Luci Anneu Flor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luci Anneu Florus
Naixement Segle I
Mort Segle II
Ocupació Escriptor, Historiador, Poeta
Anys en actiu S. II aC
Obra
Obres mestres Epitome de Gestis Romanorum
Bellorum Romanorum libri duo

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus [Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus] (?, segle I — ?, segle II)[1] fou un historiador i poeta romà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com historiador va escriure una història de Roma en quatre llibres, que abracen l'època republicana des de la fundació de la ciutat fins a l'establiment de l'imperi per August, titulada Rerum Romanarum Libri IV., o Epitome de Gestis Romanorum. Es va escriure en temps de Trajà o Adrià. Encara que es detecten alguns errors es pot considerar en general una obra acurada encara que massa elogiosa per Roma. El tercer llibre està basat en Titus Livi i el quart és de fonts desconegudes, potser el llibre "Guerres Germàniques" compilat en temps de Tiberi i Calígula, doncs Flor diu que dels tres estendards militars perduts a la batalla del bosc de Teutoburg, un encara estava perdut i fou recuperat el 41 per Aule Gabini Segon Cauci (Aulus Gabinius Secundus Chaucius), governador de Germània Inferior. L'autor com historiador és designat en uns llocs com Luci i en altres con Luci Juli i en altres com Luci Anneu Sèneca i finalment en altres només com Luci Anneu però sempre com a Luci (Lucius). La seva obra històrica gaudí de gran fama i difusió a l'edat mitjana (a tall d'exemple, en tenia un exemplar, a la seva biblioteca, l'humanista català del segle XV Pere Miquel Carbonell), així com a l'edat moderna. També apareix publicat sota la seva autoria el Bellorum romanorum libri duo.

Se l'ha tractat d'identificar amb Juli Flor Segon (Julius Florus Secundus) l'eloqüència del qual és esmentada per Quintilià, i amb Sèneca el preceptor de Neró.

Com a poeta fou autor principalment de tres versos esportius trocaics diàmetres dirigits a Adrià, al que l'emperador va contestar també amb versos conservats per Espartià. Carisi esmenta un Anneu Flor que componia poemes ablatius (Annaeus Florus ad divum Hadrianum poematis delector) que seria el mateix. Es conserven també alguns altres versos (una sèrie d'epigrames curts). Se l'esmenta com Annius Florus (Anni Flor) o Annaeus Florus (Anneu Flor)

Sota el nom de Publi Anneu Flor apareix un poeta, probablement el mateix personatge, descrit com un poeta de Virgili. Era nadiu d'Àfrica i després va viure a Roma on va competir en poesia als Ludi Capitolini (vers 90, hi van haver aquests jocs el 86, 90 i 94). Hi fou molt aplaudit pel públic i va obtenir un premi que fou retingut per l'emperador; això el va disgustar i se'n va anar a Sicília, Creta, Rodes i Egipte, llocs on va exercir com a sofista. Va tornar a Itàlia vers el 101 i va creuar els Alps cap a la Gàl·lia. Després de passar els Pirineus, va acabar a Tarraco on es va dedicar a l'ensenyament fundant-hi una escola, doncs deia que la ciutat tenia molt bon clima i la gent era molt honesta. Aquest Publi Anneu es considera que és el mateix poeta del temps d'Adrià, i que després d'un anys a Tarraco va tornar a Roma en temps d'aquest emperador o poc abans, i va tenir certa amistat amb Adrià.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Luci Anneu Florus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Luci Anneu Flor