Papa Alexandre I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
105115
Papa Alessandro I.jpg
Retrat imaginari d'Alexandre I a la basílica de Sant Pau Extramurs.
Emblem of the Papacy SE.svg
Sixt I
Dades personals
Nascut Segona meitat del segle I
Roma, Imperi Romà
Mort 115 o 119
Roma, Imperi Romà
Sant Alexandre I
Títols Papa i màrtir
Venerat a Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 3 de maig
Iconografia Com a Papa
Enterrament Catedral de Freising (Baviera, des de 834)

Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses. Va ser deixeble de Plutarc. Considerat sant i màrtir per l'església catòlica, la seva festa se celebra el 3 de maig.[1]

Com passa amb els seus predecessors, es coneix molt poc sobre el pontificat d'Alexandre I. No hi ha cap dubte que Alexandre apareixia a la llista episcopal d'Hegèsip de Jerusalem, escrita abans de la mort del papa Eleuteri. Dels autors antics, Ireneu de Lió el reconeix com el cinquè bisbe de Roma des dels apòstols; Eusebi de Cesarea li atribeuix un pontificat de deu anys. Les dates no són clares, Louis Duchesne diu que va regnar entre el 106-115 i Joseph Lightfoot el 109-116.[2]

Se li atribueix, amb poca exactitud, la introducció del cànon Qui Pridie, la consagració de la hòstia, les paraules commemoratives de la institució de l'Eucaristia, quelcom que és certament primitiu i originari de la missa;[2] l'hòstia havia d'ésser feta exclusivament de pa àzim i que el vi de l'Eucaristia es barregés amb aigua.[cal citació] D'altra banda, es diu que «constituit aquam sparsionis cum sale benedici in habitaculis hominum», és a dir, va introduir l'ús de l'aigua beneïda mesclada amb sal per la purificació de les llars cristianes de les influències malignes. Louis Duchesne dóna importància a la persistència d'aquest matiner costum romà per mitjà d'una benedicció en el Sacramentari Gelasià que recorda forçosament a la recitació actual de la pregària Asperges a l'inici de la missa.[2]

D'acord amb una tradició existent a l'Església des de finals del segle V, i recollida al Liber Pontificalis, va patir martiri, essent decapitat a la Via Nomentana el 3 de maig.[2] Es diu que fou decapitat juntament amb sant Evenci i sant Teòdol.[3] El 1855 es van trobar les tres tombes d'aquests màrtirs en un cementiri semisubterrani prop de Roma, en el lloc on indicava la llegenda del martiri. Alguns arqueòlegs identificaren la tomba amb la d'Alexandre I, però Louis Duchesne refusa que la identitat del màrtir anomenat Alexandre i la del papa sigui la mateixa, si bé sí admet que dita confusió és quelcom que ve d'antic, probablement abans de la compilació del primer Liber Pontificalis al segle VI.[2] Posteriorment els cossos foren traslladats a l'Església de Santa Sabina (Roma),[cal citació] encara que es diu que antigament, el 834, les seves suposades restes ja havien estat traslladades a Freising (Baviera).[2]

Hi ha cartes atribuïdes a Alexandre a les decretals pseudoisidorianes. Les seves anomenades Actes no són genuïnes, van ser compilades molt més tard.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Palau, José. Martínez de San Martín, Pedro (Ed.). La leyenda de oro para cada día del año. Vol. II (en castellà). Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 138 [Consulta: 3 de maig de 2013]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Shahan 1913.
  3. de Ribadeneyra, Pedro; Petre, William. The lives of saints: with other feasts of the year, according to the Roman calendar. vol.1 (en anglès). B.S., 1730, p. 322-323. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Shahan, Thomas Joseph. «Pope St. Alexander I». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Alexandre I