Congelació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Solidificació».
Frostbite
Classificació i recursos externs

Mans amb congelacions
CIM-10 T33-T35
CIM-9 991.0-991.3
DiseasesDB 31167
MedlinePlus 000057
eMedicine emerg/209 med/2815 derm/833 ped/803
MeSH D00562

La congelació (congelatio en terminologia mèdica i frostbite en anglès), és una condició mèdica on hi ha un dany localitzat a la pell i altres teixits biològics degut al fred extrem. La congelació és més probable que passi en les parts del cos més allunyades del cor i aquelles amb zones més exposades més extenses.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses classificacions pel dany als teixits pel fred extrem incloent:

  • Congelació superficial. Refredament superficial dels teixits sense destrucció cel·lular.[1]
  • Penellons. Úlceres superficials de la pell que ocorren quan un individu predisposat és repetidament exposat al fred.
  • Congelació. Destrucció del teixit.

Estadis[modifica | modifica el codi]

A o per sota dels 0 °C (32 °F), els vasos sanguinis prop de la pell comencen a contraure's, i la sang és desviada de les extremitats via l'accció dels cossos glomus de la dermis (implicats en la termoregulació). La mateixa resposta pot ser el resultat de l'exposició a vents forts. Aquesta contracció ajuda a conservar la temperatura central del cos. Amb un fred extrem, o quan el cos resta exposat al fred per una llarg període, aquesta estratègia protectora pot reduir el flux de sang en algunes ones del cos a nivells perillosament baixos. Aquesta manca de sang porta a un eventual congelació i la mort dels teixits de la pell en les zones afectades. Hi ha quatre graus de congelació. Cadascun d'aquests graus té diversos graus de dolor.[2]

  • Primer grau o de congelació superficial, al principi només hi a picor i dolor i després la pell queda entumida.
  • Segon grau, si continua la congelació, la pell queda congelada i endurida però els teixits profunds no queden afectats. Es fan butllofes d'1 a 2 dies després de la congelació.
  • Tercer i quart grau, si la zona segueix congelant-se hi ha una congelació profunda. Es congelen els músculs, tendons, vasos sanguinis i nervis. La pell s'endureix i se sent cerosa i l'ús d'aquestes zones es perd temporalment i, en casos severs, permanentment. Es perd la sensibilitat de la zona. Pot resultar en l'amputació dels dits de mans i de peus si presenten gangrena.

.[3]

Tractament[modifica | modifica el codi]

La pell afectada no ha de tocar objectes ni freds ni calents. Mantenir la zona afectada calenta. Els tractament s'han de fer en centres mèdics especialitzats. Els massatges, segons com es facin, poden ser perillosos.[4] El reescalfament es pot fer per via passiva[5] o per via activa[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marx, John. Rosen's emergency medicine: concepts and clinical practice 7th edition. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier, 2010, p. 1862. ISBN 9780323054720. 
  2. Frostbite, eMedicineHealth.com, http://www.emedicinehealth.com/frostbite/article_em.htm, retrieved 4/3/10
  3. Definition of Frostbite, MedicineNet.com, http://www.medterms.com/script/main/art.asp?articlekey=3522, retrieved 4/3/10
  4. Mistovich, Joseph; Brent Haffen, Keith Karren. Prehospital Emergency Care. Upsaddle River, NJ: Pearson Education, 2004, p. 506. ISBN 0-13-049288-4. 
  5. 5,0 5,1 Mistovich, Joseph; Brent Haffen, Keith Karren. Prehospital Emergency Care. Upsaddle River, NJ: Pearson Education, 2004, p. 504. ISBN 0-13-049288-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congelació Modifica l'enllaç a Wikidata