Melchor Fernández Almagro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMelchor Fernández Almagro
Biografia
Naixement4 setembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1966 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de les Illes Balears
5 d'abril de 1940[1] – 19 d'abril de 1940
? →
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada
Es coneix perMembre de la Reial Acadèmia de la Història
Reial Acadèmia de la Llengua
Activitat
OcupacióHistoriador i crític literari
Membre de
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Melchor Fernández Almagro (Granada, 4 de setembre de 1893 - Madrid, 22 de febrer de 1966), va ser un crític literari, historiador i periodista espanyol, governador civil de Balears de 5 d'abril a 19 d'abril de 1940.[2]

Biografia[modifica]

Va créixer al barri granadí de San Matías. Inicia la seva formació al Col·legi del Patriarca San José i posteriorment a la Universitat de Granada, on estudia Dret. A la seva ciutat natal, comparteix les tasques universitàries amb la preparació d'oposicions a Correus, en aquesta època les inquietuds polítiques es manifesten en les joventuts mauristes,[3] El 1914 va fundar el setmanari Voluntad i la vida de tertúlia amb els amics que es reuneixen al Rinconcillo del Café Alameda de Granada, com ara l'historiador i polític Antonio Gallego Burín, el pintor Manuel Ángeles Ortiz, Francisco i Federico García Lorca, José Acosta Medina, José Mora Guarnido, Constantino Ruiz Carnero, Francisco Soriano, Miguel Pizarro, José y Manuel Fernández Montesinos, Hermenegildo Lanz, Ángel Barrios, Ismael González de la Serna.[4] Comença a col·laborar amb la premsa i es mostra molt actiu en la vida cultural granadina.

El 1918, Melchor Fernández Almagro s'en va a viure a Madrid i comença a ser conegut al món de la premsa. Es relaciona amb grups intel·lectuals i artístics madrilenys i freqüenta institucions de caràcter cultural, com l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Madrid. Així mateix, al Cafè Jorge Juan es reunia amb José Francés y Sánchez Heredero, que era qui encapçalava la tertúlia local; també assistia al Cafè Lió a una altra tertúlia on participaven personatges com José Bergamín i Ignacio Sánchez Mejías. Federico García Lorca, el seu paisà, amic i company del grup literari «El Rinconcillo» granadí, el va retratar dient que tenia traça de «moro amic» i li va dedicar la seva bellíssima Elegía a Doña Juana la Loca.

La guerra civil espanyola el viu entre Burgos i Salamanca, incorporat a Premsa i Propaganda del bàndol franquista. Acabada la guerra, el règim usurpador l'encastella com a historiador, amb títols de referència obligada en l'estudi de la Història d'Espanya així com crític literari de ABC i La Vanguardia Española. Sota la presidència d'Eduard Marquina i Angulo, pertany al primer Consell General de Teatre del franquisme, rebutjant tant el teatre republicà com el comercial burgès de l'època:[5] Escriu a Legiones y Falanges:

«

El teatre espanyol actual no ha assumit encara la iniciativa que, indiscutiblement, li correspon en aquesta hora transcendental de revolucions nacionals i renovació universal […], camina encara una mica indecís, massa apegat a fórmules velles; tan velles que ja ho eren quan Espanya es va aixecar, ansiosa de renéixer, contra el republicano-marxisme"

»
— "Legiones y Falanges, 8-9 (jun.-jul. 1941). (Citat per Rodríguez Puértolas, 1986, pág. 624".

Des de l'Institut d'Estudis Polítics o des de la seva labor periodística, la seva signatura és coneguda i reconeguda. El reconeixement oficial que li arriba amb el nomenament com acadèmic de la Llengua Espanyola i de la Historia. Morí el 22 de febrer de 1966.[6]

Obra[modifica]

Acadèmic de la llengua espanyola i de la història, autor de valuosos llibres d'història, periodista, prestigiós crític teatral i literari, Melchor Fernández Almagro va ocupar un primer pla en les lletres espanyoles durant prop de mig segle. Conforme a un fenomen, massa repetit al nostre país, un espès silenci ha caigut, a la seva mort, sobre la seva memòria.[cal citació]

En el seu Viaje al siglo XX, l'historiador i periodista granadí explica el que va suposar la seva trobada amb Madrid, el seu descobriment de la ciutat moderna: «L'emoció que Madrid m'anava produint es resoldria en quantitat. Quant de tot! De tot, més molt més que a Granada. Més gent, més cotxes i més botigues en més carrers, més places i més passejos. I més grans, per descomptat, els passejos, les places, els carrers, les botigues…”

Els vicis polítics de la seva època van tenir en Fernández Almagro un implacable denunciador i un intel·ligent analista. No va estar exempta de contradiccions i ensopegades, amb actituds polítiques que no van presentar sempre una clara línia evolutiva respecte a la dictadura.

