Gabriel Maura Gamazo

Gabriel Maura Gamazo

Biografia
Naixement	25 gener 1879 Madrid
Mort	29 gener 1963 (84 anys) Madrid
Ministre de Treball d'Espanya
18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Pedro Sangro y Ros de Olano – Francisco Largo Caballero →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
President de la Reial Federació Espanyola de Futbol
1923 – 1924
Senador del Regne
1r juny 1919 – 14 setembre 1923 Circumscripció electoral: senador vitalici
Diputat a Corts
5 febrer 1904 – 10 gener 1918 ← Rafael Monares e Insa – Juan Renom Seguí → Circumscripció electoral: Calataiud
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	historiador, polític
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1920–1963) Reial Acadèmia de la Història (1913–1963) Societat d'Amics de Portugal Liga Africanista Española Instituto de Reformas Sociales Asociación española para el progreso de las ciencias
Obra
Obres destacables Documentos inéditos referentes a las postrimerías de la Casa de Austria en España
Família
Cònjuge	Julia Herrera y Herrera (1903–)
Fills	Julia Maura, María del Carmen Maura y Herrera
Pares	Antoni Maura i Montaner   i Constancia Gamazo
Germans	Constancia Maura Gamazo, Susana Maura Gamazo, Miguel Maura Gamazo i Honorio Maura Gamazo
Parents	Germán Gamazo y Calvo (avi)
Signatura

Gabriel Maura Gamazo (Madrid, 25 de gener de 1879 - Madrid, 29 de gener de 1963) fou un polític i historiador espanyol. Era fill d'Antoni Maura i Montaner, polític i president del govern espanyol en diverses ocasions amb Alfons XIII. Es va casar amb la V Comtessa de la Mortera, i va ser nomenat I Duc de Maura.

Biografia

Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916, representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, a la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici el 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà Miguel Maura Gamazo va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.

Va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola. Va presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol des d'abril de 1915 fins a la seua renúncia, al maig de 1920.

La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.

Obra historiogràfica

• Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
• Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
• Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
• El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
• Por qué cayó Alfonso XIII. En col·laboració con Melchor Fernández Almagro. 1948.
• Dolor de España.
• María Luisa de Orleans, reina de España.
• Documents inèdits al·lusius a les acaballes de la Casa d'Àustria.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Maura Gamazo

• BLEIBERG, Germán et alt. Diccionario de Historia de España. 3 volums. Alianza Editorial, Madrid. 1979. 2a ed. Pág. 910.
• Papers de Gabriel Maura Gamazo i de Julia de Herrera i Herrera en la Fundació Antonio Maura

Càrrecs públics
Precedit per: Pedro Sangro y Ros de Olano	Ministre de Treball 1931	Succeït per: Francisco Largo Caballero
Precedit per: Francisco García Molina	President de la R.F. Espanyola de Futbol 1915-1920	Succeït per: Luis Argüello Brague
Premis i fites
Precedit per: Marcelino Menéndez Pelayo	Reial Acadèmia de la Història Medalla 22 1912-1963	Succeït per: Jaime Oliver Asín
Precedit per: Julio Burell y Cuéllar	Reial Acadèmia de la Llengua Cadira e 1920-1963	Succeït per: Julio Guillén Tato