Ducat de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel ducat longobard, vegeu Ducat longobard de Parma
Ducatus Parmae et Placentiae(en llatí)
Ducato di Parma e Piacenza (en italià)

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Flag of the Duchy of Milan (1450).svg
15451802 Flag of the Repubblica Cisalpina.svg

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic
(fins al 1806)

Flag of France.svg
18141859 Flag of Italy (1861-1946).svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{nom_comú}}}
El Ducat de Parma l'any 1796
Capital Parma
Idioma oficial italià, llatí
Història: 1r període
 • Establiment 1545
 • Ocupació Napoleònica 1802
Govern Monarquia
Duc de Parma
 • 1545-1547 Pere Lluís I
 • 1854–1859 Robert I
Història: 2n període
 • Fi de l'Ocupació Napoleònica 1814
 • Integració al Regne d'Itàlia 1859
Govern {{{forma_de_govern_bis}}}

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860. Històricament estigué unit als ducats de Piacenza i Guastalla, rebent el nom de Ducat de Parma i Piacenza.

El duc Alexandre I de Parma, que fou conegut com a governador dels Països Baixos amb el nom d'Alexandre de Farnesi.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Històrica propietat de la Santa Seu dins del Ducat de Milà, l'any 1545 el papa Pau III, de la família dels Farnesi, decidí crear l'estat independent del Ducat de Parma cedint-ne la sobirania al seu fill primogènit, el duc Pere Lluís I de Parma.

Des de l'any 1545 el Ducat de Parma fou fronterer de la República de Gènova i dels Ducats de Savoia, Mòdena, Massa, Màntua i Milà. Al llarg dels anys, els diferents ducs de Parma foren capaços de mantenir la sobirania dun territori cobejat per França, Espanya i els Estats Pontificis.

Domini Farnesi[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1545 i fins a l'any 1731, els ducats parmesans estigueren sota la sobirania de la família Farnesi i posteriorment, a través de la princesa Isabel de Farnesi, passaren al rei Carles III d'Espanya.

Domini espanyol[modifica | modifica el codi]

Després de quatre anys escassos sota el domini de l'infant Carles d'Espanya, en el marc de la Guerra de Successió de Polònia, el rei Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, acordaren l'intercanvi de territoris entre el Ducat de Parma, que passaria al Sacre Imperi Romanogermànic, i el Regne de les Dues Sicílies pel tractat de Viena a Carles IV de les Dues Sicílies.[1] Per aquest tractat, Carles cedí els seus drets eventuals sobre el Gran Ducat de Toscana al príncep Francesc de Lorena, gendre de l'emperador.

Domini austríac[modifica | modifica el codi]

El duc Felip I de Parma.

Així, l'any 1735 s'inicià un període de govern austríac sota la direcció, primer, de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, i, després, de la seva filla l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Malgrat tot, el govern austríac sobre el Ducat de Parma fou extremadament breu i l'any 1748 recaigué de nou sota la sobirania d'un infant d'Espanya, el príncep Felip d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi, alhora germà de l'anterior duc borbònic, l'infant Carles de Parma.

Amb la cessió definitiva del Ducat de Parma, Piacenza i Guastalla a un infant espanyol de la Casa de Borbó, en virtut del Tractat d'Aquisgrà de 1748, s'ignaugurà la Dinastia Borbó-Parma que encara avui subsisteix.

Aquesta dinastia dominaria el ducat des de l'any 1748 i fins a l'any 1802 i en una segona etapa des de l'any 1847 fins a l'any 1860.

Domini napoleònic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerres Napoleòniques

Al llarg de les Guerres Napoleòniques el territori fou ocupat per Napoleó Bonaparte el 1796, i el 1801, mitjançant la signatura del Tractat d'Aranjuez, fou annexionat a la Primera República Francesa[2] i dividit en tres districtes, el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza, dirigit per administració militar francesa, i el Ducat de Guastalla, vinculat a la germà de l'emperador Napoleó I de França, la princesa Paulina Bonaparte. El 1802 fou annexionat a la República Cisalpina, per passar posteriorment a formar part de la República napoleònica d'Itàlia el 1805. El 1808 fou annexionat al Primer Imperi Francès i passà a formar part del departament de Taro.

Amb la signatura del Congrés de Viena, la sobirania dels Ducats no es traspassà de nou als Borbó-Parma, col·laboradors del règim napoleònic, sinó a l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, i esposa de l'emperador Napoleó I de França. Maria Lluïsa rebria els ducats de Parma per obra de la nova política europea decidida al Congrés de Viena i exerciria la sobirania fins a la seva mort l'any 1847. A canvi, els Borbó-Parma reberen la sobirania sobre el petit Ducat de Lucca.

Domini dels Borbó-Parma[modifica | modifica el codi]

Carles III de Parma, penúltim duc sobirà de Parma.

Acords entre l'arxiduquessa i la família dels Borbó-Parma signats l'any 1817 establien que els ducats de Parma rebertirien a la família Parma a la mort de l'arxiduquessa i que el Ducat de Lucca s'integraria al Gran Ducat de Toscana en el moment de recuperació dels ducats per part dels Borbó-Parma.

Aquest acord que establia la sobirania vitalícia però no hereditària de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria es modificà l'any 1844 quan un nou acord establí la separació del Ducat de Guastalla dels altres dos ducats, ja que a la mort de l'arxiduquessa aquest ducat passaria als dominis de la família dels Este, governants del Ducat de Mòdena.

El dia 17 de desembre de l'any 1847 l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria moria a Parma a l'edat de 56 anys. Els Borbó-Parma recuperaren després de 45 anys la sobirania sobre els històrics territoris de la Itàlia septentrional.

Malgrat tot, l'any 1860, després d'una ràpida incursió militar i de la celebració d'un referèndum, els antics territoris que des de l'any 1545 formaren els ducats dels Farnesi foren units al Regne de Sardenya-Piemont dels Savoia i posteriorment, al Regne d'Itàlia.

Actualment forma part de la regió italiana de l'Emília-Romanya amb capital a Bolonya.

Llista dels Ducs de Parma[modifica | modifica el codi]

Dinastia dels Farnesi[modifica | modifica el codi]

Dinastia dels Borbó-Parma[modifica | modifica el codi]

El primer duc Borbó de Parma, el rei Carles III d'Espanya.

Dinastia dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

Dinastia dels Borbó-Parma[modifica | modifica el codi]

Governs napoleònics[modifica | modifica el codi]

Dinastia dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

Dinastia dels Borbó-Parma[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Parma