Sant Mateu (Baix Maestrat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Mateu
Bandera de Sant Mateu Escut de Sant Mateu
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Sant Mateu respecte del País Valencià Localització de Sant Mateu respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Plaça Major
Plaça Major
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Manc. Castelló Nord
Manc. Turística del Maestrat
Vinaròs
Gentilici Santmatevà, santmatevana
Predom. ling. Valencià
Superfície 64,62 km²
Altitud 325 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.066 hab.
31,97 hab/km²
Coordenades 40° 27′ 54″ N, 0° 10′ 49″ E / 40.46500°N,0.18028°E / 40.46500; 0.18028Coord.: 40° 27′ 54″ N, 0° 10′ 49″ E / 40.46500°N,0.18028°E / 40.46500; 0.18028
Distàncies 135 km de València
65 km de Castelló de la Plana
31 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PSPV i 5 PP
Ana Besalduch (PSPV) (2011)
Codi postal 12170
Codi territorial 12100
Festes majors Del 19 al 29 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu dels Àngels
Sant Mateu Apòstol
Dies de mercat Divendres
Fira tradicional Fira del Comerç, Arts i Oficis
del Maestrat.
Setmana Santa
Agermanament França Baziège (França)
Web

Sant Mateu és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom històric, i també l'oficial, és Sant Mateu del Maestrat.

Limita amb Xert, La Jana, Cervera del Maestrat, La Salzadella i Catí.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, es troba situada a 65 km al nord de la capital de província.

El relleu del seu terme municipal és suau en la seva zona central i més muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d'altura. Un passadís central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palau, Coma i Piquis cap a la Rambla de Cervera.

El clima és típicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus que afavoreix una vegetació característica de bosc mediterrani.

Història[modifica | modifica el codi]

De l'existència de vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l'Edat del Bronze; de l'època romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clàssics.

Alfons d'Aragó fa referència a Sancto Mateo en 1195; ocupada per Jaume I (1208-1276) en 1233 de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar per Huc de Follalquer, com a representant de l'orde de l'Hospital, que és qui exerceix el senyoriu, a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues a furs de Lleida; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedeix fira al poble; el 1257 s'atorga el dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d'Almenara atorga nova carta pobla, aquesta vegada a Fur de València; en 1315 s'hi va establir la darrera comunitat càtara al País Valencià fins que, sis anys després, el seu cap, Guillem de Belibasta, va ser capturat i lliurat a la Inquisició; tota aquesta època és de creixement continuat fins que en 1317 passà a senyoriu de l'orde de Montesa, moment en què es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesià, lloc de residència dels mestres, que se'n manaren erigir en Sant Mateu son palau (la Torre), fins i tot les Corts Valencianes s'hi van reunir en diverses ocasions.

Durant el segle XIV coneix una àmplia transformació urbanística i floreixen els moviments artístics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu i la creació de l'Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l'Estudi de Sant Mateu; unionista el 1347-1348, va sofrir la repressió reial després de la guerra, la qual cosa juntament amb les epidèmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV tallaren l'expansió socioeconòmica medieval, iniciada per la importància que hi foren adquirint les relacions comercials amb la Toscana, convertit Sant Mateu en centre exportador de llana; en l'església arxiprestal, magnífic exemplar del gòtic de finals del segle XIV amb portalada romànica tardana i interessant col·lecció d'orfebreria, va concloure el 1429 el cisma d'Occident, en renunciar a la tiara pontifícia Climent VIII (1370-1446); les Germanies convulsionaren Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits; els senyors fugiren vers Morella i Benicarló i els agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa, el 23 de juny de 1521. El comanador major de l'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble; l'any 1587 acaba el senyoriu eclesiàstic que passa a la Corona; en 1586 Felip II (1527-1598) va visitar la vila.

Muralles

La guerra de Successió va sorprendre Sant Mateu en el bàndol maulet, però els botiflers comandats per Cristóbal de Moscoso, el comte de les Torres assetjaren la vila des del 28 de setembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 causant força destrosses i incendis en els edificis. Rere la batalla d'Almansa l'ignominiós Felip V (1683-1746) va ordenar la demolició de les muralles.

En la guerra de la Independència sofrí la invasió francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; també el Trienni Liberal tingué escenari a Sant Mateu, ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la població i foren atacades pels reialistes.

Durant les Guerres carlines tot el Maestrat fou camp d'operacions d'ambdós bàndols, i Sant Mateu no hi fou excepció amb moltes ocupacions carlistes durant la Primera Guerra Carlina (El Serrador, Cabrera, Forcadell, en foren els més importants capitosts) que acabaren en maig de 1839 en què el general O'Donnell (1809-1867) va acabar amb l'ocupació rebel. Tanmateix, durant la tercera carlinada també tingué una gran importància estratègica i relació amb destacats personatges del camp carlí (Pasqual Cucala hi constituí el 1872 un batalló carlí).

Forta repercussió hi tingué la desamortització de Mendizábal (1790-1853).

