Foligno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Foligno
Localització
Foligno situat respecte Itàlia
Foligno
Localització de Foligno a Itàlia
La catedral de Foligno
La catedral de Foligno
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Úmbria
Perusa
Superfície 263,7 km²
Altitud 234 msnm
Població (2001)
  • Densitat
56.036 hab.
212,5 hab/km²
Coordenades 42° 57′ 0″ N, 12° 42′ 0″ E / 42.95000°N,12.70000°E / 42.95000; 12.70000Coord.: 42° 57′ 0″ N, 12° 42′ 0″ E / 42.95000°N,12.70000°E / 42.95000; 12.70000
Codi postal 06034; 06030; 06037
Codi ISTAT 054018
Web

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino. L'any 2007 tenia 56.036 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Fulginum, d'origen umbre, el nom del qual derivava de la divinitat anomenada Fulgínia, va passar sota domini romà després de la batalla de Sentino el 295 aC, i fou municipi romà; era a uns 12 km de Mevania i 5 de Forum Flaminii. No era una ciutat important i Estrabó no l'esmenta entre les ciutats properes a la via Flamínia (on Fulginum es trobava), però si que l'esmenta Ciceró que l'esmenta com a municipi però en condició subordinada de prefectura. A la guerra de Perusa el 41 aC fou ocupada per Ventidius i Asinius, generals d'Antoni. Silius Italicus diu que no tenia muralles i era a la plana. A l'Itinerari de Jerusalem és esmentada com a civitas.

Va pertànyer als ostrogots, bizantins i llombards; al segle IX fou destruïda pels sarraïns i a finals del segle X pels hongaresos. Frederic I Barba-roja la va dominar i després es va constituir el comú i al segle XIII fou incorporada als Estats Pontificis però el 1227 fou ocupada per Guiscard, capità del emperador Frederic II, i fou el principal nucli gibel·lí de l'Úmbria, lliurant diverses guerres contra Perusa. El 1239 foren expulsats el gibel·lins però el 1240 l'emperador la va recuperar. El domini gibel·lí va durar amb alternatives fins al 1305 en què es va fer amb la quasisenyoria de la ciutat la família güelfa dels Trinci, senyoria que va acabar el 1439 amb la massacre dels Trinci, tornant la ciutat a domini directe del Papa. El segle XV era famosa pels seus gravats i especialment per la primera còpia de la Divina Comèdia, datada l'11 d'abril de 1472.

Va romandre sota domini del Papa fins al 1797, i després fou ocupada pels francesos, austríacs i altre cop pels francesos quedant integrada a la República Cisalpina, després República Italiana el 1802, i Regne d'Itàlia el 1805. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena va ratificar la pertinença als Estats Pontificis. El 1860 va passar al Regne d'Itàlia.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foligno Modifica l'enllaç a Wikidata