Benet de Núrsia
De Viquipèdia
| Sant Benet | |
|---|---|
 |
|
| abat i fundador | |
| Nom secular | Benedictus |
| Naixement | 480 ca., Núrsia (Itàlia) |
| Mort | 21 de març de 547 ca., Montecassino |
| Enterrament | Montecassino; 637: trasllat a Fleury; ca. 750: trasllat a Montecassino |
| Venerat en | Església Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Ortodoxa Oriental, Església Protestant |
| Canonització | antiga |
| Santuaris principals | Abadia de Montecassino, amb la tomba (redescoberta en 1945) Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orléans (França) |
| Festivitat | 11 de juliol (traslació del cos; fins al 1969, era el 21 març, dia de la mort)] a l'Església Catòlica i l'Església Protestant; 14 de març al ritus bizantí (ortodoxs catòlics i orientals) |
| Fets destacables | Pare d'Europa i patró d'Occident (1964) |
| Orde | benedictins |
| Iconografia | hàbit benedictí (negre)amb el llibre de la regla; corb; corb portant pa al bec; campana; vas o copa trencada; copa trencada amb serp (el verí); eina trencada; esbarzer; creu; |
| Patronatge | Europa; Occident; Heerdt (Alemanya); Núrsia (Itàlia); arquitectes a Itàlia; bibliotecaris a Catalunya i Espanya; contra el verí; contra la fetilleria; enginyers civils; erisipel·la; escolars; Europa; febre; grangers; malalties del ronyó; malalties inflamatòries; membres d'ordes religiosos; monjos; moribunds; pagesos; servents que han trencat objectes de l'amo; espeleòlegs (1957); temptacions; treballadors del coure |
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547), o sant Benet per als catòlics i ortodoxos, fou un abat fundador de l'orde benedictí i del monaquisme occidental.
De família noble de la regió romana de Núrsia, el jove Benet començà a estudiar lletres i potser dret a Roma, però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys, abandonà, ben aviat, la ciutat per retirar-se a fer vida eremítica en una cova de Subiaco (prop de Tívoli). Elegit abat de Vicovaro, va patir intents d'emmetzinament per la resta de monjos pel fet d'haver exigit una disciplina més estricta.
 Fresc al monestir de Subiaco, per Fra Angelico |
 Sant Benet |
 Fresc de Gabriel Wüger a Beuron, 1870 |
 Talla del s. XV a l'església de St. Miquel de Mondsee |
Després d'uns anys de vida solitària, cada vegada més conegut a la comarca, atragué nombrosos deixebles camperols a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de petits monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil·la imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l'Aniene. Tingué principalment dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid que continuaren la seva tasca a Subiaco.
Benet hagué de fugir de les ires d'un rector veí i emigrà amb uns quants deixebles cap a Montecassino (a mig camí entre Roma i Nàpols), on fundà un monestir més important l'any 529. Més endavant funda el monestir de Terracina i segurament un altre a Laterà.
Els deixebles anaren augmentant i per tal d'organitzar-los escriví una regla, codi fonamental de vida monàstica.
 El Sacro Speco (Santa Cova) de Subiaco, on Benet va retirar-se com a eremita |
 L'abadia de Montecassino, primera fundació de Benet |
 Cripta de Montecassino, amb la tomba de Sant Benet i Santa Escolàstica |
 Relíquies de Sant Benet a Saint-Benoît-sur-Loire (antic monestir de Fleury, lloc de pelegrinatge on es pensava que hi era enterrat) |
Va preveure la caiguda de Roma. El consultaven i el veneraven bisbes i abats del sud d'Itàlia per les seves grans qualitats. L'any 546 sembla que va rebre la visita del rei got Tòtila al qual reprengué durament pels estralls comesos a tot Itàlia.
L'única biografia que hom coneix de Benet és la que li dedicà el papa Gregori I en el llibre segon dels Diàlegs on hi narra molts fets meravellosos i miracles de la vida de Benet, probablement exagerats amb la intenció d'enaltir la seva popularitat.
Sembla que morí el Dijous Sant del 547, mentre pregava, dret, a l'oratori. Montecassino i l'abadia de Fleury (Loiret) es disputen la possessió de les seves relíquies. Les excavacions efectuades a Montecassino abans del 1947 donaren per resultat la descoberta del seu sepulcre original. El 1958 Benet fou declarat pare d'Europa i patró d'Occident. En l'art hom el representa vestit d'abat, sovint amb emblemes que recorden els seus miracles.
Una germana seva, Escolàstica, dirigí un monestir femení no gaire lluny del seu.
