Lleó X

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleó X Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
9 de març de 15131 de desembre de 1521
Raphael - Pope Leo X with two cardinals.jpg
Lleó X i els seus cosins Giulio de Medici (futur Climent VII) i Luigi de Rossi, per Rafael
C o a Papas Medicis.svg
Dades personals
Nom Giovanni di Lorenzo de Mèdici
Nascut 11 de desembre de 1475
Florència, República de Florència
Mort 1 de desembre de 1521 (als 45 anys)
Roma, Estats Pontificis

Lleó X, nascut amb el nom de Giovanni di Lorenzo de Mèdici ( Florència, República de Florència 1475 - Roma, Estats Pontificis 1521 ) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i Papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'1 de setembre de 1475 a la ciutat de Florència, sent el segon fill mascle de Llorenç el Magnífic i de Clarice Orsini. Fou nét per línia paterna de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni, i per línia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germà, entre d'altres, de Lucrècia de Mèdici, Pere II de Mèdici i Julià de Mèdici.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El 1494 la revolta popular de la ciutat de Florència feu fora del poder els Mèdici, expulsant el seu senyor titular, Pere II de Mèdici, i instaurant l'autèntica República de Florència sota el govern de Girolamo Savonarola. Després del govern de Pier Soderini, que finalitzà el 1512, els Mèdici foren de nou nomenats titulars de la ciutat, sent escollit Giovanni de Mèdici senyor de la ciutat, càrrec que ocupà un any fins a ser escollit papa.

Vida religiosa[modifica | modifica el codi]

Detall de la tomba de Lleó X.

Va rebre els ordes menors als vuit anys per ser nomenat cardenal el 1488, amb tan sols 13 anys.

A la mort de Juli II, el cardenal Giovanni di Mèdici, que llavors comptava trenta-vuit anys, va ser escollit Papa en un conclave en el qual es va evitar la compra de vots i es van posar en pràctica les mesures contra la simonia que havia dictat el seu predecessor.

Morí l'1 de desembre de 1521 a la ciutat de Roma, sent enterrat a l'Església de Santa Maria sopra Minerva d'aquesta ciutat.

Consideracions polítiques, religioses i artístiques[modifica | modifica el codi]

Perspectiva política[modifica | modifica el codi]

Va aconseguir evitar la invasió francesa de la península Itàlica, encara que el 1515 va ser derrotat per Francesc I de França. Un any després les relacions entre la Santa Seu i França van quedar regulades per un concordat, que va suposar el final del gal·licanisme (independència de l'Església a França respecte del Papa i, en canvi, subjecció a l'autoritat de l'Estat); el Rei va rebre el poder de nomenar bisbes i altres alts càrrecs, però era compromís del Papa confirmar-los.

El 1519 la mort de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic deixava vacant el tron de l'Imperi. Lleó X va romandre indecís sobre a qui dels dos candidats, Francesc I de França o Carles I de Castella, prestar el suport que ambdós li sol·licitaven. Desconfiava de tots dos i del seu poder acumulat si unien als ceptres de les seves respectives nacions a l'imperial; finalment es va decantar pel francès, però aviat va rectificar, car quan va haver d'admetre com a inevitable que l'espanyol fos el designat i va prendre partit pel presumpte guanyador. Més tard subvencionaria les campanyes italianes de Carles I (ara també V d'Alemanya) amb grans sumes de diners.

Perspectiva religiosa[modifica | modifica el codi]

Des de la perspectiva religiosa, Lleó X va comptar en el seu pontificat amb la conclusió del Concili de Laterà V el 1517, Concili que es va promoure l'establiment d'un sistema de censura per als llibres.

Perspectiva artística[modifica | modifica el codi]

Lleó X va tenir una formació erudita i artística concorde amb la tradició Mèdici, de manera que es pot parlar d'un important paper de mecenatge de les arts; va gastar fortes sumes de diners en projectes duts a terme per mestres com Rafael i Bramante. Les seves extravagàncies com a mecenes, la reconstrucció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà li van donar un gran prestigi com a home d'una àmplia cultura. La vida opulenta i desenfrenada de la cort papal contrasta amb la vida particular de Lleó X, més apegada a les regles i preceptes de la Religió Catòlica.

Imatge de Giovanni de Mèdici de jove.

Aspectes controvertits[modifica | modifica el codi]

Com a florentí que era i com Mèdici (fill de Llorenç el Magnífic) va ser un home educat en els refinaments de la cultura renaixentista. El nou papa era un diletant voluptuós i hedonista, amant dels plaers de la música, de la literatura, de la pintura. «Gaudim del papat, ja que Déu ens l'ha donat», va comentar el nou electe a l'ambaixador venecià Giorgi. El patrocini que va dispensar a les arts i a les lletres i a tots els que sobresortien en unes i d'altres el va portar en l'extrem de nomenar cardenals als erudits i poetes Bernardo Dovizi Bibbiena, Pietro Bembo i Giulio Sadoletto.

El desig de beneficiar als seus familiars li va inspirar la idea de formar un ducat amb els territoris de Parma, Piacenza, Reggio i Mòdena perquè fos senyorejat pel seu germà Julià, o la de separar el ducat d'Urbi de les possessions de l'església per lliurar-lo al seu nebot Lorenzo de Mèdici. Fora d'això, el seu sentit del plaer pacífic de la vida el va inclinar a deixar de costat les desavinences del seu antecessor Juli II amb Lluís XII de França amb qui va buscar mantenir una cordial relació. En aquest marc se situa la mediació que va realitzar entre el rei vidu francès i Enric VIII d'Anglaterra perquè aquest consentís en el casament de la seva germana. Però Lluís XII va morir el 1515 sense poder portar-se a terme la unió.

El protestantisme[modifica | modifica el codi]

Butlla Contra Errores Martini Lutheri de 1521.
Article principal: Reforma Protestant

Situació del Papat[modifica | modifica el codi]

La construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà empresa per Lleó X demandava quantioses inversions d'or i plata, metalls esgotats en les arques de l'església de Roma; calia reunir-los per via de tributs especials i recaptacions extraordinàries. Atabalats els Estats Pontificis per les cada vegada més engruixades mesures fiscals, el Papa va acudir al recurs de la venda d'indulgències, sota la promesa evangèlica d'obtenir el cent per un en l'altra vida. El 31 de març de 1515 va publicar una butlla sol·licitant els donatius dels fidels cristians per a l'obra basilical, sent el monjo alemany Johann Tetzel en nom d'Albert de Brandenburg[1] el primer a iniciar la recol·lecta dels diners.

Condemna Papal[modifica | modifica el codi]

L'escandalosa transacció d'indulgències per diners va ser el detonant perquè Martí Luter, amb la seva rebel·lia enfront del papat, iniciés el 1517 una reforma eclesiàstica que hauria d'escindir la comunitat cristiana. Lleó X va condemnar les tesis luteranes el 1520 mitjançant la butlla Exsurge Domine, que Luter en un acte de supèrbia va cremar públicament i, en no rectificar, el papa va pronunciar la seva excomunió i la dels seus partidaris el 1521.



Precedit per:
Pier Soderini
destitució dels Mèdici
Senyor de Florència
15121513
Succeït per:
Llorenç II de Mèdici
Precedit per:
Juli II
Papa
15131521
Succeït per:
Adrià VI


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patrick, James A. Renaissance And Reformation (en anglès). Marshall Cavendish, 2007, p.1190. ISBN 0761476504. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó X