Tractat de Lutaci
El tractat de Lutaci va posar fi oficialment a la Primera Guerra Púnica. Va rebre el seu nom de Gai Lutaci Catul, el cònsol romà vencedor de la batalla d'Egusa, que va negociar amb un subordinat d'Hamílcar Barca el 241 aC. Segons l'historiador Polibi, els termes de l'acord consistia en que Cartago complís els següents requisits:[1][2]
- L'evacuació de Sicília i les petites illes situades a la part occidental (les illes Àgates).
- El retorn dels presoners de guerra sense cobrar cap rescat, mentre que hauria de pagar un rescat molt important per recuperar els seus propis presoners.
- Comprometres a respectar en el futur Siracusa i els seus aliats.
- La transferència a Roma el control sobre les illes Eòlies i sobre Ustica, al nord de Sicília.
- L'evacuació de totes les petites illes ubicades entre Sicília i Àfrica (Pantelaria, Linosa, Lampedusa, Lampione i Malta).
- Comprometres a pagar una indemnització de guerra de 2200 talents (66 tones) en deu pagaments anuals, més una indemnització addicional de 1000 talents (30 tones) de manera immediata.
Referències[modifica]
- ↑ Miles, 2011, p. 196.
- ↑ Lazenby, 1996, p. 158.
Bibliografia[modifica]
- Lazenby, John. The First Punic War: A Military History (en anglès). Stanford, California: Stanford University Press, 1996. ISBN 978-0-8047-2673-3.
- Miles, Richard. Carthage Must be Destroyed (en anglès). Londres: Penguin, 2011. ISBN 978-0-14-101809-6.