Grutes Vaticanes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cripta, jaciment arqueològic i mausoleu  | |||
| Part de | basílica de Sant Pere del Vaticà | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat del Vaticà | |||
| ||||
Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del segle iv.
Descripció[modifica]
Allò que inadequadament és anomenat anomenat "grutes" en realitat representa la diferència entre l'antiga basílica constantiniana i l'actual: en caminar per les "grutes" es camina en el que va ser la basílica construïda per l'emperador i es va perllongar fins al segle xvi. Aquesta és la raó per la qual les "grutes" no cobreixen tota la longitud de la nau central de la basílica actual, sinó que només arriben fins a la nau central de la basílica constantiniana.
La planta de les grutes del Vaticà, que es ramifiquen en nínxols, passadissos laterals i capelles, és la d'una església de tres naus (les anomenades "grutes antigues") amb capelles que allotgen les tombes dels papes; l'absis de l'església semicircular, amb capelles i tombes, (les anomenades grutes noves) té el centre ideal la capella de Sant Pere, que correspon, per sobre de les grutes, a l'altar papal i la cúpula de Miquel Àngel, i, a la necròpolis subterrània, la tomba de l'apòstol Pere, el primer Papa romà.
Les grutes del Vaticà constitueixen un conjunt monumental suggerent per a la memòria històrica. A més d'albergar les tombes de nombrosos papes, les grutes estan plenes d'obres d'art de l'antiga basílica. Entre les obres d'art més importants conservades a les grutes del Vaticà, cal recordar el monument funerari del papa Bonifaci VIII, d'Arnolfo di Cambio. Important també és el monument funerari del cardenal Berardo Eroli, de Giovanni Dalmata, i fragments de frescos atribuïts a Pietro Cavallini.
El sarcòfag de Giuniu Basso, i la tomba de bronze del Papa Sixt IV (realitzat per Antonio Pollaiolo el 1493) s'emmagatzemen a la Cambra del Tresor de Sant Pere (accés des de la nau dreta de la basílica superior).
Els sepulcres[modifica]
Ser enterrat a les Grutes Vaticanes, prop de la tomba de Pere, era el desig de molts papes, reis i reines; tal com era per als primers cristians.
Entre les personalitats més antigues enterrades a les grutes es recorda el vint-i-cinquè papa alemany Gregori V (996-999), l'emperador Otó II (mort a Roma el 983) i Adrià IV (1154-1159), l'únic papa anglès a la història; Bonifaci VIII (1294-1303), que va proclamar el primer Any Sant Jubilar i que reposa sota la bella escultura d'Arnolfo di Cambio; Pius VI Braschi (mort un presoner dels francesos el 1799) està en un sarcòfag paleocristià, però reviu en el marbre en què Antonio Canova el va immortalitzar en oració. Entre els reis, fins i tot James Francis Edward Stuart i els seus fills, així com la reina Cristina de Suècia (1626-1689), adjacents al nínxol de Joan Pau II i molt a prop de la cripta de la confessió que el Papa polonès visità tantes vegades per pregar, com el papa Braschi del Canova.
Amb l'excepció dels últims Papes enterrats en les grutes del Vaticà (Benet XV, Pius XI, Pius XII, Pau VI i Joan Pau I), molts Papes del passat, però, preferiren ser enterrats en un altre lloc: Pius IX, per exemple, reposa a la basílica de Sant Llorenç fora de les Muralles, o Lleó XIII a Sant Joan del Laterà.
Cal senyalar que diversos papes que, inicialment, van ser inhumats a la basílica de Sant Pere, han estat traslladats a d'altres esglésies romanes:
- Eugeni IV, traslladat a l'església de San Salvatore in Lauro
- Calixt III i Alexandre VI van ser traslladats a l'església de Santa Maria de Montserrat dels espanyols amb motiu de la construcció de la nova basílica
- Pius II, traslladat a la basílica de Sant'Andrea della Valle
Pius XI va voler ser enterrat "tan proper com fos possible a la Confessió de Pere", i va provocar per casualitat el seu successor, Pius XII, ordenés una gran campanya arqueològica entorn de la tomba de Pere per establir l'autenticitat d'aquest lloc. De fet, el sepulcre de Pius XI està gairebé enfront de la Confessió, a l'esquerra, mentre que el de Pius XII està alineat exactament amb el costat posterior i amb la corresponent Capella Clementina.
El cos del Papa Joan XXIII estaba a la dreta de la Confessió, però va ser traslladat després de la seva beatificació a la basílica, en una urna d'or especial, dins de la qual es pot veure el cos del Papa Roncalli encara en bones condicions: el fet bon estat del cos permeté, en el moment del trasllat, cobrir la seva cara amb un simple màscara de cera, en lloc de amb una màscara com va ser el cas per als altres dos papes enterrats en vitrines, Innocenci XI i Pius X. De la mateixa manera, el cos del Papa Joan Pau II (que s'havia situat al mateix nínxol on estava Joan XXIII), es va traslladar, després de la seva canonització, a la basílica i va ser enterrat sota l'altar de la Capella de San Sebastià.
Tanmateix, a les Grutes del Vaticà, no només reposen els cossos dels Papes, sinó també els de personalitats que s'han distingit durant segles per motius morals o religiosos particulars. Per exemple, el cardenal Rafael Merry del Val, un col·laborador proper del Papa Pius X, va ser enterrat a les Grutes, així com dues poderoses reines catòliques com Carlota de Xipre i Cristina de Suècia.
La tomba de Pere[modifica]
- vegeu també: Tomba de Sant Pere
A partir de 1940 es van començar les excavacions per a la recerca de la tomba de Sant Pere i es van estendre durant deu anys, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.
Dins de la tomba, els arqueòlegs van trobar una petita ossera que per al context arqueològic els va donar la seguretat que "aquell" era el lloc. Pius XII es va fer l'anunci per la ràdio l'Any Sant de 1950: «Ha estat trobada la tomba del Príncep dels Apòstols».
Només a partir de 1953 la professora Margherita Guarducci va començar a estudiar sistemàticament les excavacions: el descobriment fortuït d'alguns ossos d'un home de 60-70 anys, embolicat en una tela preciosa porpra teixida amb fils d'or i provinent de manera fiable del nínxol (però traslladat en temps de Constantí a l'edicle, com revelen fragments de paret de color vermell amb la inscripció en grec, interpretat com "En Pere és aquí"), li va donar 12 anys més tard a Pau VI la convicció que havien de ser amb tota probabilitat la restes del cos de Sant Pere.
Llista oficial dels 149 Papes inhumats[modifica]
|
|
Galeria d'imatges[modifica]
-
Tomba de Benet XVI -
Tomba de Pius XII -
Tomba de Pau VI -
Tomba de Joan Pau I -
Tomba original de Joan Pau II -
Tomba de Bonifaci VIII -
Tomba de Gregori V -
Tomba d'Urbà VI -
Tomba d'Innocenci VII -
La Tomba de Pius XI -
Tomba de Pau II -
Tomba de Pius III -
Tomba de Marcel II -
Tomba d'Innocenci IX -
Tomba d'Innocenci XIII -
Tomba de Pius VI -
Tomba de Benet XV
Enllaços externs[modifica]
- Les grutes vaticanes Arxivat 2018-07-23 a Wayback Machine. a la pàgina de la Ciutat del Vaticà (castellà)
- Les grutes vaticanes Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. a romeguide.it (anglès)