Fernández Almagro, historiador de períodes propers, va ser mestre de molts intel·lectuals posteriors i és una figura de relleu que va consagrar part del seu esforç en hemeroteques i arxius a aprofundir en capítols i homes decisius de la història d'Espanya.[cal citació] Un aspecte destacable és el de la seva humanitat enmig de la vida literària madrilenya, segons ho descriuen. La seva especialització en la història política de l'Espanya dels segles xix i xx va tenir una visió coherent i articulada, amb una forma expressiva clara i fluida. Gran part de la seva obra i escrits es troba en la Biblioteca de l'Institut Internacional de Madrid, creada el 1910 i situada al carrer Miguel Ángel 8 de Madrid, que va adquirir la seva biblioteca particular.

La seva obra més coneguda és Historia Política de la España Contemporánea, obra que està a moltes biblioteques d'arreu del món.[cal citació] La primera part (1868-1885) s'ocupa del període que transcorre des de la revolució de setembre fins a la mort d'Alfons XII d'Espanya. Al segon volum que cobreix el període de 1885 a 1897, es tracten esdeveniments i començaments de processos cabdals per a la constitució de l'Espanya Contemporània. En el tercer volum (1885-1902) arriba fins al regnat d'Alfons XIII.

Publicacions[modifica]

  • Historia política de la España contemporánea (Madrid: Pegaso, 1956)
  • Historia del reinado de Don Alfonso XIII. (Barcelona: Montaner y Simón 1933)
  • Orígenes del régimen constitucional en España (Barcelona/Buenos Aires: Labor, 1928)
  • La emancipación de América y su reflejo en la conciencia española: discurso leído en el acto de su recepción / por el Excmo. Sr. D. Melchor Fernández Almagro, y contestación del Excmo. Sr. Duque de Maura, el día 2 de febrero de 1944 (Madrid: Hispánica, 1944)
  • La emancipación de América y su reflejo en la conciencia española (Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1957)
  • Catalanismo y República española. (Madrid: Espasa Calpe, 1932)
  • Historia de la República Española (1936-1939). (Madrid: Biblioteca Nueva, 1940)
  • Repúblicas Centro y Sudamericanas (Barcelona: Montaner y Simón, S.A.,1937)
  • Vida y literatura de Valle-Inclán (Madrid: Editora Nacional, 1943)
  • Vida y obra de Ángel Ganivet (Madrid: Revista de Occidente, 1953, 1a edició el 1925)
  • Obras completas de Ángel Ganivet/ Prólogo por Melchor Fernández Almagro (Madrid: Aguilar, 1943)
  • Jovellanos, Antología. Selección y Prólogo de Melchor Fernández Almagro (Madrid: Ediciones Fe, Colección Breviarios del Pensamiento Español, 1940)
  • Cánovas. Su vida y su política (1951)
  • Por qué cayó Alfonso XIII: Evolución y disolución de los partidos históricos durante su reinado / Duque de Maura y Melchor Fernández Almagro (1948)
  • Viaje al siglo XX (Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1962)
  • En torno al 98: política y literatura (Madrid: Jordán, 1948)
  • Granada en la literatura romántica española: discurso leído el día 9 de diciembre de 1951 por Melchor Fernández Almagro y contestación de Emilio García Goez (Madrid: Real Academia Española, 1951).
  • Política naval de la España moderna y contemporánea (Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1946).
  • Fedra: teoría y crítica. Análisis de la obra de Miguel de Unamuno. Article publicat an La Gaceta Literaria del 16 de març de 1930.
  • Epistolario. 1918-1940: Literatura y política / Fernández Almagro, Melchor y Gallego Burín, Antonio. Edición, introducción y notas Antonio Gallego Morell, Cristina Viñes Millet (Granada: Diputación Provincial, 1986).
  • Primer centenario del nacimiento de D. José Toribio Medina / por Melchor Fernández Almagro y Luis Redonet y López-Dóriga (Madrid: Góngora, 1953)
  • Crónica de una amistad: epistolario de Federico García Lorca y Melchor Fernández Almagro (1919-1934) (Fundación Federico García Lorca, 2006).
  • Sinesio Delgado en su tiempo (Madrid: Sociedad General de Autores de España, 1960).
  • Las terceras de ABC de Melchor Fernández Almagro; selección y prólogo, Luisa Rojas (Madrid: Prensa Española, 1976)
  • La sociedad española 1875-1949 / vista por el marqués de Valdeiglesias crónicas recogidas por Mercedes Escobar y Kirkpatrick/ Autor: Alfredo Escobar y Ramírez, Marqués de Valdeiglesias/ Prólogo de Melchor Fernández Almagro (Madrid: Biblioteca nueva, 1957).
  • Domingo Dulce, general isabelino. Vida y época / Autor: Buxó-Dulce de Abaigar, Joaquín, Marqués de Castell-Florite/Prólogo por Melchor Fernández Almagro (Barcelona: Planeta,1962)
  • Granada: guía artística e histórica de la ciudad/ Autor: Gallego Burín, Antonio/ Prólogo de Melchor Fernández Almagro(Madrid: Fundación Rodríguez Acosta, 1961)
  • Antonio Maura, la revolución desde arriba/ Autor: Diego Sevilla Andrés/ Prólogo de Melchor Fernández Almagro(Barcelona: Aedos, 1954)
  • Centenario del fallecimiento de D. Andrés Bello: discursos leídos el día 30 de octubre de 1965 / por D. Samuel Gili Gaya, D. Melchor Fernández Almagro, D. Juan Zaragüeta (Madrid: [s.n.], 1965)
  • Poesías completas/ Autor: Carlos Fernández Shaw/ Prólogo de Melchor Fernández Almagro (Madrid: Gredos, 1966)

