Benet XVI
Benet XVI |
|
|---|---|
 |
|
| El Papa durant una audició general el 2010. | |
| Nom | Joseph Alois Ratzinger |
| Nascut | 16 d'abril de 1927 |
| Marktl (Baviera) | |
| Papat | 19 d'abril de 2005 (exercent) |
| Predecessor | Joan Pau II |
Benet XVI (en llatí: Benedictus PP. XVI; en italià: Benedetto XVI; en alemany: Benedikt XVI.) (Marktl, Baviera, 16 d'abril de 1927) és el 265è[1] i actual Papa de l'Església Catòlica Romana, en virtut del seu càrrec de bisbe de Roma, el cap de l'Església Catòlica i Sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. El seu nom de naixement és Joseph Alois Ratzinger. Fou elegit el 19 d'abril de 2005, va celebrar la seva missa papal d'inauguració el 24 d'abril de 2005 i va prendre possessió de la seva catedral, la Basílica de Sant Joan del Laterà, el 7 de maig de 2005. Succeí a Joan Pau II.
Ratzinger havia estat nomenat cardenal l'any 1977 pel Papa Pau VI i va servir com assessor teològic durant el Concili del Vaticà II. El 1981 va ser nomenat prefecte per a la Congregació de la doctrina de la Fe, la successora de l'antiga Inquisició pel Papa Joan Pau II. A més, Joan Pau II el nomenà degà del Col·legi Cardenalici i bisbe d'Òstia l'any 2002. Amb ell, Joan Pau II va retornar el poder que el Concili del Vaticà II havia suavitzat a la Congregació de la doctrina de la Fe. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'Església Catòlica Romana en els últims temps.
Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organització de caritat, que gràcies a la venda dels seus llibres i assaigs aconsegueix finançar beques per a estudiants de tot el món.[2]
Taula de continguts |
[modifica] Introducció
_mod.jpg)
Benet XVI va ser elegit papa als 78 anys. Ell és la persona més anciana que ha estat elegit Papa des del Papa Climent XII (1730-40). Ha estat el Papa que ha exercit per anys com a cardenal des del Papa Benet XIII (1724–30). Ell és el novè Papa de nacionalitat alemanya, el vuitè va ser l'holandès-alemany Adrià VI (1522-23) d'Utrecht. L'últim Papa anomenat Benet va ser Benet XV, un italià que va regnar des del 1914 fins al 1922, durant la Primera Guerra Mundial.
Nascut el 1927 a Marktl (Baviera) Ratzinger va tenir una carrera distingida com a teòleg universitari abans de ser nomenat Arquebisbe de Munic i Freising pel Papa Pau VI (1963-78). En breu després, va ser nomenat cardenal en el consistori de 27 de juny de 1977. Va ser nomenat prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe pel Papa Joan Pau II el 1981 i també se li va assignar el títol honorífic de Cardenal bisbe de Velletri-Segni el 5 d'abril de 1993. El 1998, se l'elegia subdegà del Col·legi Cardenalici. I el 30 de novembre del 2002 fou elegit degà i va aconseguir el títol de Cardenal bisbe de la diòcesi d'Òstia. Va ser el primer degà del Col·legi Cardenalici elegit Papa des de Pau IV (1555-59) i el primer Cardenal bisbe elegit Papa des de Pius VIII (1829-30).
Fins i tot abans d'esdevenir Papa, Ratzinger va ser un dels homes més influents en la Cúria Pontifícia, i era un estret col·laborador de Joan Pau II. Com Degà del Col·legi Cardenalici va presidir les exèquies del seu predecessor, Joan Pau II. En la seva primera homilia després d'haver estat escollit com a Papa es va definir com un humil treballador de la Vinya del Senyor.[3]
A part del seu alemany natiu, Benet XVI parla fluidament en francès i italià. També té un molt bon domini del llatí i parla de manera adequada l'anglès i el castellà. A més, té una mica de coneixement de portuguès. Pot llegir grec antic i hebreu bíblic.[4] Ha manifestat que la seva primera llengua estrangera és la francesa. És membre de diverses acadèmies científiques, com la francesa Académie des Sciences Morales et Politiques. Toca el piano i li agrada Mozart i Bach.[5][6]
[modifica] Vida pre-papal
[modifica] Infància i joventut (1927–1951)
Joseph Alois Ratzinger va néixer el matí del dia 16 d'agost del 1927, Dissabte Sant, a cals seus pares a Marktl (Baviera). Va ser batejat el mateix dia. Era el més petit dels tres fills de Joseph Ratzinger, Sr., agent de policia, i Maria Ratzinger. La família de la seva mare és original de Tirol del Sud. El germà del Papa Benet XVI, Georg Ratzinger, és un sacerdot i exdirector del cor bavarès Regensburger Domspatzen.
