Edat del bronze atlàntic
L'Edat del bronze atlàntic és un complex cultural de l'edat del bronze que es va produir entre els anys 1300 i 700 a. C. a zones d'Europa atlàntica com Portugal, Andalusia, Galícia, Armòrica i les Illes Britàniques.
L'edat del bronze atlàntic està marcada per l'intercanvi econòmic i cultural provocat per l'alt grau de semblança cultural entre les comunitats costaneres del centre de Portugal a Galícia, Armòrica i Escòcia, incloent l'ús freqüent de pedres com «cavalls frisons», l'establiment de recintes fortificats elevats, o l'arquitectura domèstica, de vegades caracteritzada per les cases de planta circular.[1] Els contactes comercials s'estenien des de Suècia i Dinamarca fins a la Mediterrània.[2] El període va ser definit pel nom de diversos centres regionals de producció de metalls, unificats per l'intercanvi marítim regular d'alguns dels seus productes. Els centres principals van ser el sud d'Anglaterra i Irlanda, el nord-oest de França i l'oest d'Ibèria.[3]
Els elements relacionats amb aquesta cultura es troben freqüentment formant túmuls, o dipositats en àrees rituals, en contextos sovint propers a rius, llacs o pantans. Entre els elements més destacats que pertanyen a aquest complex cultural, podem esmentar les destrals de bronze anellat i doble, de vegades enterrades formant grans feixos a Bretanya i Galícia; eines de guerra, com espases, puntes de llança, escuts i objectes com calderes, rostidors i ganxos de carn, trobats des del centre de Portugal a Escòcia.
Els orígens dels celtes van ser atribuïts a aquest període per John T. Koch,[4] l'any 2008, i la tesi va ser recolzada per Barry Cunliffe,[5] que argumentaren que el desenvolupament del celta va ser possible perquè era una lingua franca atlàntica que més tard es va estendre a Europa continental. Argumenten que les comunitats van adoptar prest o tard els elements marcadors d'estatus propis de la cultura dels camps d'urnes (Bronze D i Hallstatt A), com ara les espases de llengua d'adherència i treballs metàl·lics de xapa, juntament amb els nous coneixements especialitzats necessaris per a la seva producció i per als rituals funeraris, que veuen com a indicadors de possibles processos relacionats amb el canvi lingüístic.[6] El 2013, Koch va veure aquest contacte d'elits com l'explicació més senzilla per a la gènesi de les llengües celtes amb una pàtria protocelta a l'occident d'Europa central. Això contrasta amb el que segueix sent la visió més generalment acceptada, però també amb escasses certeses, que situa els orígens dels celtes a la cultura de Hallstatt C de l'Europa Central.
Vegeu també[modifica]
- Europa Atlàntica
- Cultura dels castres
- Megàlit
- Península Ibèrica prehistòrica
- Teoria del substrat bascònic
| Edat del bronze atlàntic | |
|---|---|
| |
.png)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Cunliffe, Barry «Atlantic Sea-ways». Revista de Guimarães, Especial, I, 1999, pàg. 93–105.
- ↑ Ling, Johan; Stos-Gale, Zofia; Grandin, Lena; Billström, Kjell; Hjärthner-Holdar, Eva; Persson, Per-Olof «Moving metals II: provenancing Scandinavian Bronze Age artefacts by lead isotope and elemental analyses». Journal of Archaeological Science, 41, pàg. 106–132. DOI: 10.1016/j.jas.2013.07.018.
- ↑ Europe Before History by Kristian Kristiansen
- ↑ Koch, John [23 Juny 2010]. Tartessian: Celtic from the Southwest at the Dawn of History in Acta Palaeohispanica X Palaeohispanica 9 (2009). Palaeohispanica, 2009, p. 339–351 [Consulta: 17 maig 2010].
- ↑ Cunliffe, Barry. A Race Apart: Insularity and Connectivity in Proceedings of the Prehistoric Society 75, 2009, pp. 55–64. The Prehistoric Society, 2008, p. 61.
- ↑ Koch, John T. Celtic from the West 2 -Prologue: The Earliest Hallstatt Iron Age cannot equal Proto-Celtic. Oxford: Oxbow Books, 2013, p. 10. ISBN 978-1-84217-529-3 [Consulta: 9 març 2018]. Arxivat 2013-01-21 a Wayback Machine.