Orde de Sant Silvestre
  | |||
| |||
| Tipus | condecoració papal premi religiós orde de Església Catòlica | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | MULTUM IN PARVO | ||
| Vigència | 31 octubre 1841 - | ||
| Data | 7 de febrer de 1905 | ||
| Rang | ↑  Orde de Sant Gregori el Gran
↓  Medalla Pro Ecclesia et Pontifice | ||
| Estat |  El Papa | ||
| Guanys en premis | Orde de cavalleria | ||
| Format per | |||
La "Pontifícia Ordre Eqüestre de Sant Silvestre Papa i Màrtir", (llatí Ordo Sanctus Silvestri Papae, italià Ordine di Sant Silvestro Papa), de vegades denominada com a Orde Silvestrina, o l'Orde Pontifícia del Sant Silvestre Papa, és un dels cinc Ordes de Cavalleria atorgats directament pel Papa com Summe Pontífex i cap de l'Església Catòlica i com el Cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Va ser instituïda pel Papa Gregori XVI el 31 d'octubre de 1841 i reformada per Sant Pius X el 7 de febrer de 1905.
Graus i distincions[modifica]
L'Ordre té quatre classes en divisions civils i militars. Cada receptor pot il·lustrar el seu títol de Cavaller Papal amb la següent lletra nominal, ja que s'enumeren per ordre d'honorabilitat:
- Cavaller / Dama Gran Creu de Primera Classe (GCSS / DCSS)
- Cavaller / Dama Comandant amb Estrella (KC*SS / DC*SS)
- Cavaller / Dama Comandant (KCSS / DCSS)
- Cavaller / Dama (KSS / DSS)
Obligacions[modifica]
Els cavallers i dames papals no tenen obligacions específiques en virtut d'haver rebut l'honor personal de la pertinença a una Orde. No obstant això, és habitual que siguin convidats a participar en els principals esdeveniments de la seva diòcesi, com la consagració dels Bisbes, l'ordenació dels sacerdots, i la introducció d'un nou bisbe a la seva diòcesi. En aquestes ocasions formals han de portar l'uniforme de l'Orde.
Uniforme[modifica]
L'uniforme oficial és un abric negre adornat amb una fila de botons daurats, vellut negre, coll brodat en or i punys, pantalons amb ratlles d'or i negr, un barret de seda de tres pics bicorne amb una escarapel·la dels colors papals al qual s'afegeix un plomall blanc sempre que s'utilitzi per a un Cavaller Gran Creu, un plomall negre sempre que s'utilitzi per a un comandant, i una espasa. Els Cavallers Gran Creu porten una faixa i una insígnia o un estel al costat esquerre del pit; els Comandants una creu al voltant del coll; i els cavallers una creu més petita al pit esquerre de l'uniforme. L'uniforme té considerablement més brodats per als rangs més alts i fa servir guants blancs.
 | |||
|
|
|
|
Bibliografia[modifica]
- Rock, P.M.J. (1908) Pontifical Decorations, The Catholic Encyclopedia, New York, Robert Appleton Company
- Moroni, Diz., XI, 6 sqq.; XVIII, 210 sqq.; XLIX, 81 sq q.; LXIV, 91 sqq.; LXVIII, 238 sqq.
- Giobbio, Lezioni di diplomazia ecclesiastica (Rome, 1899), Part I, lib. I, cap. x, art. iv, 514 sqq.
- André-Wagner, Dict. de Droit Canonique, III, 83, 501; IV, 361
- Battandier, Ann. Pont. Cath., 1901, 483 sqq.; 1902, 468 sqq.; 1908, 646 sq. For a list of knights of all the decorations see Ann. for 1905. 1907, and 1908; Pii IX P. M. Acta, Part I, 43 sq., 195 sq.; IV, 391 sq.
- Bernasconi, Acta Gregorii papæ XVI, 48; III, 179 sq.; Analecta Ecclesiastica (Rome, 1905), 99 sq.; 1907, 189; Leonis XIII Pont. Max. Acta (Rome), VIII, 259, 282; XXI, 74