L'any 1927 el seu pare es va traslladar a la ciutat de Traunstein. Quan Ratzinger va complir 16 anys l'any 1943 va ser cridat a files per a formar part de les lleves obligatòries de les Joventuts Hitlerianes.[7] D'acord amb el seu biògraf Joseph Allen, Ratzinger no va ser un membre entusiasta de les Joventuts ja que el seu pare li va inculcar un profund sentiment antinazi. El mateix any 1943, mentre estava al seminari, va ser destinat, juntament amb tota la seva classe a la defensa antiaèria d'una fàbrica de la BMW prop de Munic. Després va ser destinat a un batalló d'infanteria a Hongria on va servir establint defenses antitancs fins que va desertar l'abril de 1944. El 1945 va ser empresonat per poc temps durant l'estiu pels aliats en un camp de presoners de guerra. Igual que el Papa Joan Pau II, Ratzinger va patir el nazisme i va experimentar la passivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica Romana d'aquell temps davant la barbàrie de l'Holocaust, la doctrina hitleriana i altres crims comesos durant la Segona Guerra Mundial. Això va ser clau per assentar les bases del seu pensament quant a la renovació i el paper de l'Església en la societat.
El novembre del 1945 va tornar a entrar al seminari, juntament amb el seu germà Georg. Tots dos van ser ordenats a Freising el 29 de juny de 1951 pel cardenal Michael von Faulhaber, a la ciutat de Munic.
[modifica] Carrera acadèmica (1951–1977)
Ratzinger es va esdevenir professor de la Universitat de Bonn l'any 1959; la seva conferència inaugural es va titular "El Déu de la fe i el Déu de la filosofia". El 1963 es va trasllada a la Universitat de Münster .
Durant aquest període, Ratzinger participà al Concili del Vaticà II (1962-65) on exercia de peritus (assessor teològic) al cardenal Josef Frings de Colònia. Durant aquest concili va adoptar una postura reformista, a la línia dels teòlegs modernistes radicals com Hans Küng i Edward Schillebeeckx. Ratzinger es va convertir en un admirador de Karl Rahner, un teòleg acadèmic ben conegut de la Nouvelle Théologie i un defensor de la reforma de l'església.
El 1966 Joseph Ratzinger va ser nomenat per a una càtedra de teologia dogmàtica a la Universitat de Tubinga, on va ser col·lega de Hans Küng. El seu llibre de 1968 titulat Introducció al cristianisme, sense traducció al català, va escriure que el Papa té el deure d'escoltar diferents veus dins de l'Església abans de prendre una decisió, i va restar importància a la centralitat del papat. Durant aquest temps, es va distanciar de l'atmosfera de Tubinga i les inclinacions marxistes del moviment estudiantil de la dècada de 1960 que ràpidament es van radicalitzar en els anys 1967 i 1968, que va culminar en una sèrie de disturbis i motins a l'abril i maig de 1968.[8]
Algunes veus, entre ells Hans Küng, consideraren aquest gir cap al conservadorisme, mentre que el mateix Ratzinger va dir en una entrevista el 1993, "no veig cap ruptura en les meves opinions com a teòleg [en els últims anys]".[9] Ratzinger ha continuat defensant la labor del Concili del Vaticà II, incloent la Nostra Aetate, el document en el respecte d'altres religions, l'ecumenisme i la declaració del dret a la llibertat de culte. Més tard, a l'any 2000, com a prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe, Ratzinger explica més clarament la posició de l'Església Catòlica sobre altres religions en el document Dominus Iesus, que també parla de com l'Església Catòlica Romana ha de participar en el diàleg ecumènic.
