Niccolò Jommelli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niccolo Jommelli

Niccolò Jommelli (Aversa, prop de Nàpols, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) fou un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va escriure nombroses obres religioses. Va ser a Alemanya uns quinze anys, i en tornar, havent germanitzat el seu estil (és a dir, havent introduït harmonia, modulació i orquestració més subtil), va ser xiulat pels seus compatriotes, la qual cosa va fer que es retirés de la seva professió, que tingués un atac d'apoplexia i morís poc temps després.[1] A part de les òperes va escriure 7 oratoris, 6 passions i rèquiem.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar amb el canonge Muzzillo de la catedral de la seva ciutat natal, va continuar els estudis a Nàpols al Conservatori Sant Onofrio amb Leonardo Leo i Francesco Feo, i després al Conservatori de la Pietà del Turchini (1728) amb Nicola Fago.

A partir de 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos el qual es va convertir en el seu protector i el va ajudar des de la primera actuació al Teatre Nou de Nàpols amb la seva òpera bufa L'errore amoroso, a la que va seguir el 1738 Odoardo. L'èxit assolit amb aquestes obres li va obrir les portes d'altres escenaris italians, Roma (1740) i Bolonya (1741), on va conèixer al pare Giovanni Battista Martini, el músic italià més famós de l'època. A partir de 1741 va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on Johann Adolph Hasse el nomenà director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Durant aquests anys el seu prestigi era tan gran que se li va demanar que seleccionés al candidat per al lloc de mestre de cor a Nàpols.

Entre 1748 i 1750 va estar a Viena, on va representar la seva òpera Didone i es va guanyar l'admiració de Maria Teresa d'Àustria i de Pietro Metastasio, poeta i llibretista amb el que va fer algunes col·laboracions. De tornada a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de la basílica de Sant Pere. El 1753 va ser nomenat pel duc de Wurtemberg mestre de capella a la cort de Stuttgart, amb Brescianello. Aquí va romandre durant 16 anys amb un salari anual de 4.000 florins. Durant aquesta època va ampliar la seva cultura, que no es dedicava només al camp musical. També va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Va ser nomenat director general del teatre de la ciutat, aconseguint elevar el nivell artístic de l'orquestra, cant, mecanismes escènics, dansa ... Es va envoltar d'instrumentistes famosos com Antonio Lolli i Pietro Nardini i de coreògrafs com Vestris i Noverre que van fer que fos reconeguda la seva tasca per tot Europa. Durant la seva etapa a Stuttgart va compondre entre altres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions d'Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). A més a Stutgart va donar classes de composició, tenint entre els seus deixebles alguns que després foren coneguts com a Johann Louis Schmittbauer (1718-1809), Jean-Joseph Rodolphe (1730-1812).

El 1769 les enveges suscitades i la mala salut de la seva esposa el van fer tornar a la seva ciutat natal Aversa, on es va retirar per compondre música de cambra i música sagrada, entre la qual destaca la seva Miserere, escrit poc abans de la seva mort.

Òperes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niccolò Jommelli Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Scholes, Percy A. THE OXFORD COMPANION TO MUSIC, 1984. ISBN 84-350-9018-3.