Josep de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep de Parma ( Biarritz, França 1875 - Pianore, Itàlia 1950) fou un príncep de Borbó-Parma que va esdevenir duc titular del Ducat de Parma entre 1939 i 1950.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 30 de juny de 1875 a la ciutat de Biarritz, població situada a França, essent fill del duc Robert I de Parma i la seva primera esposa, Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies. Fou nét per línia paterna de Carles III de Parma i Lluïsa de França, i per línia materna del rei Ferran II de les Dues Sicílies i Maria Teresa d'Àustria.

Fou germà de Maria Lluïsa de Borbó-Parma, casada amb Ferran I de Bulgària; i Enric i Elies de Parma. Així mateix fou germà, per part de pare, de Xavier I de Parma; de Zita de Borbó-Parma, casada amb Carles I d'Àustria; i Fèlix de Borbó-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg.

Duc titular de Parma[modifica | modifica el codi]

Com el seu germà gran, Enric de Parma, va néixer amb retard mental, i a la mort d'aquell fou nomenat duc titular del Ducat de Parma. Com Enric tingué la regència del seu germà Elies de Parma, el qual assumí el rol de cap familiar.

Josep morí el 7 de gener de 1950 a la Vil·la Pianore i sense haver-se casat mai nomenà successor al seu germà Elies.


Precedit per:
Enric de Parma
Duc Titular de Parma
19391950
Succeït per:
Elies de Parma