Durant aquests anys a la Universitat de Tubinga, Ratzinger va publicar uns quants articles a la revista reformista Concilium, encara que cada vegada menys va triar assumptes reformistes.
El 1969 va retornar a Baviera, a la Universitat de Ratisbona. Durant l'any 1972 hi va fundar el diari teològic Communio juntament amb altres teòlegs. Communio - que ara publicat en disset llengües,- s'ha convertit en un diari prominent d'ideologia catòlica contemporània. Fins a la seva elecció com papa, va ser un dels col·laboradors més prolífics d'aquesta publicació. El 1976 va suggerir que la Confessió d'Augsburg, possiblement, podria ser reconeguda com una declaració de la fe catòlica; però això no va ocórrer a causa de les diferències en la teologia de la justificació.[10][11]
[modifica] Carrera eclesiàstica (1951–2005)
El juny de l'any 1945 va ser alliberat. El seu germà Georg (n. 1924) i ell van entrar en un seminari. L'any 1951 tots dos van ser ordenats sacerdots pel cardenal de Munic Faulhaber.
El 24 de març de 1977, Ratzinger va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising. El juny d'aquell mateix any, el Papa Pau VI el va anomenar cardenal. El 1981, Joan Pau II el va anomenar prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe, abans coneguda com a Sant Ofici de la Inquisició fins que Pius X va decretar el canvi de nom l'any 1908.
Va dimitir de l'arxidiòcesi de Munic a principis de l'any 1982, per convertir-se en bisbe de Velleti-Sengri el 1993. També va ser nomenat vice-degà del Col·legi cardenalici i més tard va passar a ser-ne el degà l'any 2002. Ideològicament, Ratzinger té idees molt conservadores en els àmbits del control de la natalitat i el diàleg interreligiós. Ha estat més pròxim al Papa Joan Pau II que qualsevol altre cardenal; és per això que Ratzinger i Wojtyla han estat definits com ànimes bessones en el pla intel·lectual.
Durant els seus anys com a cap de la Congregació de la doctrina de la Fe, Ratzinger va rebre algunes distincions, entre elles el doctorat honoris causa de la Pontificia Universidad Católica del Perú. En els anys de la seva prefectura es van dictar durs escrits de caràcter gairebé homofòbic, com per exemple Algunes consideracions respecte a la resposta a la proposició de llei de no discriminació de les persones homosexuals (1986), Carta als bisbes de l'Església Catòlica Romana en quant al servei pastoral als homosexuals (1992) i Consideracions respecte als projectes de legal·lització dels matrimonis homosexuals (3 de juny de 2003).
[modifica] Elecció com a Papa
[modifica] Predicció
El 2 de gener de 2005, la revista Time apel·lant a fonts vaticanes, va afirmar que Ratzinger era un dels favorits per succeir Joan Pau II. A la mort de Joan Pau II, el Financial Times va donar la preferència a Ratzinger per esdevenir Papa a la primera posició, però proper als seus "rivals" en l'ala "liberal" de l'Església. A l'abril de 2005, abans de ser Papa, la mateixa revista Time el situava com una de les cent persones més influents del món. Joseph Ratzinger va declarar en repetides ocasions que li agradaria retirar-se a una casa del llogaret bavaresa de Pentling, a prop de Ratisbona i dedicar-se a escriure llibres.
Encara que Ratzinger era considerat cada vegada més el principal candidat per gran part dels mitjans de comunicació internacionals, altres mantenien que la seva elecció estava lluny de ser certa, ja que les prediccions del Papa molt pocs en la història moderna s'havia fet realitat.
[modifica] Elecció
Ratzinger va ser la mà dreta de Joan Pau II i un dels seus amics més propers. Durant el últims dies del pontificat de Joan Pau II Ratzinger va assumir la majoria de funcions en la direcció del Vaticà. Un cop mort Joan Pau II va dimitir del seu càrrec de prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe.
El 19 d'abril de 2005 va ser escollit com a Papa i va adoptar el nom de Benet XVI, després d'un conclave que va durar menys de dos dies. El cardenal Ratzinger esperava retirar-se pacíficament i va dir que "En un moment donat, li vaig demanar a Déu que si-us-plau no em fes això [...] Evidentment, aquesta vegada Ell no em va escoltar".[12] Coincidentment, el dia 19 d'abril és la festa de Sant Lleó IX, el Papa alemany més important de l'Edat mitjana, conegut per instituir reformes importants durant el seu pontificat.
