Xert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xert
Xert/Chert
Bandera de Xert Escut de Xert
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Xert respecte del País Valencià Localització de Xert respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Vista de Xert
Vista de Xert
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Mancomunitat Castelló Nord
Gentilici Xertolí, xertolina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 1.102.549,00
Superfície 82,51 km²
Altitud n/d
(màx.:470 )
Població (2013[1])
  • Densitat
862 hab.
10,45 hab/km²
Coordenades 40° 31′ 16″ N, 0° 9′ 21″ E / 40.52111°N,0.15583°E / 40.52111; 0.15583Coord.: 40° 31′ 16″ N, 0° 9′ 21″ E / 40.52111°N,0.15583°E / 40.52111; 0.15583
Distàncies 142 km de València
70 km de Castelló de la Plana
30 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Xert i Anroig)
4 PP i 3 PSPV
José Rosendo Segarra Ferreres (PP) (2011)
Codi postal 12360
Codi territorial 12052
Festes majors Del 14 al 23 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu d'Agost i Sant Roc
Dies de mercat Dimecres
Web
Poble vell

Xert és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, la Jana, Sant Mateu i Catí. Darrere el poble s'alcen les Moles de Xert, on el cim més alt és la Mola Grossa, de 806 m.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Moles de Xert

Xert està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca.

És bàsicament muntanyenc coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal, explotant-se en aquesta última pedreres de marbre jaspiat o roig.

Història[modifica | modifica el codi]

A la Mola Murada, autèntica fortificació natural, hi ha les restes d'un gran poblat del Bronze. D'origen musulmà, formava part de la batlia de Cervera per la qual cosa pertanyé a l'orde de l'Hospital des del 1233, any de l'ocupació cristiana. En 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'ordre. En 1319 passa a l'Orde de Montesa fins al segle XIX fi dels senyorius. Durant l'època medieval hi havia el poblat de La Barcella abandonat en 1609, any de l'expulsió morisca, i Xert tenia un lligallo propi per a l'organització de la ramaderia. El 1836 tingué lloc als seus voltants un fort combat entre liberals i carlins.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà i la ramaderia. A la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 894 888 895 903 896 914 912 918 927 906 897 889 873 862


Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Beltrán Valdés UCD
1983 - 1987 Vicente Beltrán Valdés AP
1987 - 1991 Germinal Calvet Pla PDP
1991 - 1995 Vicente Beltrán Valdés PP
1995 - 1999 Vicente Beltrán Valdés PP
1999 - 2003 Vicente Beltrán Valdés PP
2003 - 2007 Fernando Beltrán Jovaní PP
2007 - 2011 Fernando Beltrán Jovaní PP
Des del 2011 José Rosendo Segarra Ferreres PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església vella

Construïda a la fi del s.XIII i reformada en el s.XVII per l'arquitecte Esteve Ganaut. Presenta bella portada lateral del s.XV, abocinada i amb arquivoltes. Estructura de nau amb capelles laterals i voltes de creueria.

Des de 1984 es vénen portant a terme treballs de restauració de l'edifici més emblemàtic de Xert. El Patronat Pro Restauració Església Vella de Xert va néixer amb aquest motiu i fins al moment ve gestionant el procés de restauració ajudat per la pràctica totalitat d'habitants de Xert.

  • Ermita de l'Esperança.
  • Capella d'Anroig a la caseria d'Anroig
  • Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat, del s XVII; de Sant Marc, i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del s XVIII.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Palau dels comtes de Pestagua.

Els seus constructors i posseïdors van ser els Felié, de Castelló de la Plana, una de les branques de la qual es va assentar en aquest poble en el segle XVII. Així ho prova mossén Miguel Segarra en el seu "Història Eclesiàstica de Xert" que conta que eren uns "rics hisendats" que posseïen el patronatge d'una capella en "l'Església Vella", amb dret a sepultura.

Aquest edifici que es compon de dues parts diferenciades. Una és la coneguda com casa del "metge García" i l'altra, la més monumental i grandiosa. Aquesta va sofrir fa uns anys unes desgraciades intervencions en la seva façana de pedra de cadirat, que estan sent rectificades en part, en l'actualitat.

  • Forn medieval. Molt degradat però també en procés de restauració.

Va estar edificat en el lloc que ocupa l'església antiga, així com la fortificació de la població, eren d'origen àrab. Va passar a poder dels cristians en 1233, prenent possessió el maestre de l'ordre de l'Hospital, per anterior donació de Ramon Berenguer IV, respectat per Jaume I.

  • Muralles. Molt poc és el que queda de les muralles i es troba formant part de les vivendes actuals. Es pot observar el portal dels Porxes, de 1609.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc.
  • Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
  • Xofers. Xaranga nocturna perquè ningú es vagi a dormir després de l'orquestra de la nit anterior. Samarretes commemoratives. Xocolata i "prims". Solta de vaques pels carrers de la població. Berenar de germanor. Festa de l'aigua. Filades cap a la plaça de bous. "Vaquetes confiteres". Orquestra i revetlla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Bibliografía de la lengua valenciana

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]