Malgrat totes aquestes vicissituds encara s'hi conserven importants mostres de l'important patrimoni santmateuà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.806 1.823 1.903 1.930 1.956 1.999 2.043 2.084 2.162 2.187 2.169 2.118 2.112 2.066

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura (olivera, ametler, cereals, creïlla, hortalissa i llegums) i el turisme són el motor econòmic del poble.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Manuel Vilagrasa PSOE
1983 - 1987 José Manuel Vilagrasa PSOE
1987 - 1991 Ramón Arnau Garcia AP
1991 - 1995 Manuel Ferreres Ferreres PP
1995 - 1999 Manuel Ferreres Ferreres PP
1999 - 2003 Manuel Ferreres Ferreres PP
2003 - 2007 Manuel Ferreres Ferreres PP
2007 - 2011 Manuel Ferreres Ferreres PP
Des del 2011 Ana Besalduch Besalduch PSPV
Agermanaments

Monuments[modifica | modifica el codi]

La plaça Major, voltada de vells casalots i d'amplis porxos és el centre de la població, vertadera capital històrica de la comarca, tot i que no ho és administrativament, i és l'eix de tot el seu ric patrimoni monumental.

Església Arxiprestal
Església de Sant Pere
Ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

L'Església arxiprestal de Sant Mateu és dels segles XIII al XV. És un monument clau de l'arquitectura gòtica al País Valencià, reconegut com a Bé d'Interès Cultural. Els seus elements principals són: portada romànica (s.XIII), nau gòtica (s.XIV-XV), porta lateral gòtica i torre campanar (s.XV), capella de la Verge dels Àngels (s.XVII) i capella de la Comunió (s.XVIII). En el seu interior, estan les instal·lacions del Museu Arxiprestal.

Bastida el segle XIII i reformada el XVIII, en estil barroc. Monument declarat Bé de Rellevància Local. L'església sembla que és la més antiga de la vila i la seva ubicació està en el qual va ser primitiu nucli de la població, conegut com a suda.

Està construïda en maçoneria i carreus. Als peus se situa la façana principal de cadirat i centrada per la porta d'accés, adintelada. Formant part de la façana es troba una torre de dos cossos, també de cadirat. És un edifici d'una sola nau dividida en cinc trams. Suports de murs, pilastres i arc de mig punt en la nau. Es cobreix la nau amb volta de canó amb llunetes, la capella major abovedada i la sagristia plana. El cor enlaire i als peus, amb barana balustrada de fusta tornada.

  • Església i convent de les Agustines

El convent és de 1590, fou expropiat en la guerra Civil Espanyola per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietàries; l'església és de 1704.

Conjunt declarat Bé de Rellevància Local. L'església, està construïda en maçoneria i carreus, d'una sola nau dividida en quatre trams amb capelles laterals i creuer. La façana està dividida en tres cossos separats per línies d'imposta i amb una rematada en balustrada cega. Destaquen les dues torres bessones que formen part del cos de la façana i la cúpula del creuer que en l'exterior presenta forma prismàtica. La coberta exterior a dues aigües. En l'interior, suports de murs, pilastres i arcs de mig punt. La volta de canó cobreix la nau, els braços del creuer i capella major mentre que les capelles laterals es cobrixen amb una volta i el creuer amb una cúpula sobre petxines. El cor se situa enlaire als peus de l'edifici.

L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu és un magnífic conjunt dels segles XVI-XVII amb església, hostal, pou i impressionant vista panoràmica.

És una construcció de finals del segle XIV, amb una arquitectura gòtica molt sencilla, de caràcter popular, situada al cim d'una muntanya a la serra de la Vall d'Àngel, a tres quilòmetres al sud-est de la població.

El Campanar, de 1737, és l'únic que resta del Convent de Sant Domènec, que es fundà en l'any 1360. El nom amb el qual se'l coneix ve motivat per la desamortització de Mendizábal que va fer desaparèixer el Convent. El convent dels dominics estava situat al costat del Palau dels Maestres de Montesa i destacava pel seu claustre i l'església d'arcs ogivals.

Es tracta d'una torre de planta quadrada i quatre cossos. En els tres primers cossos, els murs són de maçoneria i en l'últim de cadirat, amb rematada en barana balustrada i cos octogonal a manera de llanterna, apareix un escut amb la creu de Montesa i una inscripció que indica 1737.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Ajuntament o Cort Nova
Palau Borrull
Palau de Villores

La Casa consistorial de Sant Mateu, del segle XIV és un monument declarat Bé de Rellevància Local. Es tracta d'un típic exemple del gòtic civil valencià.

Palau entre mitgeres construït per a seu de la Cort i conegut per tant com Cort Nova. Presenta una àmplia façana de carreus amb quatre finestres dividides per trencallums en la planta noble. El conjunt de les portes de la façana ha sofert nombroses transformacions igual que l'interior que ha sofert bastants rehabilitacions.

Destaca el Saló de Plens amb bigues de fusta i finestres que comuniquen amb el Carreró dels Jueus, sent una d'elles d'arc trilobulat.

  • Carreró dels Jueus

Carrer medieval restaurat en 1992.

