Manuel Alonso Martínez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Alonso Martínez
Manuel Alonso Martínez.jpg
Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
18 de febrer de 1876 – 20 de març de 1883
← ?
Circumscripció Cervera[1]
President del Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
14 de juny de 1889 – 29 de desembre de 1890
Dades biogràfiques
Naixement 1 de gener de 1827
Burgos
Mort 13 de gener de 1891 (als 64 anys)
Madrid
Ocupació Empresari
Partit polític Partit Liberal
Cònjuge Demetria Martín y Baraya
Monument a Alonso Martínez a Madrid (J.L. Parés, 1994)

Manuel Alonso Martínez (Burgos, 1 de gener de 1827 - Madrid, 13 de gener de 1891) va ser un jurista i polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar els estudis de Dret i Filosofia i Lletres a Madrid. Va exercir com advocat a la seva ciutat natal fins que durant el Bienni Progressista és elegit Diputat per la província de Burgos. De 1855 a 1856 és nomenat ministre de Foment sota el govern d'Espartero, destacant la seva tasca en el finançament del Canal d'Isabel II. Amb la creació de la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell s'uneix amb ell el 1857 sent Governador Civil de Madrid. De 1865 a 1866 és Ministre d'Hisenda durant la decadència dels governs liberals i abans del Sexenni Democràtic.

Apartat de la vida política, a 1869 és elegit President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i va dedicar el seu temps a la tasca com a jurista i escriptor. El 1875 és nomenat President de la Comissió que haurà de redactar el projecte de Constitució de 1876 després de la Restauració borbònica en la persona d'Alfons XII, al mateix temps que prossegueix els seus treballs jurídics participant activament en la codificació del Dret Civil. El Codi Civil espanyol és considerat com un dels seus èxits més importants.

El 1881 és nomenat ministre de Gràcia i Justícia sota la Presidència de Práxedes Mateo Sagasta. El 1890 és, finalment, elegit President del Congrés dels Diputats. A la seva mort, la seva vídua, Demetria Martín y Baraya, va ser distingida amb el títol de marquès d'Alonso Martínez, sent l'actual titular d'aquest Manuel Alonso-Martínez Grisone, IV marqués d'Alonso Martínez.

Alonso Martínez va gaudir de la confiança d'Isabel II, d'Alfons XII i de la Reina Regent Maria Cristina d'Habsburg. El seu bufet va ser durant dècades un dels més prestigiosos d'Espanya i va ser el principal impulsor de la carrera política del seu gendre el Comte de Romanones.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Encara que pertanyia al moviment liberal, Alonso Martínez va destacar per conviccions més pròpies de l'Antic Règim. Convençut que portar a l'extrem les llibertats individuals dels homes podia portar a situacions caòtiques, creia en la societat organitzada jeràrquicament. Mantenia el discurs aristotèlic i s'enfrontava, no només a qualsevol teoria socialista, sinó també al pensament krausista.

Notes[modifica | modifica el codi]

Fonts i enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Luján Miguel Romero
Manuel Moreno López
Ministre de Foment
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg

1855-1856
1863-1864
Succeït per:
Francisco de Luján Miguel Romero
Claudio Moyano
Precedit per:
Alejandro de Castro Casal
Ministre d'Hisenda
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg

1865-1866
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Claudio Moyano
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
Saturnino Álvarez Bugallal
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1874
1881-1883
1885-1888
Succeït per:
Eduardo Alonso Colmenares
Vicente Romero Girón
José Canalejas y Méndez
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
President del Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg

1889-1890
Succeït per:
Alejandro Pidal y Mon