Jean-Georges Noverre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jean-Georges Noverre (París, 29 d'abril del 1727 - Saint-Germain-en-Laye, 19 d'octubre del 1810) fou un ballarí i professor de ballet francès. Se'l considera el creador del ballet modern. El dia del seu naixement, el 29 d'abril, se celebra el dia internacional de la dansa.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va debutar a Fontainebleu el 1742, davant la cort de Lluís XV, després, el príncep Henri de Prússia el convidà a Berlín. Quan torna a París s'incorpora a la companyia de ballet de l'Opéra-comique. En tancar-se aquesta òpera, el 1749, Noverre se'n va a Estrasburg i a Lyon, on balla fins al 1754. Després se'n va a Londres, on passa dos anys amb l'actor anglès David Garrick. El 1754 torna a l'Opéra-comique i compon la coreografia del seu primer ballet, Les fêtes chinoises.

De tornada a Lyon entre els anys 1758 i 1760, produeix diversos ballets i publica les seves Lettres sur la danse et les ballets, que tingué moltes edicions i fou traduït a l'anglès, alemany i espanyol. Va quedar-se set anys a Stuttgart després que hi fou cridat el 1760, i després se'n va a Viena amb la protecció de Maria Antonieta, que el nomena professor de dansa de la cort. Fa la coreografia de diversos ballets, en alguns dels quals col·labora amb Christoph Gluck. El 1775 Maria Antonieta el fa anar a París i el nomena professor de ballet de l'Òpera. Torna a viatjar a Londres, on roman des del 1785 fins al 1793. Noverre es retira a Saint-Germain-en-Laye fins al 1795 i hi mor el 1810 mentre preparava l'edició d'un Dictionnaire de la danse.

A més de les Lettres sur la danse, va escriure Observations sur la construction d'une nouvelle salle de l'Opéra (1781), Deux lettres de M. Noverre à Voltaire (sobre Garrick, 1801), unes Lettres à un artiste sur les fêtes publiques (1801) i un manuscrit sense data, titolat Théorie et pratique de la danse en général, de la composition des ballets, de la musique, du coutume, et des décorations qui leur sont propres.

Noverre fou amic de Voltaire, Frederic II i David Garrick (qui anomenà Noverre el Shakespeare de la dansa). Els seus ballets més cèlebres són La toilette de Vénus, La mort d'Ajax, Le jugement de Pâris, Jason et Médée, Les Horaces, Les petits riens...

Els seus ballets principals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Georges Noverre
  1. «El ballet». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 d'octubre 2012].