  • Font de l'Àngel

Datada en 1386, reconstruïda en el XVIII i restaurada en 1867.

Situada en la Plaça Major, espai urbà declarat Bé de Rellevància Local. Aquesta font sembla ser una de les més antigues de la població, encara que la forma actual ha d'estar datada en el segle XVIII, tant per la seva forma com per la imatge que la remata.

La font és de planta octogonal amb reixa de ferro. En el centre, una columna sosté la tassa de pedra composta de dues semiesferes buides i motlures exteriors. En la part inferior s'aprecien quatre canelles en forma de caps d'animal. Sobre l'esfera es troba una base de pedra que sosté la figura en bronze d'un àngel amb vestimentes en moviment, imatge molt pròpia del segle XVIII i que constituïx la representació simbòlica del patró de la població, Sant Mateu Evangelista.

  • Font de Santa Maria de Montesa

Datada en 1365. Semblant a l'anterior.

El Palau Borrull, del segle XV, fou utilitzat com a Audiència. Monument declarat Bé de Rellevància Local contigu a l'Ajuntament del que està separat pel carreró dels Jueus. De 1883 a 1892, es va instal·lar en ell l'Audiència d'Assumptes Criminals del Partit Judicial de Sant Mateu, fet aquest que condiciona el nom pel qual es coneix popularment aquest edifici.

Presenta una àmplia façana de carreus de composició simètrica juntament amb una porta d'accés situada sota un gran arc adovelat. També cal destacar el ràfec construït amb vols successius de teules i maó. L'entrada consta d'un ampli espai separat per tres trams d'arcs. L'interior ha estat molt modificat a causa dels diversos usos de l'edifici.

Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del segle XVI, és un monument declarat Bé de Rellevància Local. És un palau renaixentista amb façana de magnífic cadirat que encara conserva la tipologia distributiva del gòtic. Destaquen els següents elements: les pilastres decorades amb grotesques que emboliquen les finestres, l'escut nobiliari situat sobre la porta, la garita lateral, la distribució simètrica de la façana compartimentada per línia d'impostes i l'arc helicoïdal de tradició gòtica i el paviment de l'entrada.

  • Forn medieval

En funcionament des de 1386. Monument declarat Bé de Rellevància Local. Edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a dos vessants. El sistema estructural és de pòrtics d'un sol arc, paral·lels a la façana. La fàbrica és de maçoneria i els arcs adovellats estan toscament treballats. En 1386, el maestre de Montesa Fra Albert de Thous, concedeix a la vila l'establiment de forns sent aquest un dels documentats.

  • Muralles

Voltaven la ciutat però van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l'església de Sant Pere i disseminades pel barri antic.

  • Torre de Cantacorbs i Portal de Morella

Del segle XIV.

  • Torre Palomar

Masia fortificada del XVI probablement erigida sobre una àrab.

  • Les presons

Edifici que albergà la primera presó al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnològica.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Col·lecció Museogràfica "Les Presons": Museu de Càrcels Medievals.
  • Museu Històric i Etnològic Municipal. Museu situat en el Palau Borrull. Està dedicat a la història i costums de la població. En les seves sales històriques destaquen peces com el Peiró de Santa Bàrbara (s.XIV), el "Llibre de Privilegis" de Sant Mateu (s.XV), la maqueta del desaparegut palau dels Maestres de Montesa, ceràmica íbera, etc.
  • Museo Paleontològic "Juan Cano Forner". Està considerada com la millor col·lecció privada de paleontologia del País Valencià. Destaca per la quantitat de peces exposades, unes 5.000, per la varietat de les mateixes i pel valor d'algunes seccions, especialment, la d'ammonites que és de les millors d'Espanya.
  • Museu Axipestral d'Art Religios.

Conté peces relacionades amb la història, el culte i l'ornament de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu. Les peces més importants del museu són les de orfebreria. A destacar la "Creu Grossa", una creu processonal de 1397, obra mestra de l'orfebreria gòtica valenciana, el calze del Papa Luna (s.XV), el reliquiari de Madonna Galina (s.XV) i el Lignum Crucis (s.XV). També valen la pena les diferents parts del retaule gòtic de pedra del segle XIV conservades en el museu.

  • Estiu Cultural.

Programació cultural amb representacions de teatre i concerts de música clàssica que es desenvolupa al llarg del mes de juliol i primera quinzena d'agost.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Del 19 al 29 d'agost. Aquests dies es caracteritzen per la gran animació al poble, els bous, les revetlles, els concerts, els balls, etc. En honor de Sant Climent, el 20 d'agost, es realitza la tradicional dansa del "Ball Pla".
  • Setmana Santa. Té com a acte principal la processó de les Verges del Dijous Sant, encara que també cal destacar les processons del Divendres Sant i la de l'Encontre, el Diumenge de Resurrecció. De Divendres Sant a Diumenge de Pasqua se celebra la Fira del Comerç, Arts i Oficis del Maestrat.
  • Mare de Déu dels Àngels. Amb la tradicional romeria el segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció. L'any 2009 es commemorà el 425 aniversari de l'aparició de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]