «The Constitution of the Athenians». The Classical Weekly, 38, 23, 1945. DOI: 10.2307/4342124. JSTOR: 4342124.
- Mattingly, Harold B. «The Date and Purpose of the Pseudo-Xenophon Constitution of Athens». The Classical Quarterly, 47, 2, 1997, pàg. 352–357. DOI: 10.1093/cq/47.2.352.
- Nakategawa, Yoshio «Athenian Democracy and the Concept of Justice in Pseudo-Xenophon's "Athenaion Politeia"». Hermes, 123, 1, 1995. JSTOR: 4477057.
- Norwood, Gilbert «The Earliest Prose Work of Athens». The Classical Journal, 25, 5, 1930.
- Roberts, Jennifer Tolbert. Athens on Trial: The Antidemocratic Tradition in Western Thought. Princeton: Princeton University Press, 2011. ISBN 9781400821327.
- Sealey, Raphael «The Origins of "Demokratia"». California Studies in Classical Antiquity, 6, 1973. DOI: 10.2307/25010657. JSTOR: 25010657.