Ceràmica grega

Lutròfor atenenc de cap al 680 aC

La ceràmica grega és el conjunt de recipients i altres objectes de ceràmica que es van fer a l'antiga Grècia, que van rebre diferents tipus de decoració pintada i que, en ser un material que resisteix el pas del temps, forneix una gran quantitat de material i informació al registre arqueològic.

Taula de continguts

1 Tipus de recipients de ceràmica a l'antiga Grècia
2 Estils de ceràmica a l'antiga Grècia
3 Referències
4 Vegeu també
5 Enllaços externs

Tipus de recipients de ceràmica a l'antiga Grècia [modifica]

Els principals tipus de recipients eren els següents:^[1]

Àmfora: Recipient de gran capacitat per a guardar líquids (vi, aigua, oli d'oliva) o d'altres productes a granel (gra, fruits secs). Tenien dues nanses.
Hídria: Gerra també de gran capacitat amb tres nanses: dues als costats per a aixecar-la i una al darrera per abocar-ne el contigut. Es feia servir per dur aigua.
Crater: Mena de bol gros, amb la boca ampla, que es feia servir per barrejar aigua i vi al moment de consumir-lo.
Enòcoa: Gerra petita amb una nansa al darrera que servia per agafar la barreja d'aigua i vi sucant-la al crater, i abocar-la en un kílix o un skifos per beure.
Kílix: Recipient refinat semblant a una copa però molt ample (gairebé arriba a semblar un plat amb peu). Servia per beure.
Skifos: Tassa per beure, més senzilla que el kílix.
Lèkithos: Recipient per un o dos litres d'oli (que els grecs feien servir per la higiene personal, com a base per perfums i per il·luminar), amb el coll estret per controlar la sortida del contingut.
Alabastre: Recipient més petit per contenir perfum que feien servir les dones. Tenia el coll molt estret, de manera que se'n podien extreure unes gotes sacsejant-lo.
Aríbal: Recipient arrodonit molt petit, que es podia dur penjat amb una corretja. El feien servir els homes per dur-hi oli per untar-se després del gimnàs.
Lutròfor: Recipient per dur l'aigua del bany ritual de les núvies abans del casament.

Estils de ceràmica a l'antiga Grècia [modifica]

Alguns dels estils de ceràmica de l'Antiga Grècia, per ordre d'antic a nou, són:

Ceràmica minoica, caracteritzada per estar recoberta d'un vernís de color gris mate de gran qualitat. Va ser introduïda pels indoeuropeus cap el XXI aC.
Ceràmica micènica, amb línies ondulants traçades a mà i motius florals o marins. Comença el segle XVII aC.
Ceràmica submicènica, amb bandes de motius més simples, amb línies en forma sinusoïdal o de ziga-zaga, traçades a mà, a partir del segle XIII aC.
Ceràmica del període protogeomètric, al començament de l'edat fosca grega, amb línies rectes i cercles o semicercles amb compàs. Segles XI i X aC
Ceràmica del període geomètric, amb motius geomètrics més elaborats, com rosetes, esvàstiques, etc. Segles IX i XVII aC
Ceràmica del període orientalitzant, amb diferents estils: blanc i negre, vasos plàstics, cabra salvatge i protocorinti. Segle VIII aC
Ceràmica de figures negres, amb siluetes negres sobre terrissa taronja vermellosa. Segle VII aC.
Ceràmica bilingüe, de transició entre la de figures negres i la de vermelles. Segle VI aC.
Ceràmica de figures vermelles, caracteritzat per figures en vermell sobre fons pintat de negre. Segle V aC.
Ceràmica del període hel·lenístic, segles IV a II aC

El grup pioner va ser un grup de ceramistes grecs que potser formen el primer moviment artístic de la cultura occidental.

Ceràmica micènica
Ceràmica submicènica
Període protogeomètric
Període geomètric
periode mitjà de les cabres salvatges, apareixen figures estilitzades (sovint animals, i en especial cabres salvatges) superposats i els buits s'omplen amb motius decoratius florals o geomètrics
Estil protocorinti, al qual comencen a aparèixer característiques de la tècnica de les figures negres
A la ceràmica de figures negres es poden usar també altres colors, els més típics són el vermell fosc i el blanc. Els detalls són raspats sobre la pintura i queden del color de l'argila.
Pseudo-figures negres, o figures negres on el negre no té detalls raspats
Figures vermelles
Període hel·lenístic