Primera Guerra Púnica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera Guerra Púnica
Dates 264 aC a 241 aC
Escenari Àfrica i Sicília
Resultat Victòria romana
Bàndols
República de Roma Cartago

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago, que a la fi van comportar la destrucció de la civilització cartaginesa. Començà amb la intervenció de Roma a Sicília; la ciutat de Messina els proposava una aliança a canvi de protecció. A Sicília, hi va arribar Appi Claudi Caudex, cònsol romà el 264 aC enviat pel senat romà, el qual va defensar Messina i va conquerir la ciutat de Siracusa i la ciutat de Panormus, aquesta última dominada pels cartaginesos.

[modifica] Antecedents

A mitjans del segle III aC els romans controlaven tota la península Itàlica, després d'haver derrotat els samnites a les diferents guerres samnites entre el 343 aC i el 282 aC i lliga llatina a la Guerra llatina entre el 340 aC i el 338 aC, i d'haver refusat la invasió de Pirros de l'Epir a les guerres pírriques entre el 280 aC i el 275 aC.

Cartago era la potència militar i comercial de la Mediterrània occidental. La ciutat, situada en el que avui és Tunísia, era el centre d'un imperi que controlava la costa nord d'Àfrica, Sicília, parts de la península Ibèrica, Còrsega i Sardenya.

[modifica] Inici

L'any 288 aC els mamertins, un grup de mercenaris italians, van ocupar la ciutat de Messina, al nord-est de Sicília, matant tots els homes i prenent les dones. Des d'aquí es van dedicar al saqueig de les zones pròximes.

Hieró II, tirà de Siracusa, arribà al poder l'any 265 aC i decidí acabar amb el problema que suposaven els mamertins i assetjà la ciutat de Messina. Llavors, el mamertins demanaren ajut tant als romans com als cartaginesos. Els romans no volien ajudar els mamertins, els quals havien pres la ciutat d'una manera injusta i acabaven de lliurar una guerra contra Pirros. D'aquesta manera, els primers en enviar tropes foren els cartaginesos.

Roma no admeté l'extensió de la influència de Cartago i reaccionà aliant-se amb els mamertins. L'any 264 aC, Roma desplegà tropes a Sicília, essent el primer cop que les legions actuaven fora d'Itàlia. Després de la victòria romana a la Batalla de Messana obligaren Siracusa a unir-se a l'aliança i, d'aquesta manera, la guerra va quedar reduïda a una disputa entre Roma i Cartago.

El superior poder naval cartaginès va caure en mans de la república romana. En la batalla de Lipari els romans van obtenir la seva primera victòria, en la Batalla del Cap Ecnomo es va reunir la major flota cartaginesa, amb tres-centes cinquanta naus[1] i la superioritat naval va caure en mans romanes després de la batalla de les Àgates, que va cloure la guerra.

[modifica] Referències

  1. Hugo o'Donnell, Historia militar de España (castellà)
Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Primera Guerra Púnica

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües