Batalla de Miles (260 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Miles (260 aC)
Primera Guerra Púnica
Data 260 aC
Localitat Miles, Sicília
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Giscó Gai Duili
Baixes
50 naus Desconegudes

La Batalla de Miles fou un enfrontament naval que tingué lloc l'any 260 aC en el marc de la Primera Guerra Púnica. Aquesta fou la primera batalla naval entre les potències de Cartago i la República Romana. La victòria permeté als romans assegurar Miles (avui Milazzo) i en part la pròpia Sicília. També va marcar l'inici del desenvolupament de la flota Romana.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Amb la moral alta després de la victòria aconseguida en la Batalla d'Agrigentum, els romans emprengueren la conquesta de tota Sicília, però eren conscients que per aconseguir-ho necessitaven una flota capaç d'enfrontar-se als cartaginesos, poder naval indiscutible per aquells temps. Els romans construïren doncs una flota de més de 120 naus, segons l'historiador grec Polibi, copiant el disseny d'un quinquerrem cartaginès embarrancat i capturat pels romans a Messina.

L'any 260 aC, els dos cònsols romans eren Gneu Corneli Escipió Asina i Gai Duili. El primer va quedar al capdavant de la flota mentre Duili comandava l'exèrcit de terra. Malgrat tot, ben aviat Escipió caigué derrotat en la Batalla de Lipari i perdé 17 naus a mans del Senador cartaginès Boodes, comandant naval d'Anníbal Giscó. El propi Escipió fou capurat i el Senat Romà decidí assignar la resta de la flota a Duili. Després d'aquest vergonyós incident i per tal de reforçar alhora la flota i les tàctiques navals, els romans milloraren les seves naus incorporant a la seva proa un tauler anomenat corvus. El corvus disposava d'un eix que el permetia rotar i girar i al deixar-lo caure sobre una altra nau, ambdues embarcacions quedaven connectades permetent que els soldats romans poguessin abordar-la. Amb aquest enginy, els romans confiaven poder treure profit de la superioritat dels seus soldats també en la mar.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Duili es topà amb Annibal Giscó al nord de Miles. Segons Polibi, el cartaginès disposava de 130 naus mentre que els romans, després de perdre 17 a la batalla de Lipari, encara comptaven amb més de cent. Els cartaginesos oferiren batalla molt confiats gràcies a la seva superior experiència naval. Els corvus resultaren ser extramadement útils i els romans capturaren les 30 primeres naus que quedaren al seu abast. Sorpresos, els cartaginesos navegaren per allunyar-se dels romans i intentar abordar les naus per la popa o de costat, però tot i així, els corvus podien rotar en un angle prou ampli com per atrapar la majoria de les naus enemigues i unes altres 20 naus cartagineses foren abordades i capturades pels soldats romans. Davant d'això, Annibal es retirà, concedint a Duili una gran victòria.

Duili, en lloc de perseguir a la flota que fugia, es dirigí cap a la costa on desembarcà als soldats i alliberà la ciutat d'Egesta, que havia estat sota el setge del commandant cartaginès Amílcar.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

L'èxit de la batalla de Miles va portar als romans a perseguir a Annibal Gisco fins a Sardenya, on de nou destruïren gran part de la flota cartaginesa. En aquest punt, Cartago ordenà l'arrest d'Annibal que fou crucificat pels seus propis homes per incompetència. A Duili se li erigí en el seu honor una columna de la victòria en el Fòrum, que es conserva en el Museu Capitolí. En la inscripció de la columna es pot llegir que durant la batalla de Miles, Duili capturà 31 naus, enfonsà 13 i prengué un botí d'or i argent valorat en 2,100,000 sestercis. Quan retornà a Roma, Duili rebé el primer triomf naval en la història de la ciutat.