José Félix Allende-Salazar Mazarredo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1802  Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 25 gener 1893 (90 anys) |
 Senador al Senat espanyol | |
| 1872 – 1873 | |
 Ministre de Marina | |
| 30 juliol 1854 – 8 desembre 1854 ← Ángel de Saavedra – Antonio Santa Cruz Blasco → | |
| Dades personals | |
| Formació | Seminari de Nobles de Bergara |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, polític |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | mariscal de camp |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina i Tercera Guerra Carlina |
José Félix Allende-Salazar Mazarredo (Bilbao, 21 de febrer de 1802 - Madrid, 25 de gener de 1893) fou un militar i polític basc, senador i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]
Biografia[modifica]
De 1814 a 1817 va estudiar al Reial Seminari de Bergara i el 28 de març de 1818 va ingressar a l'Acadèmia de Cadets. D'ací va passar als Guàrdies Reials, que va abandonar després del motí de 7 de juliol de 1822 per ingressar al Batalló dels Lleials Constitucionals. Destacat liberal, va combatre els Cent Mil Fills de Sant Lluís a Aragó. Capturat a Cadis en 1823, fou confinat un temps a Almagro i apartat de la carrera militar. El març de 1833 va reingressar com alferes als Guàrdies Reials i va marxar al País Basc a combatre en la Primera Guerra Carlina com a ajudant de camp del comandant general de Biscaia, Baldomero Espartero.[2] Va participar en el setge de Bilbao (1835) i va ascendir a tinent. En 1837 va ascendir a capità i a comandant, i en 1838 a tinent coronel i coronel. Li fou conferit aleshores el comandament del Regiment d'Almansa, que va ocupar fins a març de 1839.
El març de 1840 va demanar l'excedència de l'exèrcit i durant la regència d'Espartero tornà a Bilbao, allunyat de la política. el febrer de 1844 fou ascendit a general a instàncies del seu cosí, el ministre de guerra Manuel Mazarredo y Mazarredo. Fou elegit diputat per Biscaia en 1853 i 1854,[3] on defensà el foralisme i el desenvolupament del ferrocarril. Va participar en la vicalvarada de 1854 i com a recompensa Espartero el va ascendir a mariscal de camp i el va nomenar ministre de Marina (maig-juliol de 1854).
En 1856 va trencar amb Espartero i per la seva oposició a Leopoldo O'Donnell deixà la política i tornà a Bilbao. Després de la revolució de 1868 la Diputació Foral de Biscaia el va enviar a Madrid amb el seu nebot Julián Basabe Allende-Salazar i Manuel de Urrutia y Beltrán per tal de legitimar el fet que la Diputació es convertís en Junta Revolucionària i defensar el sistema foral. El 12 d'octubre fou ascendit a tinent general i nomenat Capità General del País Basc.[4] En juliol de 1871 dimití del seu càrrec i fou nomenat Capità General de Castella la Nova, càrrec del qual dimití el maig de 1872. Aleshores va lluitar en la tercera guerra carlina com a Enginyer General de l'Exèrcit i fou nomenat senador per Guadalajara.[5] Quan es proclamà la Primera República Espanyola va dimitir de tots els seus càrrecs i es va establir a Madrid, on va morir en 1893 sense participar més en política.
Referències[modifica]
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ ALLENDE SALAZAR MAZARREDO, José Félix Arxivat 2014-06-21 a Wayback Machine., Biografia al web del CSIC
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ José Félix Allende Salazar, Enciclopedia Vasca Auñamendi
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano |
Ministre de Marina (maig-juliol) 1854 |
Succeït per: Antonio Santa Cruz Blasco |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