Obres amb referències sobre l'autor[modifica]

  • Martínez Cachero, José María. Veinticinco años de novela española (1941-1966) en la crítica de Melchor Fernández Almagro/ Autor: Martínez Cachero, José María (1924-). [ Biblioteca de autor ] (Publicación: Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001). Edición digital a partir de Homenaje al profesor Antonio Gallego Morell. Tomo II, Granada, Universidad de Granada, 1989, pp. 315–325. Reedición. en El canto de las sirenas: (páginas de investigación y crítica), Oviedo, Universidad de Oviedo, 2000, pp. 489–502, (Homenajes; 4).
  • Gallego Morell, Antonio/Viñes Millet, Cristina. Edición, introducción y notas de Epistolario (1918-1940). Literatura y política. (Granada: Diputación Provincial de Granada, 1986)
  • Viñes Millet, Cristina, artículo: "América en la obra de Melchor Fernández Almagro", en El Reino de Granada y el Nuevo Mundo (Granada: Diputación provincial de Granada, 1994). pp. 279–296.
  • Viñes Millet, Cristina. La Granada de Melchor Fernández Almagro: antología / edición, introducción y notas, Cristina Viñes Mollet (Granada: Universidad, 1992)
  • Zárate, Fidel, artículo: "Orígenes del régimen constitucional en España" de Melchor Fernández Almagro" en Revista: Amauta: revista mensual de doctrina, literatura, arte, polémica, número especial: (Lima, 1929, 25, pp. 83–85)
  • Bóveda León, Antonio/ Gaisse Herrero, Mar/Gómez García, Montse. La vida de los cafés madrileños durante el primer tercio del siglo XX en Historia de Madrid en la Edad Contemporánea 1997-1998, publicado en Internet por departamento de Historia Contemporánea de la Universidad Complutense de Madrid, dirigido por Luis Enrique Otero Carvajal.
  • Rojas, Luisa, selección y prólogo de Las terceras de ABC de Melchor Fernández Almagro; (Madrid: Prensa Española, 1976)
  • Ayala, Francisco. Recuerdos y olvidos. Alianza Editorial, Madrid 1988

Referències[modifica]

  1. BOE del nomenament
  2. ABC. Sevilla, 20 de Abril de 1940, Página,7. Hemeroteca.
  3. ; Del Rey, Fernando ciudananía en armas tabmién en la corte. 
  4. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
  5. ORÍGENES DE LA CENSURA FRANQUISTA. Autora: Berta Muñoz Cáliz
  6. ABC. Madrid, 24 de febrer de 1966. Hemeroteca

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Niceto Alcalá-Zamora

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira D

1951-1966
Succeït per:
Alonso Zamora Vicente
Precedit per:
Benigno de la Vega-Inclán
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 21

1942 - 1966
Succeït per:
Agustín Millares Carlo