Arthur Evans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Arthur Evans.

Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història. Va ser fill del també arqueòleg sir John Evans.

Va estudiar en les universitats d'Oxford i Göttingen i va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans, abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos a Creta. Entre els anys 1900 i 1906 va desenterrar l'anomenat Palau de Cnossos, que va relacionar, per la seva construcció laberíntica, amb el Palau de Minos, pel que va donar a les seves troballes la denominació genèrica de civilització minoica. Va reconstruir les pintures del palau en un acte prou polèmic, perquè les va repintar amb colors forts.

Va ser nomenat el 6 de juny de 1901 membre de la Royal Society.[1] «Lord Minos de Creta», el 1911, per les seves aportacions a l'arqueologia.

Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.

Obres escrites[modifica | modifica el codi]

  • Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script (1895)
  • Scripta Minoa (volumen 1, 1909; volumen 2 póstumo, 1952)
  • El palau de Minos (4 volúmenes, 1921-1935)
  • Jarn Mound (1933)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Evans Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Myres, John L. «Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society. Royal Society, 3, desembre de 1941. DOI: 10.1098/rsbm.1941.0044 [Consulta: 17 febrer de 2012].