Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Atili Règul (llatí: Marcus Atilius M. F. L. N. Regulus) fou un magistrat romà.

Fou cònsol el 267 aC amb Luci Juli Libó i va derrotar els sal·lentins als que va conquerir la ciutat de Brundusium, cosa per la que va obtenir els honors del triomf. Onze anys després, el 256 aC fou altre cop cònsol amb Luci Manli Vulsó Llong, com a suplent de Quint Cedici que havia mort al poc d'iniciar el període.

Aquest any es va decidir envair Àfrica i els dos cònsols foren enviats amb 330 vaixells des de Ecnomos a Sicília, però els cartaginesos els estaven esperant a Heraclea Minoa sota la direcció d'Amílcar i Hannó; en la batalla que va seguir els romans van sortir victoriosos perdent només 24 vaixells mentre els cartaginesos en van perdre 30 enfonsats i 64 capturats; els cartaginesos que es van salvar es van dirigir llavors a Cartago per defensar la seva capital, però els romans van desembarcar a Clipea on van establir el seu camp i des d'on van devastar territori cartaginès.

En acostar-se l'hivern el cònsol Manli va tornar a Roma amb la meitat de les forces i Règul va restar a Àfrica amb l'altra meitat; amb la incompetència dels generals cartaginesos va poder fer incursions devastadores; els generals púnics Àsdrubal, Bostar i Amílcar, que disposaven de superioritat de cavalleria i elefants es van fer forts a les muntanyes on les seves forces no eren operatives plenament i foren atacats per Règul i derrotats amb grans pèrdues (15.000 homes, 5.000 presoners, 8 elefants); la resta dels cartaginesos es va retirar darrere les muralles de Cartago i Règul va saquejar el país sense oposició, ocupant nombroses ciutats incloent Tunis; els númides es van revoltar i van completar les destruccions.

Els cartaginesos van demanar la pau, però Règul els hi va oferir unes condicions inacceptables i la guerra va seguir. Un mercenari grec dels cartaginesos, de nom Xàntip (que era espartà), va assenyalar que les seves derrotes eren degudes a la mala direcció de la guerra i les seves explicacions van convèncer les autoritats i el poble i fou posat al capdavant de l'exèrcit cartaginès. Xàntip va actuar bé, i va enfrontar l'enemic amb la cavalleria (4.000 homes) i els elefants (uns 100) en camp obert; tot i que les seves forces eren inferiors a les dels romans, els va derrotar amb gran mortaldat; trenta mil romans van morir, i només dos mil van arribar a Clipea; Règul fou fet presoner junt amb 500 oficials i soldats (255 aC).

Va romandre captiu 5 anys fins que els cartaginesos, derrotats completament per Metel, van sol·licitar la pau i el canvi de presoners. Va acompanyar els ambaixadors cartaginesos, sota paraula d'honor de què tornaria si la proposta de pau no era acceptada, pensant que Règul, per obtenir la seva llibertat, convenceria el senat a fer la pau a canvi dels presoners. Al contrari Règul no va voler donar la seva opinió al·legant que ja no era membre del senat, i quan fou restablert com a senador, va convèncer el senat de no fer la pau ni intercanviar presoners. Va revelar al senat que havia estat enverinat a poc a poc pels cartaginesos i que igualment moriria; el senat va refusar l'acord i Règul va refusar els oferiments de restar a Roma i va tornar a Cartago on només arribar fou suposadament torturat i executat. El senat romà va entregar dos nobles cartaginesos presoners, Amílcar i Bostar, a la família de Règul, amb llicència per turmentar-los i matar-los, però sembla que tota la part final de la història sobre Règul i els presoners cartaginesos no va passar en realitat i que fou una invenció per justificar el tractament degradant fet per familiars de Règul als presoners púnics al seu càrrec.