Francisco Fernández Ordóñez
.jpg)
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg&lang=ca){kind=small}
Francisco Fernández Ordóñez (Madrid, Espanya 1930 - íd. 7 d'agost de 1992) fou un polític i advocat espanyol, un dels principals actors en la transició política d'Espanya i de la consolidació dels valors democràtics.
Biografia[modifica]
Va néixer el 1930 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, i posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat Harvard (Estats Units d'Amèrica). Va obtenir per oposició les places de Fiscal i d'Inspector d'Hisenda.
Va morir el 7 d'agost de 1992 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un càncer.
Activitat política[modifica]
Fou successivament President de la delegació espanyola davant l'OCDE, Secretari General Tècnic del Ministeri d'Hisenda, President de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), càrrec del qual va dimitir per raons polítiques, i membre de la "Comissió dels Nou", que va representar a l'oposició democràtica espanyola.
Membre de la Unió de Centre Democràtic, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1979 per la província de Saragossa.
En el primer govern presidit per Adolfo Suárez fou nomenat Ministre d'Hisenda. En el desenvolupament d'aquest càrrec va impulsar la reforma fiscal de 1977, que va constituir un èxit en la seva vida política, ja que va suposar la modernització de la tributació espanyola conformement al model dominant en la resta del món occidental i li va servir per a guanyar-se la confiança d'Adolfo Suárez, que el va nomenar Ministre de Justícia quan va remodelar el seu segon govern al setembre de 1980. A pesar de la dimissió de Suárez i la seva substitució per Leopoldo Calvo-Sotelo, Fernández Ordóñez va continuar sent Ministre de Justícia i des d'aquest càrrec va impulsar la Llei del divorci i la reforma del dret de família.
En veure la fi del seu propi partit passà al Grup Mixt i fundà el Partit d'Acció Democràtica (PAD), formació que va acabar integrant-se dins el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) aconseguint una nova acta de diputat, de manera que, quan aquest partit va guanyar les eleccions generals de 1982, Francisco Fernández Ordóñez va continuar la seva activitat política presidint el Banc Exterior, cessant del seu escó el gener de 1983 i ocupant aquest càrrec fins al juny de 1985. El 5 de juliol d'aquell any fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors.
Des del Ministeri va poder ser protagonista de la desbordant obertura internacional que va protagonitzar Espanya a la dècada del 1980 sota la presidència de Felipe González. Com cap de la cancelleria espanyola li va tocar iniciar les noves relacions bilaterals amb els Estats Units d'Amèrica, no exemptes de tensió, a l'haver de negociar la reducció de la presència de les bases nord-americanes a Espanya. Així mateix va iniciar l'establiment de relacions diplomàtiques amb Israel i l'entrada a la Unió Europea Occidental (UEO), i en el primer semestre de 1989 es va encarregar de conduir amb èxit la presidència espanyola del Consell de Ministres de la Comunitat Econòmica Europea i va dirigir la integració d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Fou un dels principals impulsors del "nou descobriment" de Llatinoamèrica per part de la CEE, i precisament durant aquells anys Espanya va donar suport activament la celebració de la Cimera de Caps d'Estats i de Govern Iberoamericans. Un dels principals èxits de la seva carrera fou la celebració a Madrid de la Conferència Internacional de Pau entre àrabs i israelians l'any 1991.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- (castellà) Fundació Francisco Fernández Ordóñez Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació de Francisco Fernández Ordóñez al Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eduardo Carriles |
Ministre d'Hisenda.svg){kind=small} 1977 – 1979 |
Succeït per: Jaime García Añoveros |
| Precedit per: Iñigo Cavero Lataillade |
Ministre de Justícia 1980 – 1981 |
Succeït per: Pío Cabanillas Gallas |
| Precedit per: Fernando Morán López |
Ministre d'Afers Exteriors.svg){kind=small} 1985 – 1992 |
Succeït per: Javier Solana Madariaga |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) | |
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) | |
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo (Interior) • Javier Moscoso (Presidència) • Fernando Morán López/Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret (Justícia) • Miguel Boyer Salvador/Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Joaquín Almunia Amann (Treball) • Ernest Lluch i Martín (sanitat i consum) • Julián Campo Sainz de Rozas/Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Enrique Barón Crespo/Abel Caballero (Transports, turisme i comunicacions) • Carlos Solchaga Catalán/Joan Majó i Cruzate (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero (Educació) • Javier Solana Madariaga (Cultura) • Tomás de la Quadra-Salcedo/Félix Pons Irazazábal (Administració territorial) | |
(← III CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← II GONZÁLEZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo/José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret/Enrique Múgica Herzog (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González (Treball) • Julián García Vargas (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Abel Caballero/José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Carlos Croissier Batista/José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero/Javier Solana Madariaga (Educació) • Javier Solana Madariaga/Jorge Semprún Maura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← I GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III GONZALEZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez/Javier Solana Madariaga (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra/Julián García Vargas (Defensa) • Enrique Múgica Herzog/Tomás de la Quadra-Salcedo (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González/Luis Martínez Noval (Treball) • Julián García Vargas/Julián García Valverde/José Antonio Griñán Martínez (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela/Josep Borrell i Fontelles (Obres Públiques) • José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera/Pere Solbes Mira (Agricultura) • Javier Solana Madariaga/Alfredo Pérez Rubalcaba (Educació) • Jorge Semprún Maura/Jordi Solé i Tura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann/Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← II GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← IV GONZALEZ) | ||
- Advocats madrilenys
- Militants del Partit Socialista Obrer Espanyol
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Ministres d'Afers Exteriors d'Espanya
- Diputats al Congrés dels Diputats per la UCD
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Ministres de Justícia d'Espanya
- Diputats al Congrés dels Diputats per Saragossa
- Diputats al Congrés dels Diputats per Madrid
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Alumnes de la Harvard Law School
- Morts a Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de València
- Morts de càncer a Espanya
- Diplomàtics madrilenys
- Advocats aragonesos
- Diplomàtics aragonesos
- Ministres aragonesos del Govern d'Espanya
- Naixements del 1930