Trapani

Tràpani
Trapani
Localització
Trapani Localització de Trapani a Itàlia


Estat • Regió • Província	Itàlia Sicília Trapani
Superfície	271 km²
Altitud	3 msnm
Població (2006) • Densitat	70.648 hab. 260,69 hab/km²
Coordenades	38° 1′ 0″ N, 12° 31′ 0″ E / 38.01667,12.51667Coord.: 38° 1′ 0″ N, 12° 31′ 0″ E / 38.01667,12.51667
Codi postal	`91100`
Codi ISTAT	`081021`
Web	Pàgina de l'Ajuntament

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008). Limita amb els municipis de Buseto Palizzolo, Calatafimi Segesta, Erice, Marsala, Paceco, Salemi i Valderice.

Evolució demogràfica[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
2004-	Girolamo Fazio	Centre-dreta

Història antiga[modifica]

Drepanon (llatí Drepanum o Drepana) fou una ciutat de Sicília, a un cap i port al nord-oest de l'illa en front de les illes Àgates.

A la primera guerra púnica és esmentada com a port de la veïna ciutat d'Erice (Eryx), de la qual era dependent; ocupada pels cartaginesos, el general Amílcar Barca la va fortificar (260 aC) i va fundar la ciutat, traslladant a la nova ciutat els habitants d'Eryx. Tot i que es diu que fou ocupada pel dictador romà Atilius Calatinus a la primera fase de la guerra no és segur que això fos veritat i en tot cas fou una ocupació breu. La seva proximitat a Àfrica la va convertir en un port important i va romandre plaça forta dels cartaginesos. El 250 aC Drepana i Lilibeum eren les úniques ciutats en poder de Cartago. Quant els romans van assetjar Lilibeum el general Adherbal es va establir amb la flota cartaginesa a Drepana per vigilar les operacions dels romans, i a Drepana va derrotar completament al cònsol P. Caludius i va destruir la seva flota el 249 aC. Poc després Amílcar Barca es va apoderar de Eryx i va traslladar a la resta dels seus habitants a Drepana que fou fortificada encara mes, i va romandre en mans cartagineses fins al final de la guerra. El 242 aC fou assetjada pel cònsol Lutatius Catulus i Hannó va intentar trencar el setge sense èxit, i quant mes tard ho va provar Amílcar va patir la decisiva derrota de les illes Àgates el 241 aC. Llavors va passar a Roma i va romandre una ciutat comercial de certa importància però enfosquida per la prosperitat de la veïna Lilibeum, que durant l'època romana fou la principal ciutat d'aquesta part de l'illa.

Ciceró i Plini l'esmenten com a municipi; els itineraris i la Taula de Peutinger mantenen aquest rang al segle IV. Va pertànyer als bizantins i després als àrabs. El 1071 fou ocupada pels normands i va seguir la sort de Sicília. Va patir forts bombardejos a la segona guerra mundial.