Edat fosca grega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de Grècia
Acropolis-panorama-night.jpg
Civilització egea abans del 1600 aC
Civilització micènica ca. 1600 aC - 1200 aC
Edat fosca grega ca. 1200 aC - 800 aC
Antiga Grècia 776 aC - 323 aC
Grècia hel·lenística 323 aC - 146 aC
Grècia romana 146 aC - 330 dC
Imperi bizantí 330 dC - 1453 dC
Grècia otomana 1453 dC - 1832 dC
Grècia contemporània després del 1832 dC

L'edat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta) entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC).

El terme "Edat Fosca" reflecteix la decadència en termes de riquesa i cultura material enfront dels períodes anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassesa de dades. Només la ciutadella de civilització micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpoli, va resistir la destrucció.

NOTA: El terme "Edat Fosca" s'utilitza també per a referir-se al començament de l'edat mitjana, ressaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si bé aquesta nomenclatura no és universalment acceptada, perquè avui dia tendeix a considerar-se que aquesta època tenia una cultura diferent, però no mancava d'ella.

Datació[modifica | modifica el codi]

Aquest període està basat en la datació d'estils ceràmics predominants en l'Àtica, que no sempre poden extrapolar-se amb facilitat a altres regions de Grècia. Es tracta, doncs, de fases arqueològiques, que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'Hélade, però que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.

Causes[modifica | modifica el codi]

S'ha indicat que la invasió dels doris, un poble d'origen hel·lè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Aquest poble comptava amb el domini del ferro, que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'història sumits en el caos i la destrucció.

Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a Grècia, aquesta es va estendre a nombroses altres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troiana i als hitites que també van sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar probablement - doncs no és segur - el naixement dels anomenats Pobles de la Mar, que en les seves migracions o les seves accions per a la supervivència pròpia van amenaçar als Fenicis i als Egipcis. De fet tan sols el poderós Egipte de Ramsès III va aconseguir repel·lir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.

Divisió[modifica | modifica el codi]

Període submicènic[modifica | modifica el codi]

Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analitzar l'evolució és l'anàlisi de les ceràmiques gregues.

Durant el període submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de lestil graner micènic, amb una decoració simple a força de línies horitzontals ondades, verticals, triangles o semicercles fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.

Període protogeomètric[modifica | modifica el codi]

Es produeix un gran avanç en la ceràmica gràcies a avenços tècnics com l'aparició del torn ràpid i l'ús del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos.

Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics amb predomini de línies rectes paral·leles. Els únics motius corbs que apareixen es realitzen amb l'ús del compàs. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.

Els millors exemples de l'art protogeomètric i geomètric es troben a Atenes, en les necròpolis del Ceràmic i del Dipylon. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada estil de Dipylon negre.