Des del balcó, les primeres paraules de Benet XVI a la multitud, abans que ell donés la tradicional benedicció Urbi et Orbi, van ser els següents:
| « | Estimats germans i germanes, després del gran Papa Joan Pau II, els senyors cardenals m'han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el senyor sap treballar i actuar amb instruments insuficients, i sobretot m'encomano a les vostres oracions. En l'alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant, que el Senyor ens ajudarà i Maria, la seva Santíssima Mare, estarà de la nostra part. Gràcies.[3] | » |
|
—Benet XVI |
||
El 24 d'abril es va celebrar la Missa d'inauguració del Papa a la Plaça de Sant Pere, durant la qual va ser investit amb el Pal·li i l'Anell del Pescador. Després, el 7 de maig, va prendre possessió a la seva catedral, la Basílica de Sant Joan del Laterà.
[modifica] El Pontificat
El seu primer any de papat es va caracteritzar per una línia continuista, però amb determinats punts divergents amb el papat de Joan Pau II. Segons diferents fonts, inclosa la del cardenal de Milà, Benet XVI va encarregar un estudi sobre la possible acceptació de l'Església catòlica de l'ús del preservatiu en matrimonis en què un dels cònjuges és seropositiu. Igualment, en una visita al camp de concentració d'Auschwitz es va preguntar el perquè de la no actuació del seu déu durant l'holocaust.
Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010 per a dedicar el Temple Expiatori de la Sagrada Família i convertir-la en basílica.[13]
[modifica] Referències
- ↑ El nombre exacte dels papes ha estat un tema de debat acadèmic des de fa segles. El Modern Catholic Dictionary (1980) per John Hardon enumera Joan Pau II (1978-2005) com el 264è Papa, de manera que Benet XVI és el 265è.
- ↑ Moore, Malcolm. «Pope Benedict XVI's book is a best-seller» (en anglès). Telegraph, 6 de juny del 2008.
- ↑ 3,0 3,1 «First greeting of His Holiness Benedict XVI - "Urbi et Orbi" Apostolic Blessing» (en anglès). vatican.va, 19 d'abril de 2005.
- ↑ «Pope Benedict XVI: Quick Facts» (en anglès). United States Conference of Catholic Bishops.
- ↑ Willey, David. «Pope Benedict's creature comforts» (en anglès). BBC News, 13 de maig del 2005.
- ↑ «Què representa la música per Benet XVI?» (en català). El Papa a Barcelona, 12 d'octubre de 2010.
- ↑ Associated Press. «New Pope Defied Nazis As Teen During WWII». USA Today, 23 d'abril del 2005.
- ↑ «Turbulence on Campus in 60's Hardened Views of Future Pope» (en anglès). The New York Times, 24 d'abril de 2005.
- ↑ «Keeper of the Straight and Narrow» (en anglès). Time, 6 de desembre del 1993.
- ↑ Dulles, s.j., Avery. «The Catholicity of the Augsburg Confession» (en anglès). The Journal of Religion, 63 (Octubre del 1983), 337–354. 10.1086/487060.
- ↑ Fahlbusch, Erwin; Bromiley, Geoffrey William; Barrett, David B. «Evangelical Catholicity». A: The Encyclopedia of Christianity. Grand Rapids: Wm. B. Eerdmans Publishing, 1999. ISBN 9004116958.
- ↑ «Pope Benedict XVI 'prayed not to be elected'» (en anglès). naijanet.com, 26 d'abril del 2005.
- ↑ «El Papa visitarà Barcelona el 7 de novembre per consagrar la Sagrada Família» (en català). 3cat24.cat, 3 de març de 2010. [Consulta: 30 d'octubre de 2010].
[modifica] Vegeu també
- Cardenals electors convocats al conclave de 2005
- Visita de Benet XVI a Barcelona
- Jornada Mundial de la Joventut 2011
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de la Santa Seu
- Benet XVI al web oficial de la Santa Seu
- B16 - enllaços d'actualitat sobre Benet XVI
- Biografia i obres literàries
| Precedit per: Joan Pau II |
Papa 2005- |
Succeït per: en el càrrec |
