Lliga iugoslava de futbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La lliga iugoslava de futbol (Prva Liga) fou la màxima competició futbolística de l'antiga Iugoslàvia.

Història[modifica | modifica el codi]

Gràfica temporal amb les competicions successores de la lliga iugoslava.

La competició es disputà entre 1923 i 1991 (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) i República Federal Socialista de Iugoslàvia (1945-1991)).

Entre 1991 i 2003 (República Federal de Iugoslàvia), la competició es mantingué però amb la participació només de clubs de Sèrbia i Montenegro. Per a informació sobre la lliga iugoslava aquests anys vegeu lliga serbo-montenegrina de futbol. Les actuals competicions successores de la lliga iugoslava són:

Historial[modifica | modifica el codi]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Màxims golejadors de la competició[modifica | modifica el codi]

Llista completa dels jugadors amb més de 100 gols en el període 1946-1992.
Font: RSSSF; Darrera modificació 14 de desembre 2007
[4]

# Nom Gols Clubs Carrera
1 Slobodan Santrač 218 OFK Beograd, Partizan, Galenika
2 Darko Pančev 169 Vardar, Crvena Zvezda 1982-1992
3 Dušan Bajević 166 Velež Mostar 1966-1977, 1981-1983
4 Bora Kostić 158 Crvena Zvezda
5 Frane Matošić 149 Hajduk Split 1946-1953
6 Todor Veselinović 145 Vojvodina 1951-1961
=7 Stjepan Bobek 129 Partizan 1946-1956
=7 Zoran Prljinčević 129 Radnički Beograd, Crvena Zvezda
9 Dušan Savić 120 Crvena Zvezda 1973-1982
10 Dragan Džajić 113 Crvena Zvezda 1961-1975
11 Vojin Lazarević 112 Sutjeska, Crvena Zvezda 1962-1970, 1972-1974
12 Josip Bukal 111 Željezničar 1963-1973, 1977-1978
13 Petar Nadoveza 108 Hajduk Split 1963-1973
14 Kosta Tomašević 105 Crvena Zvezda, Spartak Subotica 1946-1956
15 Vahid Halilhodžić 104 Velež Mostar 1972-1981
16 Snješko Cerin 103 Dinamo Zagreb
17 Petar Nikezić 102 Vojvodina, Osijek 1967-1978, 1979-1982
18 Zlatko Vujović 100 Hajduk Split 1977-1986

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Un torneig especial es disputà el 1945, per reafirmar la nova unitat iugoslava. Hi participaren vuit equips: Sèrbia, Croàcia, Macedònia, Vojvodina, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i l'exercit iugoslau.
  2. La Federació Iugoslava decidí que la darrera jornada es repetís, després de les acusacions que certs resultats havien estat prèviament fixats. El Partizan, que havia guanyat el títol amb un 4-0 sobre el Željeznicar Sarajevo, refusà la decisió i el seu partit li fou donat per perdut per 3-0 pel Željeznicar, fet que donava el títol al Crvena Zvezda, permetent a aquest darrer participar a la Copa d'Europa de futbol 1986-87. Més tard, després dels diversos processos legals, la classificació original fou donada per bona, retornant el títol al Partizan, oficialment reconegut el 1987.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28 maig 2008. [Consulta: 2008-06-26].
  3. Deu clubs iniciaren la competició amb 6 punts de sanció, entre ells el Partizan i Crvena Zvezda, pels fets de la temporada anterior. Vardar Skopje fou el campió final i participà a la Copa d'Europa de futbol 1987-88, però els punts de sanció foren més tard anul·lats i el títol for a parar al Partizan.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28 maig 2008. [Consulta: 2008-06-26].
  4. «Yugoslavia - list of topscorers». RSSSF, 14 Dec 2007. [Consulta: 2008-06-26].