Batalla de Messana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Messana
Primera Guerra Púnica
Data 265 aC
Localitat Messana, Sicília
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago, Siracusa República Romana
Comandants
Hannó el Vell, Hieró II Appi Claudi Caudex

La Batalla de Messana tingué lloc entre el 265-264 aC i fou el primer enfrontament militar entre la República Romana i Cartago, iniciant així una sèrie de guerres entre les dues potències que s'allargarien gairebé durant un segle, conegudes com les guerres púniques. A l'inici de la Primera Guerra Púnica, Roma tenia un interès creixent en Sicília, que estava controlada pels cartaginesos a l'oest i Hieró II, dictador de Siracusa, al sud-est. En el nord, els mamertins, mercenaris italians portats a Sicília com a guàrdia d'elit d'Agàtocles de Siracusa, a la mort d'aquest prengueren el control de la ciutat de Messana (289 aC) i en retengueren el poder durant 25 anys.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El conflicte que faria esclatar la primera guerra púnica començà quan Hieró II decidí recapturar Messana, Durant el període entre 270 i 265 aC infligí serioses derrotes als mamertins i arribà fins i tot a les portes de la ciutat. Per evitar la caiguda de Messana, els mamertins pactaren amb els cartaginesos i acceptaren retenir a la ciutat una guarnició cartaginesa. A canvi, aquests aconseguiren que Hieró acceptés aturar les seves accions militars.

Poc després, però, els Mamertins s'adonaren que s'havien exposat massa a quedar sota el control dels cartaginesos al tenir una guarnició a la ciutat i enviaren una ambaixada a Roma en busca d'una aliança. En el Senat Romà hi hagué un gran debat, doncs si bé no es volia enviar ajut als mamertins per haver pres injustament i per traïció el control de Messena, tampoc es volia deixar Sicília sota el control dels cartaginesos. A més, eren molts els que esperaven enriquir-se en el cas que esclatés una guerra. Així doncs, el Senat passà la decisió a l'assemblea popular que acceptà l'oferta i envià el consol Appi Claudi al capdavant de l'expedició. Els mamertins, per la seva banda, expulsaren la guarnició cartaginesa, el comandant de la qual, Hannó fou crucificat en arribar a Cartago, condemnat per covardia.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Ruta presa per l'exèrcit púnic

Roma i Cartago enviaren un gran nombre de tropes a Sicilia. Els púnics foren els primers a arribar, desembarcant a Lilybaeum, a l'oest de l'illa i des d'allí marxaren cap al sud, aliant-se amb Agrigentum i Siracusa. Llavors es desplaçaren al nord i posaren setge a Messana. Els romans, amb Appi Claudi al capdavant de dos legions, creuaren l'estret de Messina i arribaren a la ciutat per el costat oposat sense que els cartaginesos s'hi oposessin, doncs sembla que en aquells moments encara pensaven pactar amb els romans i evitar la guerra. En els següents dies seguiren una seria de negociacions, sense èxit.

Donades per acabades les negociacions, Appi Claudi es decidí a atacar primer a Hieró. Malgrat que la cavalleria romana fou derrotada gairebé completament per la de Siracusa, els legionaris s'imposaren amb facilitat als hoplites i als mercenaris de Hieró. Si bé la victòria romana no fou clara, Hieró decidí que era millor tornar a la seva ciutat, i abandonà el setge, i Appi Claudi aprofità per atacar el campament púnic. De nou el resultat de la batalla no fou clar, però els cartaginesos, sense el suport de Siracusa, diciren retirar-se.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Claudi avançà cap al sud, atacant sense èxit el fort cartaginès d'Egesta i arribant a les portes de Siracusa. Però no tenia prou soldats per posar setge a la ciutat ni disposava de suport naval, així que retornà a Messana on deixà un contingent important de tropes i en finalitzar el seu consolat, abandonà Sicilia. La seva expedició havia resultat un èxit a mitges doncs si bé havia salvat als nous aliats de Roma del domini cartaginés, havia fallat en pacificar l'illa. El resultat de la batalla fou una guerra que duraria vint anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

Siege of Messana, 264 B.C. Rickard, J (10 May 2007), Siege of Messana, 264 B.C.

Coord.: 38° 10′ 48″ N, 15° 33′ 41″ E / 38.18°N,15.561388888889°E / 38.18; 15.561388888889