Enna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enna
Castrugiuvanni
Localització
Enna situat respecte Itàlia
Enna
Localització d'Enna a Itàlia
Panorama d'Enna
Panorama d'Enna
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Enna
Superfície 357 km²
Altitud 931 msnm
Població (2008)
  • Densitat
28.106 hab.
78,73 hab/km²
Coordenades 37° 34′ 0″ N, 14° 16′ 0″ E / 37.56667°N,14.26667°E / 37.56667; 14.26667Coord.: 37° 34′ 0″ N, 14° 16′ 0″ E / 37.56667°N,14.26667°E / 37.56667; 14.26667
Codi postal 94100
Codi ISTAT 086009
Web
Ubicació de Enna dins la província
Castello di Lombardia a Enna, Sicília

Enna (sicilià Castrugiuvanni) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts. Fou anomenada Ennaan pels sicans, Henna per grecs i romans. El seu nom oficial fins al 1926 era Castrogiovanni.

El cim era un altiplà d'uns 5 km de perímetre. Tenia una cova sagrada dedicada a Proserpina. Avui és la capital de la província d'Enna i el 2009 tenia 28.106 habitants. Limita amb els municipis d'Agira, Aidone, Assoro, Calascibetta, Caltanissetta (CL), Gangi (PA), Leonforte, Nissoria, Piazza Armerina, Pietraperzia, Santa Caterina Villarmosa (CL), Valguarnera Caropepe i Villarosa.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2010- Paolo Garofalo Centreesquerra
2005-2010 Rino Agnello Centreesquerra

Història[modifica | modifica el codi]

Esteve Bizantí diu que fou colònia de Siracusa fundada el 654 aC, és a dir 80 anys després d'aquesta ciutat, però Tucídides, que esmenta les colònies de Siracusa, no anomena Enna.

El cert és que quan apareix a la història era una ciutat dels sículs i no dels grecs.

Dionís de Siracusa va intentar ocupar-la per la seva importància militar, primer mitjançant un cop d'estat dirigit per Aeimnestos, ciutadà d'Enna, i quan aquest no el va secundar, va ajudar als ciutadans a lluitar contra el dèspota, però va fracassar; però més tard, per mitjans desconeguts, es va apoderar de la ciutat.

En temps d'Agàtocles pertanyia a aquest tirà, però quan era a l'Àfrica i els agrigentins van començar a restaurar la independència de les ciutats, Enna fou de les primeres que es va declarar independent i va obrir les seves portes al cap agrigentí Xenòdicos (309 aC).

A la Primera Guerra Púnica fou capturada pels cartaginesos dirigits per Amilcar i reconquerida pels romans, però sempre per traïcions i no per força.

A la Segona Guerra Púnica, mentre Marcel assetjava Siracusa (214 aC) el governador d'Enna, Pinarius, alarmat per la defecció de les ciutats de l'illa a favor dels cartaginesos, i per por de què Enna fes el mateix, va ordenar a la guarnició romana la matança dels ciutadans quan eren reunits al teatre, i els va matar a tots sense distinció i després va incendiar la ciutat. Vuitanta anys després fou el quarter general a la Guerra dels esclaus (134 aC-132 aC) que va esclatar allí mateix sota la direcció d'Eunus que es va fer amo de la ciutat i des allí es va estendre per l'illa i va saquejar e incendiar; fou la darrera ciutat que va resistir al procònsol Rupilius, que al final la va conquerir després de gran esforços i fou severament castigada, el que va ser el començament de la seva decadència.

Tot i així encara fou municipi romà segons esmenta Ciceró i el seu territori era fèrtil i produïa moresc, però va quedar molt afectat per les exaccions de Verres. Ja gairebé no torna a aparèixer. Estrabó encara l'esmenta com a ciutat però amb pocs habitants, i Plini la fa figurar a la llista de ciutats sicilianes amb rang de municipi igual que Ptolemeu. S'esmenta fins i tot al Itinerari d'Antoní i a la Taula de Peutinger.

Existia a l'edat mitjana i es deia Castro Ianni (derivació de Fortalesa d'Enna) de on va derivar el seu modern nom de Castrogiovanni. Hi va residir l'emperador Frederic II (1296-1337). El 1307 es va començar a construir la catedral d'estil gòtic. Al darrer segle fou rebatejada altre cop Enna. El seu nom en català antic fou Castrejoan.

La rodalia de la ciutat és conegut a la mitologia como el lloc on Proserpina fou portada per Plutó; el lloc concret és una petita llacuna (Ovidi l'esmenta com a Pergos i Claudi com Pergus) a uns 8 km d'Enna, amb una cova de la qual va sortir el rei del infern. Però la llacuna no és esmentada ni per Ciceró ni per Diòdor que si que esmenten la cova. Les restes d'un petit llac avui sec encara existeixen, així com la cova. Aquesta llegenda va provocar l'adoració peculiar a la zona de Ceres i Proserpina. Ciceró diu que hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat que fou saquejat per Verres que es va emportar la imatge de bronze de la deessa que era la més venerada de l'illa. No queden restes de l'antiga ciutat que segurament foren destruïts pels àrabs que van construir el castell i altres edificis a la part alta de la moderna ciutat.

A les monedes romanes la llegenda és Mun. Henna (Municipium Henna), i a les gregues apareix com Eennaion.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]