1731

Esdeveniments

• 16 de gener: Georg Friedrich Händel acaba la composició de l'òpera Poro, re dell'Indie que fou estrenada al King's Theatre de Londres el 2 de febrer del mateix any.
• 25 de novembre: S'estrena la cantata núm. 140 de Johann Sebastian Bach escrita aquest mateix any.
• S'entrega per primer cop la medalla Copley, atorgada per la Royal Society.
• Maria Celeste Crostarosa, amb l'ajut de Sant Alfons Maria de Liguori, funda les Monges Redemptoristes religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa.
• Carles III d'Espanya, adopta el títol de duc de Parma.
• Thomas Bayes publica Divine Benevolence, or an Attempt to Prove That the Principal End of the Divine Providence and Government is the Happiness of His Creatures, una de les seves dues obres conegudes.

Naixements

Països Catalans

• 4 d'abril Sant Mateu (Baix Maestrat): Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc. Va ocupar la plaça de mestre de capella de la Catedral de València (m. 1793).
• 18 de maig, Sogorb: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià, un dels més destacats de la segona meitat del segle XVIII (m. 1803).

Resta del Món

• Febrer, Westminster: Charles Churchill, poeta anglès satíric, membre del Nonsense Club (m. 1764).
• 24 de juliol, París: Louis Claude Cadet de Gassicourt, químic i farmacèutic francès sintetitzà els primers compostos organometàl·lics (m. 1799).
• 24 de setembre, Coburg: Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld, filla gran del duc Francesc Josias i d'Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt (m. 1810).
• 11 de novembre, Santiago del Estero, Argentina: Gaspar Xuarez, jesuïta, naturalista i botànic argentí (m. 1804).
• 24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena: Maria Fortunata de Mòdena, princesa de Conti (m. 1803), princesa de Mòdena de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa reial que es casà en el si de la casa reial de França.
• 26 de novembre, Great Berhkamstead: William Cowper (m. 1800), himnògraf i poeta anglès.
• 28 de desembre, Los Realejos, Tenerife: José de Viera y Clavijo, escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària (m. 1813).
• Dresden: Maria Josepa de Saxònia, Princesa de Saxònia i de Polònia amb el grau d'altesa reial que a través del seu matrimoni en convertí en princesa del Regne de França (m. 1767).
• Niça: Henry Cavendish, físic i químic britànic que treballà en química de l'aigua i de l'aire, gravitació i electrostàtica. Es considera el descobridor de l'hidrogen i realitzà un dels primers càlculs seriosos de la densitat de la Terra (m. 1810).
• Trapani: Andrea Giganti, arquitecte italià del barroc sicilià (m. 1787).

Necrològiques

Països Catalans

• Lleonard-Juli Capuz (n. 1660) escultor valencià del segle XVIII d'estil xorigueresc, pertanyent a una família d'escultors genovesos establits a València.

Resta del món

• 28 de gener Antoni I Boncompagni-Ludovisi (n. 1658), noble italià, posseïa el marquesat de Populonia, senyories de Scarlino, Populonia, Vignale, Abbadia del Fango, Suvereto, Buriano, Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola.
• 5 de març: Abd-al-Ghaní ibn Ismaïl an-Nabulussí (n. 1641), teòleg, poeta i escriptor sirià.
• 21 d'abril, Londres: Daniel Defoe: (n. 1660), periodista i novel·lista considerat el fundador de la novel·la realista a Gran Bretanya.
• 12 de desembre Erasmus Darwin (m. 1802) prolífic metge, naturalista, fisiòleg, poeta i filòsof britànic, defensor de l'evolucionisme. Avi de Charles Darwin.
• 29 de desembre, Londres, Brook Taylor (n. 1685), matemàtic britànic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1731