Artaxerxes I de Pèrsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC. Era membre de la dinastia Aquemènida. Va succeir al seu pare Xerxes I. El seu sobrenom era degut segons Plutarc a que la seva mà dreta era més llarga que l'esquerra.

Assassinat el seu pare pel capità de la guàrdia Artaban d'Hircània, aquest va acusar de la mort al príncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei. Immediatament es va enfrontar amb son germà Histaspes, sàtrapa de Bactriana, que es va revoltar, però el va derrotar en dues batalles i Bactriana estava en pau el 464 aC. Artaban va voler matar el nou rei però aquest es va anticipar i el va matar. Els fills del capità de la guàrdia Artaban d'Hircània es van revoltar però foren derrotats. Amestris, dona de Artaxerxes, gelosa de sa cunyada (la dona del príncep Masistes) la va fer eliminar. Masistes se'n va anar a Bactriana on es va revoltar però va morir a la primera batalla (464 aC).

El 463 aC l'estrateg atenenc Temístocles, que havia guanyat la batalla de Salamina però havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat al ostracisme, va arribar com a refugiat polític i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de Magnèsia, Lampsacos i Jònia Miunte que va conservar fins a la seva mort vers el 452 aC. El mateix any 463 aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l'antiga família reial de Sais), i Armiteu, príncep de Sais, revolta que durarà nou anys. El 460 aC els rebels egipcis van derrotar el sàtrapa Aquèmenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en la que va morir Aquèmenes), i també la flota auxiliar fenícia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a Memfis.

El 458 aC Artaxerxes va permetre als jueus reconstruir el temple de Jerusalem i va nomenar gran sacerdot dels jueus a Esdres, considerat favorable als perses, i suposat descendent d'Aaró. Les lleis religioses imposades pel nou gran sacerdot no van quallar i li van costar més tard la seva destitució.

El 456 aC Megabizos, sàtrapa de Babilònia, va posar fi a la revolta d'Egipte aixecant el setge de Memfis i derrotant a egipcis i al contingent grec que els ajudava a Papsemis; el assetjadors es van convertir en assetjats a l'illa de Propitis; Magabizos i el sàtrapa de Cilícia, Artabazos, van obligar als grecs a fugir cap a Cirene i els egipcis van capitular amb la garantia personal de Megabizos; Inhor (Inaros) fou fet presoner i executat contra la paraula donada per Megabizos (i també ho foren els grecs capturats), i Armiteu es va haver de refugiar als pantans del delta (455 aC). L'any següent (454 aC) una flota atenenca que desconeixia el final de la resistència egípcia, va arribar al delta i fou derrotada a Cap Mendes de Palene; Megabizos, a causa de no haver-se respectat la seva paraula es va revoltar, però es va arribar a un arrangement i finalment el rei persa el va nomenar a sàtrapa de'Abar Nahara (Síria) que es dividia en quatre hiparquies o petites satrapies: Samària, Idumea, Moabitis i Ammonitis.

Vers el 453 aC o poc després Atenes i Esparta van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Pèrsia. El 450 aC els atenencs van atacar Xipre sota la direcció de Cimó II i van assetjar als perses a Cítion. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta però els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcció del seu fill Psametic. El 449 aC els atenencs de Cimó van derrotar els perses a la batalla naval de Salamina (Xipre) en una batalla en la que va morir Cimó, seguida d'un altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victòria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, Evàgores I, va quedar com únic rei de l'illa. Atenes i Pèrsia van arribar a un acord i es va signar el mateix 449 aC l'anomenada Pau de Càl·lies que va posar fi a la tercera guerra mèdica. Pèrsia va reconèixer la independència de les ciutats gregues del Àsia Menor i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d'aquestes ciutats, i la flota estaria sempre més enllà de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Pèrsia, i retirava l'ajut als rebels egipcis, si bé Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l'acord quant a Xipre i Sais no es pot assegurar però abans de morir Artaxerxes, el rei Evàgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.

Artaxerxes va morir el desembre del 424 aC i li va succeir el seu fill Xerxes II


Precedit per:
Xerxes I de Pèrsia
Imperi Persa (Dinastia Aquemènida) Succeït per:
Xerxes II de Pèrsia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artaxerxes I de Pèrsia Modifica l'enllaç a Wikidata